Resultats de la cerca
Es mostren 3879 resultats
Priapisme
Patologia humana
És anomenat priapisme un trastorn caracteritzat per la persistència anormal d’un estat d’erecció dolorosa del penis, no relacionada amb una estimulació sexual No es coneixen bé les causes per les quals es produeix el priapisme En més de la meitat dels casos es presenta en persones que no pateixen de cap trastorn previ, mentre que en els altres casos la persona afectada manifesta algun trastorn, sobretot malalties de la sang, com leucèmia, o anèmia falciforme infeccions o tumors dels òrgans pèlvics o trastorns neurològics, com traumatismes vertebrals o tumors vertebrals o cerebrals En…
Angina diftèrica
Patologia humana
L’ angina diftèrica és una varietat de faringitis aguda específica circumscrita a l’amígdala palatina És causada per una infecció deguda al bacteri Corynebacterium diphteriae o bacil de la diftèria Constitueix una de les principals manifestacions de la diftèria, malaltia contagiosa actualment molt estranya als països desenvolupats, perquè la vacuna contra aquesta afecció és una de les que s’administren sistemàticament en la infància En els casos, excepcionals, en què es presenta, la malaltia es manifesta al cap d’alguns dies, entre un i quatre, del contagi Els primers símptomes consisteixen…
El que cal saber dels traumatismes i cossos estranys a la laringe
Patologia humana
Són anomenats traumatismes laringis els trastorns causats per un impacte violent sobre el coll que lesioni les estructures de la laringe És anomenat cos estrany a la laringe qualsevol mena d’objecte o substància que no pertanyi a l’estructura pròpia de l’organisme i hi penetri per aspiració accidental Tant els traumatismes com els cossos estranys a la laringe poden provocar alteracions molt greus, ja que de vegades originen una obstrucció de la via aèria que, sense tractament immediat, pot produir una aturada respiratòria irreversible Cal evitar que els infants s’introdueixin objectes petits…
El que cal saber de les fractures òssies
Patologia humana
La fractura òssia consisteix en el trencament, total o parcial, d*un os o més Quan hom sospita que s’ha produït una fractura, s’ha de procurar de no moure la part lesionada o, fins i tot, de no moure en absolut la persona afectada El que no s’ha de fer mai és intentar de recompondre l’os trencat, ja que en desplaçar un segment ossi es pot danyar un nervi, un vas sanguini o un òrgan intern, talment que la situació adquireix una gravetat que la fractura mateixa no tenia Mai no s’ha de córrer el risc de fer empitjorar la situació per l’afany de millorar-la El guix no s’ha de treure fins que el…
Associació d’Estudis Reusencs
Historiografia catalana
Entitat fundada el 1952 per a promoure l’edició d’obres de temes o d’autors reusencs.
Fins a la renovació dels estatuts el 1984, el nom oficial fou en castellà Publicà la collecció “Rosa de Reus” En l’actualitat disposa d’uns 400 socis subscriptors Inicialment en foren impulsors i en dugueren la direcció inicial Josep Iglésies i Salvador Vila-seca La presidència fou ocupada successivament per Gaietà Vilella, Salvador Vilaseca, Maria Lluïsa Vilaseca, Ramon Amigó i Pere Anguera Fins l’any 2002 ha publicat 111 volums, d’una mitjana de 250 pàgines L’activitat editorial, l’única de l’AER, se centra en obres d’alta investigació, malgrat alguna concessió inicial a la…
Pyrenae
Historiografia catalana
Revista anual de prehistòria i arqueologia fundada el 1965 per Joan Maluquer de Motes, catedràtic de prehistòria de la Universitat de Barcelona.
Nasqué amb la voluntat de donar a conèixer els fruits de la recerca en prehistòria i arqueologia de l’Institut d’Arqueologia i Prehistòria IAP de la UB La revista s’organitzà amb una secció d’articles, seguida d’una altra amb petites notes informatives, un conjunt de notícies i un apartat final de ressenyes Inicialment fou dirigida 1965-69 per Lluís Pericot, Joan Maluquer de Motes i, en els números 4 i 5, també per Ana M Muñoz Després de la jubilació de Pericot la direcció passà a Maluquer exclusivament Durant aquest temps desaparegué la part dedicada a notícies i oscillaren les…
estampida
Música
Composició instrumental dels segles XIII i XIV, majoritàriament monofònica.
El terme també designava un tipus de poema en la literatura de la Baixa Edat Mitjana És, possiblement, el primer exemple conegut de música purament instrumental a l’Europa occidental Consta de tres a set puncta o parts, cadascuna de les quals és exposada inicialment amb un final ouvert o imperfecte i es repeteix immediatament amb final clos En aquesta estructura de repetició, la mateixa parella de terminacions es podia aplicar a diverses unitats, fins i tot a totes Aquest esquema posa en relació l’estampida amb la seqüència2 , tot i que no s’ha pogut precisar cap derivació clara…
xacona
Música
Dansa barroca de mètrica ternària en forma de variació, generalment sobre un baix obstinat.
La paraula chacona aparegué inicialment en la tornada d’una cançó ballable del final del XVI, originària d’Amèrica Molt popular a Espanya, aquesta cançó, de caràcter desimbolt, es caracteritzà per una mètrica ternària i mode major i per estar basada en la successió harmònica I-V-VI-V o I-V-VI-III-IV-V Aquesta fórmula harmònica derivà en diferents dissenys de baix, a partir dels quals s’elaboraren les variacions A banda de basar-se en un obstinat, la xacona comparteix una sèrie de característiques amb la passacaglia , com ara la mètrica, un tempo moderat i l’accent mètric sobre el…
Casino de Granollers - Club de Ritmo
Música
Entitat recreativa creada el 18 d’octubre de 1935 amb el nom de Jazz Club de Granollers, que, després del Hot Club de Barcelona, fou el club de jazz més important de l’Estat espanyol.
Les primeres activitats destinades als socis foren les audicions d’enregistraments El primer festival públic se celebrà el 31 de març de 1936, amb la presentació d’una orquestra pròpia com a activitat central Aquesta orquestra estigué formada, majoritàriament, per músics de Granollers, com ara Josep Maria Ruera, entre d’altres Durant la Guerra Civil es paralitzaren les activitats, que es reprengueren al final del 1939 malgrat les reticències de les autoritats locals Al mes de novembre del 1941 s’incorporà una activitat nova, el ball setmanal Aquest ball, concebut inicialment per…
Festival de Glyndebourne
Música
Festival operístic que se celebra anualment al poble de Gyndebourne, a East Sussex, Anglaterra.
Fou creat el 1934 per John Christie i la seva esposa, Audrey Mildmay que havien construït a la mansió familiar una sala on s’oferien concerts i representacions d’òpera amateurs , que posteriorment 1931 havien convertit en un espai per a 300 persones, per tal que acollís un festival d’òpera El 1933 F Busch n’acceptà la direcció musical, i suggerí el nom de C Ebert per a la producció Amb J Christie, que s’ocupava de la part econòmica, quedà format l’equip que organitzà el primer festival el 1934 Inicialment se centrà en òperes de WA Mozart, però els anys següents tant la sala, que…