Resultats de la cerca
Es mostren 5467 resultats
La serra d’Espadà
L’entrada dels vents humits de llevant fa que les boires no siguin un fenomen gens rar a la serra d’Espadà En la imatge, un mas abandonat de la vall de la Mosquera Martí Domínguez La serra d’Espadà 15, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric La serra d’Espadà, situada a l’oest de la Plana de Castelló, és un agrupament de petites serralades que conflueixen en un eix central dominat pel cim de l’Espadà, de 1083 m d’altitud El nucli fonamental de la serra està vorejat per la xarxa de camins i carreteres que uneixen successivament les poblacions de Veo, Alcúdia de Veo, Algímia d’…
Castell de Sanaüja
Art romànic
Situació Basament de la torre, de planta circular, que coronava el punt més alt dels dos recintes del castell ECSA-J Bolòs Aquest castell és situat sobre un turó que domina la població de Sanaüja, la qual s’emplaça a l’estreta vall de la riera del mateix nom Mapa 34-13 329 Situació 31TCG599378 Un cop a l’entrada del poble de Sanaüja, hem de girar a la dreta i seguir el carrer que va pel costat de les muralles i de la riera de Sallent En arribar a les darreres cases, hem d’agafar un camí que s’enfila cap a l’esquerra i que passa pel peu del castell JBM Història El lloc de Sanaüja fou conquerit…
Lipsanoteques de Santa Maria de la Seu d’Urgell
Lipsanoteca d’atzabeja en forma de flascó EI Museu de la Seu d’Urgell conserva, entre un gran grup de lipsanoteques, un petit recipient d’atzabeja núm 602 en forma de flascó i de mides molt reduïdes 23 mm d’alçada i 7 mm d’amplada màxima L’ampolleta, que ha estat datada al segle XI, presenta una ornamentació molt simple, a base de línies marronoses que circumden la panxa i uns rebuidats acanalats en el coll Les restes semblen indicar la presència originària d’una nansa És possible que la seva primera funció no fos litúrgica, sinó cosmètica vas d’ungüents o essències, i s’utilitzés…
Sant Romà de Sidillà (Foixà)
Art romànic
Situació Una perspectiva de l’església des del costat sud-oest, durant la campanya arqueològica de l’any 1983 J A Adell Sant Romà de Sidillà, o de les Arenes, és l’església de l’antic poblat alt-medieval de Sidillà, situat en una pineda espessa vora el Ter, a tramuntana de Sant Llorenç de les Arenes Aquest poblat és actualment tot colgat per la sorra Mapa 296M781 Situació 31TDG995577 Per anar-hi cal seguir des del poble de Foixà l’itinerari ja indicat per al poblat de Sidillà JBH-MLIR Història És probable que el lloc de Siziliano citat en el testament sacramentan del clergue Guigo entre els…
Habitatges de Can Ximet (Olèrdola)
Art romànic
Situació Vista general del vessant assolellat de la vall, amb les balmes aprofitades com a hàbitat en època medieval ECSA - J Bolòs Conjunt de balmes situades al vessant sud de la vall, al nord d’Olèrdola Mapa 35-17447 Situació 31TCF909734 Hi podem anar per Moja, travessar aquest poble i agafar la carretera que va a Olèrdola Pocs centenars de metres més enllà surt a mà dreta una pista asfaltada que va cap a cal Castellví i la vall Podem anar a les balmes des d’aquest mas o bé si agafem el camí que surt, a l’esquerra, abans de començar a baixar i deixem l’automòbil uns centenars de metres més…
Casa forta de Bellpuig (Tortellà)
Art romànic
Situació Algun dels murs de la casa, actualment molt tapada sota la vegetació J Bolòs Ruïnes d’una casa forta o domus , situades enmig d’un bosquet d’alzines, a 1 km aproximadament al nord-oest de la població de Tortellà, al costat del mas Bellpuig, lleugerament elevades respecte als camps circumdants Des del lloc de la domus hi ha una bona vista sobre la plana de Tortellà Mapa 257M781 Situació 31TDG696767 Venint d’Argelaguer hom pot passar per dins el poble de Tortellà o per la nova carretera que fa la circumvallació de la població per la part alta Al lloc on s’uneixen novament aquestes dues…
El Barcelonès al segle XII. Estancament i nou començ
Art romànic
Els comtes i els seus oficials En els primers anys del segle XII, cal destacar tres canvis polítics de gran importància per a Catalunya en primer lloc, l’atac dels almoràvits en segon lloc, la consolidació dels comtats de la Catalunya Vella sota el domini del comte de Barcelona, i en tercer lloc, una represa de l’expansió més enllà dels Pirineus i cap al sud Tot i que València havia caigut en mans dels almoràvits al final del segle XI, fins el 1107 no es feren incursions a la zona costanera del comtat de Barcelona Durant aquests anys els atacs es concentraren al Penedès i amenaçaren…
Orís
Llinatge de vicaris del castell d’Orís els primers dels quals que hom coneix són Unifred (952) i Gausfred d’Orís (994), potser antecessors d’Elderid d’Orís (914-1037), el fill del qual, Amat Elderic (1037-60), fou senyor d’Orís i primer senescal dels comtes de Barcelona a partir del 1051.
El seu fill Pere d’Orís el succeí el 1060, però pel fet d’ésser menor d’edat la senescalia passà al seu oncle Ramon Mir d’Aguada i aviat a la família Montcada Pere d’Orís, també dit Pere de Manlleu , casat amb Guisla, morí vers el 1088 i la seva vídua es reduí al domini del castell de Manlleu El domini d’Orís fou enfeudat, passà al bisbe de Vic i després als Queralt i als Montcada Els successors de Pere de Manlleu sembla que s’extingiren amb Obdúlia de Manlleu , muller de Ponç de Besora, i originaren la família dels castlans d' Orís
Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya 1900-1936
Historiografia catalana
Obra d’Alexandre Galí, en 23 volums, que s’acabà d’escriure el 1945 i fou publicada a Barcelona per la Fundació Alexandre Galí (1978-86).
Desenvolupament enciclopèdic Totalment atípica, fou escrita amb la intenció de fer memòria d’un període de la història de Catalunya 1900-36 que, segons l’autor, acabà amb l’esclat de la guerra civil També fou atípica per haver estat escrita en solitari, gairebé en solitud, amb una total independència de criteri i de judici, amb la doble intenció de dir què havia passat, i d’escatir per què havia passat El fet que l’autor prescindís de qualsevol idea sobre com o quan seria publicat el seu treball accentuà aquesta absoluta llibertat d’esperit i de ploma La presència de Galí, en molts casos com…
trio amb piano
Música
Conjunt de cambra constituït per piano, violí i violoncel, o bé una composició escrita per a aquesta formació.
Com altres gèneres en què es combinen cordes i piano, té l’origen en la sonata barroca La sonata per a violí amb baix continu demana pròpiament tres intèrprets per al continu, un de teclat i un de corda La nova manera d’entendre la conducció de les veus i el fet que en la concepció de l’estructura tonal i harmònica el baix continu deixés de ser imprescindible a mitjan segle XVIII obriren el camí a una major activitat i independència de cadascun dels tres components del conjunt En els seus inicis, però, la música per a trio amb piano caigué sovint en el terreny de la música per a piano o…