Situació
El poblat de Conill fou construït sobre un dels contraforts meridionals de la serra del Montsec, per damunt de la plana d’Àger.
Mapa: 32-12(289). Situació: 31TCG175540.
S’hi accedeix pel camí de Plandemates, que va des de la vila d’Àger fins a l’Ametlla del Montsec. A uns 3 km, havent passat el torrent de Colobor, es troba el mas Conill. El poble és situat sota aquest mas, poc abans d’arribar a l’antic castell i poble abandonat de Montaspre o Aspremont.
Història
No posseïm cap referència documental directa sobre el lloc de Conill anterior al segle XII. L’any 1164 Bernat de Colobor, en el seu testament, deixà a l’església de Santa Maria de Colobor i a la de Sant Joan inferior o sutirana dues oliveres que tenia al terme de Conill. També llegà un llinar, sota la font de Conill, i una terra al seu germà. Tanmateix, un document del 1176 cerciora l’existència de Conill des del segle XI; es tracta d’una relació d’alous, entre els quals en figura un a Conill, que l’abadia d’Àger havia perdut i que li foren concedits per Arnau Mir de Tost. El 1191 una tal Pedrona feu donació a Sant Pere d’Àger d’una trilla i un llinar situats també a Conill.
L’any 1375 Brunissenda, vídua de Pere de Cervera, ciutadà de Balaguer, va vendre per 8 000 sous agramuntesos a Guillem de Manaut, mercader i veí d’Àger, els castells de Conill i Colobor amb els seus termes. Segons que consta en aquest document, Conill sols tenia set habitants i corria el risc de quedar-se completament despoblat per les guerres, circumstància que es produí poc després.
Vilatge
Planta d’aquest despoblat, amb indicació del recinte murat més vistent i de les zones d’enderrocs.
R. Eslava
D’aquest poble medieval, situat en un indret elevat i fàcilment defensable, des d’on es pot observar la vall i el castell d’Àger, gairebé només resten alguns vestigis de les muralles. El bosc i la garriga impedeixen de veure les característiques de les altres construccions que hi havia. El més visible són les restes del recinte murat, que trobem al llarg d’uns 50 m, amb una amplada d’1,5 m. No és ben rectilini. Fa diversos angles per a adaptar-se al relleu. És fet amb un aparell constructiu bastant irregular, que no creiem pas que pugui ésser del segle XI. Ha d’ésser una obra popular, feta per la mateixa gent del lloc, en un moment posterior o, potser, anterior a aquest segle. Amb relació a aquest mur, que devia tancar un recinte força gran, encara es poden veure algunes àrees amb restes d’enderroc, que pensem que han de correspondre a antigues edificacions, segurament habitatges. Caldria fer-hi una excavació arqueològica per a poder dir més coses d’aquest poblat medieval.
Bibliografia
- Sanahuja, 1961, pàgs. 248-249 i 262