Resultats de la cerca

La integració de les arts Joiell del sol i la lluna, situat a la cimera de la vara de la Verge del retaule de l’altar major de la seu de Tortosa Obrat vers els anys 1360-70, mostra, al revers, l’escut del possible donant Arxiu FBedmar D’acord amb la tradició dels estudis de caràcter internacional, les noves formes i maneres artístiques anomenades gòtiques per la història de l’art es manifestaren esplendorosament a París, la capital del regne de França, vers la meitat de la tretzena centúria i es reflectiren en tots els camps de l’activitat artística A partir d’aleshores els mestres destacats…

Introducció L’actual basílica de Santa Maria de Tortosa s’aixeca sobre l’antiga seu romànica bastida a la segona meitat del segle XII Aquesta edificació i el palau del bisbe han vertebrat des de l’edat mitjana la parròquia o el barri de Santa Maria, un dels més emblemàtics de la ciutat El sector es troba encaixat entre l’Ebre, el turó de la Suda i el barranc del Rastre Ha estat ocupat històricament pel fòrum de la Dertosa romana, la medina de la Turtūša musulmana i el centre administratiu i religiós de la ciutat cristiana baixmedieval Una característica de Santa Maria de Tortosa que la…

El millor present del gòtic A Catalunya l’expansió implacable, profunda i original de l’estil artístic que es coneix com a gòtic pot ser associada a l’etapa històrica que va des del començament del regnat de Jaume II 1291-1327 fins a la declaració, el 1348, de la major i més coneguda epidèmia de pesta bubònica de l’edat mitjana Les experiències del segle XIII, sigui en el camp de l’arquitectura o en el de les arts figuratives, havien transformat l’art del passat romànic en múltiples direccions A les portes del nou segle, els accents dinàmics del gòtic portaren a un nou encontre entre les…

Situació Vista aèria del conjunt que formen la catedral, el claustre i les dependències annexes ECSA - J Todó La catedral de Tarragona és l’edifici més notable de la ciutat, el qual destaca per la seva bellesa i magnificència Dedicada a Santa Maria, la catedral és situada a la part més alta del nucli urbà antic, al capdamunt del turó on s’assenta la ciutat, tot dominant-la El seu ampli recinte és delimitat pels carrers de les Coques, el de Sant Pau, la plaça de l’Ensenyança, el pla de Palau, el carrer del Claustre, el de les Escrivanies Velles i el pla de la Seu, on s’obre la majestuosa…

Elements romànics de Santa Maria del Pi Escultura Escultura de la portada de Santa Maria del Pi Elements reaprofitats decorats amb motius vegetals i figuratius, entre els quals destaca l’escena del pecat original ECSA - Rambol En la porta oberta al mur del costat anomenat de l’Evangeli de l’església de Santa Maria del Pi hi ha elements esculpits reaprofitats, el repertori i l’estil dels quals té a veure amb els conjunts de la ciutat datats al segle XIII Es tracta dels capitells, impostes i d’una de les arquivoltes, de temàtica diversa De tota manera, algun d’a uests elements ha sofert…

Situació Vista aèria d’aquest excepcional conjunt monàstic, vist des de la banda de ponent ECSA - J Todó El monestir de Santa Maria de Poblet és situat a l’extrem de llevant del terme municipal de Vimbodí, tocant a l’Espluga de Francolí, en un indret pla voltat de conreus, al peu de l’anomenat bosc de Poblet, als darrers contraforts de la serra de Prades Mapa 33-16417 Situació 31TCF398831 L’accés més habitual al monestir és des de l’Espluga de Francolí Des d’aquest poble, en un curt recorregut, la carretera local T-700 mena al conjunt monumental CPO Història Els orígens històrics Poblet va…

El terme és tancat per una complexa poligonació deguda a segregacions i annexions dels últims segles i a la inclusió de l’Albufera i l’entorn immediat Descomptant el peduncle de la Devesa, que enllaça l’Albufera, la frontera es dirigeix cap endins, engloba el Castellar i l’Oliveral, l’Alqueria de la Torre i l’Alqueria d’Alba, penetra fins al molí de Campaneta i prossegueix vers el N fins a l’ermita de Sant Miquel de Soternes, talla el Túria al Molí del Sol, i passa a frec de Paterna, per abraçar a Benimàmet una de les altituds municipals majors 72 m, d’on recula cap al SE, obligada per la…