Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat de Tolosa, on fou deixebla de Philippe Wolff Catedràtica d’història medieval a la Universitat de Montpeller, s’ha dedicat a la història econòmica de la corona catalanoaragonesa, especialment a Barcelona La seva contribució més important a la història de Catalunya ha estat la seva tesi doctoral, una documentada monografia titulada Barcelone, centre économique à l’époque des difficultés, 1380-1462 1967, de la qual hi ha versió catalana Barcelona, 1380-1462 Un centre econòmic en època de crisi 1977 Amb aquesta obra, Carrère intervingué en l’intens debat que iniciaren…

Estudià filosofia, teologia i dret a la Universitat Literària de Mallorca El 1816 fou ordenat de prevere i, el 1817, rector de la parròquia de Sant Jaume de Palma Entre el 1820 i el 1823 ocupà càrrecs a la Diputació Provincial de les Balears Amb l’acabament del Trienni Liberal, el 1824 s’exilià a França, on es dedicà a la investigació històrica El 1829 tornà al país i fixà la seva residència a Madrid El mateix any fou nomenat membre de la Real Academia de la Historia i de la Junta d’Instrucció Pública Fou bibliotecari del duc d’Osuna i de la RAH, cosa que afavorí la seva tasca investigadora…

Estudià per enginyer tèxtil i s’ha especialitzat en antologies i en la història de la premsa catalana  El Be Negre  1967,  Cu-Cut  1967,  En Patufet  1968,  Papitu  1968,  L’Esquella de la Torratxa  1970,  Xut  1971,  Un segle d’humor català  1973,  El Be Negre i els seus homes  1977,  L’humor català La premsa humorística I-II 1978-79, Història dels diaris en català  1978, En Patufet antologia  2003,  La caricatura política i social a Catalunya, 1865-2005  2005, Papitu 1908-1937 i les publicacions eroticopsicalíptiques del seu temps 2008, Andreu Dameson, geni de la…

Enginyer industrial, creà i dirigí diversos cineclubs Condal, Laietà, Escola d’Enginyers, etc, associacions i institucions cinèfiles Federación Española de Cineclubs 1970-73, Institut del Cinema Català 1977-79, Setmana Internacional de Cinema de Barcelona 1969-81, Federació Catalana de Cineclubs 1982-87, Asociación Española de Historiadores del Cine 1988-90, Mediateca de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya 1994 i Grup de Recerca Cinematogràfica 1996, adscrit al Museu de la Ciència i de la Tècnica de CatalunyaExercí la crítica cinematogràfica en diaris i revistes ‘Avui’, ‘…

Vida i obra Estudià filosofia i teologia a Tarragona Fou canonge de Tarragona, catedràtic de retòrica a la Universitat de Cervera, on coordinà el recull Poesías con que la Universidad de Cervera celebra las virtudes de nuestros reyes 1828 Feu alguns discursos acadèmics a la Universitat de Cervera, i compongué una Oda d’exaltació del govern de Ferran VII També fou canonge de Burgos Fou membre corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona des del 1852  Publicà articles i opuscles sobre religió, història i educació, així com discursos acadèmics i necrològics,…

També inclou temàtica no específicament històrica geografia, art i estètica, lingüística i literatura, botànica, arquitectura o cultura popular de l’àmbit territorial que constitueix l’element definidor del seu contingut Pel que fa a la llengua dels treballs hi ha articles tant en castellà com en català, si bé predominen clarament els primers Des del primer número, el director i l’ànima de la revista ha estat Eugeni Díaz Manteca, director de l’Arxiu de la Diputació de Castelló Tot i que, inicialment, semblava orientada a una periodicitat anual ha tendit a la bianualitat, amb un important…

Estudià enginyeria tècnica química a l’Escola d’Enginyeria de Terrassa i fins el 1979 desenvolupà l’activitat professional en diverses empreses com a tècnic i cap de laboratori, alhora que feia estudis d’història de l’educació Durant el franquisme participà activament en la resistència cultural com a president d’entitats com el Centre Excursionista de Badalona i les Joventuts Musicals, i com un dels organitzadors de l’Any Fabra 1968 a Badalona El 1954 es casà amb Maria Teresa Giné i Orengo, fundadora de l’Escola Gitanjali de Badalona i pionera en la renovació pedagògica del país Considerat un…

Doctor en filologia catalana, és professor de literatura contemporània i història i crítica del teatre a la Universitat d’Alacant La seva investigació versa sobre el teatre dels segles XVII-XXI, amb una atenció particular al teatre breu dels segles XVIII i XIX, sobre el qual feu la seva tesi doctoral La dramatúrgia popular valenciana del segle XVIII El teatre breu , 2008 Ha publicat, entre altres obres, Quan callen les pedres 1996, premi Ramon Muntaner, Sainets illicitans de la Restauració 1874-1896 1997 i Història i crítica de la Festa d’Elx 1998, en collaboració…

Vida i obra Estudià a Vic i a Cervera i es doctorà en dret canònic el 1800 Fou canonge del capítol de Vic Es relacionà amb molts erudits de l’època com Fèlix Amat, Fèlix Torres i Amat, Joan Corominas i Pròsper de Bofarull Fou membre actiu de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1835, a la qual llegà la seva collecció de monedes i medalles, iu corresponent de l’Academia de la Historia 1817 És autor d’una sèrie d’opuscles impresos a Vic entre el 1818 i el 1838 en els quals aplegà multitud de documents, inscripcions i notes, crítiques de temes sobretot de Vic i la seva diòcesi i on revela el…

Existia una consciència que l’estudi del període era encara un greu buit historiogràfic, malgrat el llibre pioner de Jaume Vicens i Vives Industrials i polítics 1958 El comitè de redacció era format per Albert Manent, Joaquim Molas, Pere Puig Quintana i Manuel Riu, mentre que Soldevila assumí la direcció de la cinquantena de collaboradors --intellectuals i científics més representatius del moment en cada una de les diferents branques del saber i el coneixement-- que hi participaren i fou l’encarregat de redactar el fil polític de l’època fins el 1898 una feina en la qual li fou molt útil la…