Resultats de la cerca
Es mostren 16669 resultats
Sant Cristòfol de Busa (Navès)
Art romànic
Situació Vista de la part de ponent de l’església, que avui conserva molt pocs vestigis de l’edifici romànic origina E Pablo Al sector septentrional del municipi més extens del Solsonès, Navès, s’alça el sinclinal de la serra de Busa, que culmina amb el Cogul 1 526 m d’altitud i s’estén cap al cantó nord-occidental, on hi ha els cims del Capolat i el Capolatell Aquest forma un esperó rocallós amb grans cingleres, separat de l’anterior per un tall profund al qual solament hom pot accedir per una palanca A causa de les seves característiques geològiques, el Capolatell fou convertit, durant la…
Sant Martí de Tarascó o de Trascó (Navès)
Art romànic
Situació Una vista de les ruïnes del temple, on encara és visible un fragment de mur, aparellat de manera molt rudimentària L Prat Aquesta església fou erigida en un indret situat al bell mig del municipi de Navès, entre la zona muntanyenca i el pla, a mig camí de Besora Mapa 292M781 Situació 31TCG904518 Des de la carretera de Solsona a Berga, a l’indret del punt quilomètric 9,500 hom trobarà indicat el trencant de Tarascó Seguint el camí més acurat, en 1,500 km aproximadament hom arriba a la casa, la qual, antigament, havia estat castell queda a mà dreta Hom hi pot deixar el cotxe i seguir…
Sant Andreu de la Móra (Navès)
Art romànic
Situació Vista de l’exterior de l’església des del costat nord-est L Prat Aquesta església, situada en un terreny abrupte, al cim d’un petit altiplà i al peu del rocam de Travil, pertany al municipi de Navès i a la conca de l’aigua d’Ora, a la seva riba esquerra Mapa 292M781 Situació 31TCG912603 El camí arrenca darrere mateix de l’església de Sant Lleïr, en direcció al sud-est Tot i que aparentment sembla practicable per vehicles, recomanem anar-hi a peu hi ha una caminada raonable d’uns quaranta minuts A 100 m de la casa-hostal, cal seguir el camí de mà esquerra, que s’enfila amunt suaument…
Sant Pere de Voltrera (Abrera)
Art romànic
Situació Vista des de llevant de l’església, que forma un conjunt amb les ruïnes del castell F Baltà S’alça al cim d’un turó 218 m, on hi ha les restes d’època moderna de l’antic castell de Voltrera, a l’esquerra del Llobregat La capella és construïda fora del recinte del castell, adossada a aquest i ran de balç Mapa 36-15392 Situació 31TDF105978 Per anar-hi cal seguir, per la banda esquerra del Llobregat, la carretera d’Olesa fins a l’entrada de la urbanització de Can Vilalba, que envolta les ruïnes del castell i de la capella Història El fet que la capella del castell de Voltrera no sigui…
Sant Pere de Romaní (Molins de Rei)
Art romànic
Situació Vista general de l’església, adossada a una torre de senyals d’època tardana F Baltà Vista general de l’església, adossada a una torre de senyals d’època tardana MC S’alça sobre un dels turons que volten la muntanya d’Olorda en el seu vessant llobregatí El camí millor per anar-hi és el que surt de la nacional II pel quilòmetre 609,100 i passa prop de Can Capellans Mapa 36-16420 Situació 31TDF198848 Història El lloc on hi ha la capella s’anomenava antigament Duïsme, topònim que és documentat des del 985 i que sembla referir-se a un punt en la via de Barcelona que en distava dotze…
Fons romànic del Museu Vicenç Ros (Martorell)
Art romànic
El museu El Museu Municipal Vicenç Ros fou creat el 1945 per Vicenç Ros i Batllevell 1883-1970, alcalde de Martorell 1924-30, 1940-51, i Isidre Clopas i Batlle 1913, historiador i cronista de la vila El fons del museu és integrat per una de les colleccions de ceràmica més importants del país, donació del fundador, i per materials arqueològics i etnogràfics diversos, la majoria procedents de Martorell El museu és installat a l’església de l’antic convent de Caputxins segle XVII FBG El fons Relleu Procedència Sant Genís de Rocafort Martorell Datació segles XII-XIII Mides 16 × 24 cm Núm d'…
Sant Marcel de Bor (Bellver de Cerdanya)
Art romànic
Situació Església ampliada entorn d’una nau i un absis d’època romànica ECSA - A Roura Aquesta església presideix el petit nucli de Bor, que és a la plana, al SE de Bellver Mapa 35-10 216 Situació 31TDG014892 Per a arribar-hi cal agafar la carretera local que surt de Bellver en direcció a Alp Poc després de sortir de Bellver i abans d’arribar a Baltarga, cal prendre a mà dreta un trencall que mena a Bor RMAE Història La parròquia de Borre amb Oruz surt esmentada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell del 819, document que es degué redactar en realitat vers la segona meitat del segle X La…
Sant Cristòfol de Fórnols o del Bosc (Campome)
Art romànic
Situació Tram de ponent de la nau, única part conservada de l’edifici ECSA - A Roura Aquesta església, avui arruïnada, és situada al SE del poble de Campome de fet és gairebé l’únic vestigi visible de l’antic lloc de Fórnols Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 38’ 18” N - Long 2° 23’ 38” E S’hi accedeix per un camí, practicable amb cotxe, a partir del poble de Campome Història El lloc de Fórnols és esmentat des del 901 Furnulos entre les villes i els alous cedits per Arsenda i el seu espòs Leudoví a llurs fills Aquest indret esdevingué després patrimoni dels comtes de Cerdanya així, en el…
Sant Martí d’Escaró
Art romànic
Situació La primitiva parròquia de Sant Martí d’Escaró, avui desapareguda, era situada al Veïnat d’Amunt Per a arribar a Escaró, cal prendre des de la carretera N-116, a l’altura del poble de Joncet, a Serdinyà, la carretera D-27, que ressegueix la Vall Marçana PP Història Aquesta església és esmentada per primera vegada l’any 981, en què la cella Sancti Martini , al Conflent, fou confirmada per un precepte del rei Lotari al monestir de Sant Genís de Fontanes Al principi del segle XI apareix a mans dels comtes de Cerdanya El comte Guifré II bescanvià amb el bisbe d’Elna l’església de Sant…
Tres dones singulars
Francesca Bonnemaison Barcelona, 1872-1949, pedagoga i figura notable del nacionalisme conservador català, sobresortí com una de les impulsores més importants del moviment català de promoció de la dona a Catalunya Fou una dirigent destacada del reformisme social catòlic i impulsora de nombroses activitats com la celebració del Primer Congrés de Treball a Domicili 1917 La seva obra més significativa fou la creació i direcció de l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona 1909-36 Creat inicialment a partir de l’"Obra de Bones Lectures”, una agrupació femenina de caràcter benèfic…