Resultats de la cerca
Es mostren 3385 resultats
Eduard Martín i Toval
Política
Polític.
Vinculat a cercles cristians progressistes a la seva ciutat natal, el 1967 es traslladà a Barcelona com a inspector de treball i després fou professor de dret del treball a la Universitat Autònoma Milità a l’Organització Revolucionària de Treballadors 1970-72, al grup “el Topo Obrero” i a Convergència Socialista de Catalunya, i tingué un paper rellevant en la formació del PSC-Congrés i, posteriorment, al Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE Diputat al Congrés de Madrid 1977 i 1979, intervingué molt activament en l’elaboració de la Constitució del 1978 i de l’ Estatut d’Autonomia de…
José López-Portillo y Pacheco
Història
Política
Polític mexicà.
El 1945 s’afilià al Partido Revolucionario Institucional PRI, i aviat en fou un membre important Entre altres càrrecs públics, ocupà el de ministre de Patrimoni 1970 i el de secretari de Finances i Crèdit Públic 1973-75 Fou president de la república 1976-82, càrrec en el qual dugué a terme una ampliació del Parlament que garantís una representació mínima de l’oposició cosa que feia menys evident l’omnipresència del PRI Afavorí l’explotació i l’exportació de les reserves de petroli descobertes aquells anys als estats de Tabasco i Veracruz, però gran part dels beneficis d’aquest…
Bertie Ahern
Política
Nom amb el qual és conegut el polític irlandès Bartholomew Patrick Ahern.
Estudià economia a la Universitat de Dublín i a la London School Economics, i fou elegit diputat al parlament irlandès el 1977 pel Fianna Fáil , del qual fou vicepresident 1983-94 i elegit president el 1994 Alcalde de Dublín 1986-87, ministre d’estat 1982, de treball 1987-91 i de finances 1991-94, el 1997 fou elegit primer ministre, càrrec en el qual fou confirmat en les eleccions del 2002 i en les del 2007 gràcies, sobretot, a les seves mesures econòmiques que situaren Irlanda entre els estats amb un ritme de creixement més elevat de la Unió Europea Fou destacada també la seva…
Cristòfol Soler i Cladera
Política
Polític.
Es llicencià en dret i ciències empresarials i es dedicà a l’empresa familiar Ingressà al Partit Demòcrata Liberal d’Óscar Alzaga, formació que s’integrà dins Alianza Popular Fou nomenat conseller d’economia i hisenda del primer govern de Gabriel Cañellas 1983, tot i que el 1987 abandonà la conselleria El 1991 fou elegit president del Parlament balear, càrrec que exercí fins al juliol del 1995, quan fou investit president de les Illes en substitució de Gabriel Cañellas Soler dimití al juny del 1996 arran de l'oposició de sectors del PP als seus intents de reforma en urbanisme i…
Francesc Arnau i Cortina
Política
Polític.
El 1919 anà a residir a Malgrat de Mar, on regentà un negoci tèxtil, al temps que collaborava en la premsa local i menava una intensa activitat com a conferenciant El 1930 fou elegit regidor i l’any següent, ja afiliat a Esquerra Republicana de Catalunya, alcalde de Malgrat També el 1931 cofundà la Federació de Municipis Catalans, organització que tenia com a finalitat la democratització de les corporacions locals Com a diputat al Parlament de Catalunya 1932, fou un dels principals promotors de la Llei de Règim Local 1934 El 1934 fou reelegit alcalde i el 1936, diputat En…
Akihito
Política
Emperador del Japó (1989-2019).
Fill de l’emperador Showa-tennō Assistí a l’escola pública des del 1940 i a la Universitat des del 1952 Fou declarat príncep hereu el 1952 i posteriorment, en casar-se amb Michiko 1959, trencà amb la norma tradicional que exigeix una aristòcrata com a esposa de l’emperador Del matrimoni nasqueren Naruhito 1960, príncep hereu, el príncep Akishino 1965 i la princesa Nori 1969 A la mort del seu pare 1989, fou coronat 125 emperador del Japó La cerimònia de l’entronització tingué lloc el 12 de novembre de 1990 L’agost del 2016 anuncià públicament el desig d’abdicar per motius d’edat i de salut…
Juan Ximénez Cerdán
Història del dret
Jurista.
Succeí el seu pare, Domingo Cerdán 1389, com a justícia d’Aragó El 1409 negà a Jaume II d’Urgell la possessió del càrrec de lloctinent general, allegant els contrafurs comesos per aquest durant l’interregne fou un dels seus adversaris més destacats El 1411, extralimitant-se en les seves funcions, convocà, juntament amb el governador d’Aragó, el parlament d’Alcanyís, on es reuniren els partidaris de Ferran de Trastàmara, i per delegació d’aquell, el 1412, ambdós personatges confeccionaren la llista dels compromissaris de Casp, llista que els altres regnes acceptaren per por de la guerra civil…
Pere de Montcada i de Luna
Història
Magnat.
Fill d’Ot III de Montcada i Maça de Liçana, baró d’Aitona, de qui obtingué 1403 les baronies de Vilamarxant i Castellnou El 1392 passà a Sicília amb el seu pare i el seu germà Guillem Ramon III hi lluità al costat de Martí de Sicília, amb qui féu amistat El 1407, a València, on residia aleshores la cort, desafià el noble francès Taneguy de Chatel Anà a Sardenya el 1409 com a capità en l’expedició que havia de socórrer Martí de Sicília participà en la lluita contra els sards victòria de Sanluri i assalt a Oristà Durant l’interregne 1410-12 s’oposà a la candidatura de Ferran d’Antequera i féu…
Jesús Posada Moreno
Política
Polític.
Enginyer de camins, canals i ports per la Universitat Politécnica de Madrid i en llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat Complutense, ingressà al cos de funcionaris de l’Estat i del 1979 al 1981 fou governador civil de Huelva i el 1983 procurador a les Corts de Castella i Lleó Conseller de foment de la Junta d’aquesta comunitat autònoma 1987-89, que el 1989 presidí, succeint José María Aznar , fins el 1991 Diputat al Congrés des del 1993 pel Partido Popular , durant les dues legislatures presidides per Aznar fou ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació 1999-2000 i d’…
Codi de Consum de Catalunya
Dret
Conjunt de normes reguladores de la defensa i protecció dels drets de les persones consumidores a través de la qual la Generalitat de Catalunya exerceix les seves competències exclusives en matèria de consum.
Les normes reguladores de la defensa i protecció dels drets de les persones consumidores es descriuen en la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Parlament de Catalunya, a través de la qual la Generalitat de Catalunya exerceix les seves competències exclusives en matèria de consum d’acord amb les previsions de l’Estatut d’Autonomia del 2006 i adapta la seva normativa a les exigències de les directives de la Unió Europea La regulació es divideix en tres llibres, el primer dedicat a disposicions generals el segon, als aspectes relatius a les relacions de consum, i el tercer a la disciplina de…