Resultats de la cerca

Ballar, una activitat social Ball del Gambeto Riudaura Montse Catalán Intentar explicar què és la dansa i per què ballem és tan difícil com expressar amb moviments què és el llenguatge convencional o l’escriptura Ballar, una expressió cultural, és també una necessitat instintiva entre els humans els infants es mouen al so d’un ritme que els resulta agradable, sense que ningú els ho demani, pel simple plaer que els produeix Aquesta necessitat de ballar es va educant al llarg de l’evolució de cada persona Com a animals culturals que som, els individus ens anem amarant de les formes de ballar…

Situació i presentació Extensió i límits L’actual terme de Tarragona, de 57,88 km 2 , és format per la suma de dos municipis històrics, el de Tarragona pròpiament dit i el de Tamarit de Mar, el qual fou agregat a Tarragona el 1956 Del 1964 al 2010 el territori també comprenia l’actual municipi de la Canonja Tamarit de Mar ocupa el sector nord-oriental del terme El terme pren una forma allargassada i estreta, amb una disposició de NE a SW, parallela a la línia de costa De SW a NE limita amb els termes de Vila-seca, la Canonja, Reus del Baix Camp, Constantí, els Pallaresos, el Catllar, la Riera…

Limita al N amb Corea del Nord, Rússia, Mongòlia, el Kazakhstan i el Kirguizistan, a l’W amb el Tadjikistan i el Pakistan al S amb l’Índia, el Nepal, Bhutan, Myanmar, Laos i Vietnam, i a l’E amb l’oceà Pacífic de S a N, mar de la Xina Meridional, mar de la Xina Oriental i mar Groga La capital és Pequín La geografia física El relleu Per la seva extensió, l’estat xinès presenta una gran varietat d’aspectes litològics i morfològics Els relleus del SW i del NW pertanyen al període arcaic, i els de la Xina oriental pertanyen als plegaments caledonià, hercinià i alpí El Quaternari és present a les…

Està unit a l’Àsia per l’istme de Suez i l’envolta l’oceà Índic a l’E, l’oceà Atlàntic a l’W i la mar Mediterrània al N, que el separa d’Europa amb les illes, 30304445 km 2 632915000 h 1991 La geografia física El relleu i la geologia Àfrica és un extens escut continental que ha romàs emergit de manera pràcticament total des del Precambrià només les planes costaneres, una part del Sàhara i d’Etiòpia han estat ocupades per transgressions marines posteriors Així, és possible de distingir, a tot el continent, un sòcol precambrià, format bàsicament per esquists i paragneis dipositats, plegats i…

Situació Vista aèria del conjunt de l’església i les dependències monacals, amb les restes de la nau desapareguda, tot restaurat fa pocs anys ECSA - TAVISA El conjunt de l’antic monestir de Sant Serni de Tavèrnoles és situat al marge dret del riu Valira, fora del nucli urbà d’Anserall, el qual és a uns 3 km de la Seu d’Urgell, per la carretera d’Andorra JAA Mapa 34-10215 Situació 31TCG733939 Història Uns orígens confusos L’origen de Sant Serni de Tavèrnoles és remot i desconegut Segons unes tradicions, difícils de comprovar, recollides per Esteve Albert i altres autors, al segle VI sant…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Teide, Barcelona 1958 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El domini carolingi a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1986 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El regiment del comte Guifred , ed Ausa, Sabadell 1989 Adell i Gisbert, Joan-Albert El transsepte elevat d’algunes esglésies alt-medievals Notes per a un estudi , “Quaderns d’estudis medievals” Barcelona 1982, vol I, núm 7, pàgs 405-423 Adell i Gisbert, Joan-Albert L’arquitectura romànica , Els Llibres de la Frontera, Barcelona 1987 Adhemar, Jean Influences antiques dans l’…

Talla de Crist Grup de dues talles, segons una fotografia antiga, que representen un santcrist i un sant Joan evangelista, el primer desaparegut el 1936 i el segon robat el 1979 i recuperat el 1995 Arxiu Mas Fins l’any 1936 es conservava a l’ex-catedral de Sant Vicenç de Roda d’Isàvena la imatge d’un Crist que hom diu que pertanyia al conjunt d’un calvari Es conserva una fotografia Arxiu Mas C-99668 en la qual aquesta imatge apareix amb la de sant Joan Evangelista estudiada en aquest mateix volum Hom creu que tots dos formaven part de l’esmentat calvari Segons es desprèn de la fotografia, la…

El topònim Segarra Un aspecte del territori segarrenc al sector nord-oest de Cervera, amb els petits nuclis de l’Aranyó i Montcortès en primer terme ECSA-J Todó Fins fa pocs anys diferents corrents erudits, seguint la tradició iniciada per Pèire de Marca al segle XVII, consideraven el nom de Segarra com una evolució del mot Ascerris Aquesta ciutat dels lacetans, citada pel geògraf grec Ptolemeu II, 6, 72 al segle II dC, no ha estat encara identificada i la derivació etimològica d’ambdós mots es presenta avui més que dubtosa En realitat la comarca ha conservat el nom del municipi…

Habitar un territori Encara forma part del record recent la bandera catalana –i, durant el franquisme, l’espanyola– que onejava dalt de les teulades o dels terrats de les obres tot indicant i celebrant que la construcció ja era coberta La bandera es mantenia hissada fins que el propietari pagava la “cobertada”, és a dir, tradicionalment, un dinar o una alifara on tothom era convidat, des de l’arquitecte o mestre d’obres fins al darrer dels manobres o bé un doble jornal Sempre, és clar, que no hagués passat una desgràcia durant la construcció, sovint un accident greu bastida avall en tal cas…

Situació i presentació La comarca de l’Anoia és situada a la zona central del Principat Forma part d’un conjunt de terres i de relleus situats a l’extrem oriental de la Depressió Central Catalana, al límit i en contacte amb el Sistema Mediterrani, concretament amb la Serralada Prelitoral Catalana La seva extensió actual és de 866,28 km 2 amb l’annexió del municipi de la Molsosa a la comarca del Solsonès el 1989, l’extensió es veié reduïda en 26,7 km 2 Limita al N amb el Solsonès, a l’W amb la Segarra i la Conca de Barberà, al S amb l’Alt Camp i l’Alt Penedès, i a l’E amb el…