Resultats de la cerca
Es mostren 3053 resultats
Sant Corneli de Buira (Sarroca de Bellera)
Art romànic
Situació Vista del sector de capçalera des de l’extrem sud-est d’aquesta església de tradició romànica, però d’estructura molt tardana ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Corneli és a la part alta de la població de Buira, sobre un penyal Mapa 33-10214 Situació 31TCG254948 S’arriba a Buira per una carretera d’1, 6 km que surt del poble de les Esglésies, sobre la carretera de Xerallo a la Mola d’Amunt JAA Història Fins a l’actualitat no s’han localitzat notícies històriques directes d’aquesta església parroquial El lloc, tanmateix, sí que figura documentat en aquest sentit hom sap que…
Castell d’Escart (la Guingueta d’Àneu)
Art romànic
Situació Les poques restes d’aquest castell s’aixequen sobre el turó que domina el poble i la seva petita vall ECSA - J Bolòs Damunt del poble d’Escart, en un turó que s’alça a ponent, hi ha restes del castell que dominava aquest poble i la petita vall que en depenia Mapa 33-9181 Situació 31TCH463118 Podem arribar a Escart per una pista asfaltada que surt d’Escaló Des del poble d’Escart, a la part alta, al costat del cementiri, surt un caminet que porta, després de travessar una torrentera, fins al turó que hi ha al nord-oest de l’extrem occidental del poble JBM-JJBR Història Escart apareix…
Santa Maria d’Espot
Art romànic
Situació Façana de migdia de Santa Maria d’Espot, l’element més notable d’aquesta derruïda església J Tous Les ruïnes de l’antiga església de Santa Maria d’Espot es troben al costat del camí vell d’Espot, al marge dret del Riu Escrita, a 1, 5 km d’Espot, aigües avall JAA Mapa 33-9181 Situació 31TCH444150 Història Dins l’antic domini comtal de la vall d’Espot, documentat el 1066, en una convinença entre els dos comtes —el de Pallars Sobirà i el de Pallars Jussà— que es repartiren el territori del Pallars, s’hi formà el poble i la parròquia de Santa Maria d’Espot, dividida en dos nuclis, els de…
Mas de l’Obac Vell (Vacarisses)
Art romànic
Situació Fragment de mur medieval amb opus spicatum que forma part d’un conjunt fortificat convertit posteriorment en una masia V Buron Les ruïnes de l’Obac Vell són situades en una obaga de la part occidental de la serra del Pou, a una altitud de 680 m que permet contemplar a ponent una àmplia extensió que travessa la riera de Rellinars, i al nord la Bauma Roja i el cingle del Paller de Tot l’Any Mapa 36-15392 Situació 31TDG132090 Per anar al mas de l’Obac Vell cal agafar la carretera que va de Terrassa a Rellinars i, pocs metres abans d’arribar dalt de la collada de l’Obac km 9,8, trobarem…
Santa Maria de Bensa (la Sentiu de Sió)
Art romànic
Situació Restes de l’absis de l’església amb un acurat aparell, propi dels darrers temps de l’art romànic ECSA - J Giralt Les ruïnes de l’església de Santa Maria, coneguda com l’església rònega, se situen vora el cim de l’esperó de la serra on hi ha les restes del despoblat de Bensa Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent CAT-CCA-JGB Mapa 33-14360 Situació 31TCG265326 Història Aquest temple, dedicat a santa Maria, fou l’església del poble de Bensa, de la qual han arribat als nostres dies escasses referències documentals La primera notícia la…
Vilatge abandonat de Pugis (Cubells)
Art romànic
Situació Les restes de l’antic poblat de Pugis es troben situades al sud-oest del terme municipal de Cubells, prop del mas de Flix i dominant una rica zona dins la vall del Sió Mapa 33-14360 Situació 31TCG287316 Per a arribar-hi cal prendre la carretera LV-3 025 de Balaguer a Agramunt i, a 3, 3 km de la cruïlla del poble de la Sentiu de Sió, agafar un trencall a mà esquerra que porta fins a Flix 1, 5 km Immediatament, cal seguir una pista a mà dreta fins a arribar a una gran masia 1, 5 km des de Flix, al sud-est de la qual s’aixeca el petit turó allargat on es troben els vestigis de l’antic…
Sant Miquel de Montaspre o d’Aspremont (Camarasa)
Art romànic
Situació Interior del mur de ponent, un dels vestigis més notables del temple, avui ensulsiat ECSA - J Bolòs Els vestigis de l’antiga església de Sant Miquel es troben al sector sud-oest del recinte que conformen el castell i el vilatge de Montaspre Per a arribar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent MLlR Mapa 32-12289 Situació 31TCG179542 Història La primera referència al lloc i a l’existència d’una església a l’indret de Montaspre es troba en l’acta de dotació de l’abadia de Sant Pere d’Àger de l’any 1048, atorgada per Arnau Mir de Tost…
Vilatge de Conill (Áger)
Art romànic
Situació El poblat de Conill fou construït sobre un dels contraforts meridionals de la serra del Montsec, per damunt de la plana d’Àger Mapa 32-12289 Situació 31TCG175540 S’hi accedeix pel camí de Plandemates, que va des de la vila d’Àger fins a l’Ametlla del Montsec A uns 3 km, havent passat el torrent de Colobor, es troba el mas Conill El poble és situat sota aquest mas, poc abans d’arribar a l’antic castell i poble abandonat de Montaspre o Aspremont Història No posseïm cap referència documental directa sobre el lloc de Conill anterior al segle XII L’any 1164 Bernat de Colobor, en el seu…
Castell de Corçà (Áger)
Art romànic
Situació Castell situat al cim del turó al peu del qual hi ha el poble actual de Corçà És a l’extrem occidental de la vall d’Àger, damunt de la vall de la Noguera Ribagorçana Mapa 32-12289 Situació 31TCG085560 A uns 2 km d’Àger, si seguim la carretera que va a Balaguer, trobarem una pista de terra que ens portarà a Corçà També s’hi pot anar per Agulló Història La primera referència sobre Corçà apareix en l’acta de consagració de l’església de Sant Salvador d’Àger, que data del 1048 Entre els béns de la dotació, Guillem Mudarraf llegà una terra que era situada sota els termes de Clarmonte i…
Castell de Pierola (els Hostalets de Pierola)
Art romànic
Les primeres notícies del terme de Pierola són de l’any 963, que s’esmenta la distinció del terme de Apierola minoris respecte de Piera El terme es devia basar en l’existència del castell, que consta documentalment des del 998 El 1057 Ermessenda ven aquesta fortificació als comtes de Barcelona Ermessenda era la vídua del comte Ramon Borrell, la mateixa que poc temps després jurà fidelitat al seu net, el comte Ramon Berenguer I per diversos castells, entre els quals hi ha el de Pierola Els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i Almodis el 1063 permuten el castell amb els vescomtes de…