Resultats de la cerca
Es mostren 223 resultats
Medi ambient: conservació i innovació
La conferència d’Estocolm sobre Medi Ambient Humà 1972 és un dels punts de referència en la conscienciació social sobre els problemes ambientals i la presa de mesures per part dels governs dels països desenvolupats Alguns ministeris de Medi Ambient es crearen al voltant d’aquell any Els anys vuitanta, la protecció del medi ambient no era una prioritat dels poders públics als Països Catalans Tanmateix, des de l’àmbit científic ja s’havia dut a terme una tasca de recerca i difusió amb el Llibre Blanc de la Gestió de la Natura als Països Catalans 1976, realitzat sota la direcció de Ramon Folch i…
L’avenç de la comunicació científica
Pèndol de Foucault, Museu de la Ciència de la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, sd Una de les característiques de la difusió pública de la ciència arreu del món els anys vuitanta i noranta va ser l’augment de l’espai dedicat pels mitjans de comunicació a la informació científica Als Països Catalans, malgrat les diferències territorials, aquest augment de l’atenció per la ciència també va ser destacable A partir dels anys vuitanta s’inicià la publicació de seccions o suplements científics en diversos diaris També s’introduí la primera assignatura de periodisme científic en una facultat…
Els equinoderms fòssils
Consideracions generals Entre els equinoderms, els més ben representats en el registre fòssil són els crinozous i els equinoïdeus La forta modificació morfològica i estructural que separa els equinoïdeus irregulars dels regulars es concreta en el pas de simetria pentameral a simetria lateral, amb migració de l’anus fora del sistema apical, el desplaçament endavant del peristoma, l’especialització i la transformació dels ambulacres segons el tipus de vida, la desaparició gairebé generalitzada de l’aparell mandibular en els adults i l’aparició de fasolóles de diversos tipus, i també un canvi…
Els eleuterozous
Els edrioasteroïdeus formen l’única classe totalment fòssil dels eleuterozous Suspensívors de vida sèssil, tenien els solcs ambulacrals protegits per plaques, un periprocte format i una estructura bucal definida L’exemplar de Krama devonica que veiem a la fotografia, del Devonià de Luanco, Astúries, és l’únic trobat fins ara a la península Ibèrica El disc fa uns 19 cm de diàmetre Andrew Smith Lethaia 20/1 Oslo / Dept Geol, Oviedo Els eleuterozous són equinoderms de teca globular, discoïdal o estellada, amb la superfície dorsal igual o més petita que la ventral, i gairebé mai prolongats en una…
història del llibre
Historiografia catalana
En sentit formal, el llibre ha experimentat un procés de transformació al llarg dels segles, de manera que el concepte actual (i tradicional) de llibre com a reunió de fulls de pergamí o paper cosits, encolats i enquadernats formant un volum nasqué quan el còdex desplaçà el liber o rotllo de papir, vers el s. IV.
Desenvolupament enciclopèdic Aquest format de llibre ha perdurat fins els nostres dies sense canvis revolucionaris, per bé que, des de fa alguns anys, la progressiva implantació del llibre electrònic fa preveure una mutació d’enorme transcendència en un termini de temps no gaire llunyà D’aquests setze segles d’història, la present relació de perspectives i estudis sobre el llibre se centrarà en el període que es desenvolupà des de la Baixa Edat Mitjana fins a l’expiració –vers el 1830– de l’anomenat “antic règim tipogràfic”, en què la fabricació del paper i el sistema d’estampació es…
història de la premsa
Historiografia catalana
Aquest camp de recerca ha tingut un desenvolupament tardà respecte a d’altres països occidentals, especialment els anglosaxons.
Desenvolupament enciclopèdic Inclou més d’una especialització l’anàlisi de la història de periòdics i revistes, és a dir, de la premsa pròpiament dita, i també el de l’anomenada periodística o periodisme, és a dir, dels models concrets de comunicació periòdica escrita La història de la premsa catalana té aportacions en tots aquests camps, la majoria de les quals daten dels anys del postfranquisme Tot i això, el 1994 especialistes de les Illes Balears encara posaren de manifest la manca d’estudis monogràfics sobre bona part dels seus periòdics Els antecedents de la història de la premsa Els…
Lluís Ponç i d’Icard
Historiografia catalana
Dret
Numismàtica i sigil·lografia
Historiador i doctor en drets.
Vida i obra Membre d’una família políticament influent, era fill de Joan Ponç, doctor en drets, governador i jutge de la gran cort de la vicaria de Nàpols, i net de Lluís d’Icard i de Requesens, governador del Castell Nou de Nàpols, era cosí germà del bisbe d’Urgell, Perot de Castellet, i del batlle general de Catalunya Lluís d’Icard i Agustí La família mantingué un estret vincle amb el monestir de Vallbona Estava emparentat amb els Requesens i els Agustí per part de mare Es casà amb una filla de Joan de Vallbona, que potser fou el primer a afeccionar-lo en els estudis historicoarqueològics…
,
olimpisme
Esport general
Doctrina que té per objectiu posar l’esport al servei del desenvolupament harmònic de l’ésser humà.
El 1892 Pierre de Coubertin anuncià la seva intenció de recuperar els Jocs Olímpics de l’antiga Grècia com a gran manifestació esportiva de caràcter internacional Poc després, sota la presidència del grec Dimítrios Vikelas, es fundà el Comitè Olímpic Internacional 23 de juny de 1894 que esdevingué el màxim rector del moviment olímpic i el principal promotor de l’esport al món a través dels organismes internacionals corresponents El 1896 Atenes acollí la celebració dels primers Jocs Olímpics de l’era moderna Des de llavors s’organitzen cada quatre anys excepte el 1916, el 1940 i el 1944 per…
Els cefalòpodes fòssils
Consideracions generals Dels cefalòpodes fòssils, els ammonits en són els representants més populars Tenen típicament una closca enrotllada planispiralment, amb diferents graus d’involució, cosa que fa que en els casos de màxima involució cada volta de l’espiral quedi abraçada per la següent en el creixement Els ammonits no són fòssils que es trobin acumulats en grans quantitats en els jaciments, sinó que més aviat es troben dispersos una acumulació com la de la fotografia és deguda a la mà de l’home en aquest cas es mostra diversos exemplars de deshaiesítids continguts en una safata, que han…
flabiol
Flabiol
© Fototeca.cat
Música
Instrument aeròfon, de fusta, que pertany a la família de les flautes, amb embocadura bisellada.
És comparable a la flauta dolça sopranino quant a dimensions i tessitura, si bé el seu so és més potent, la qual cosa el fa apte per a interpretacions a l’aire lliure És un instrument típic de la cobla , que hom toca amb una sola mà, l’esquerra, mentre amb la dreta l’executant percudeix el tamborí que li penja del coll per sobre del braç esquerre Emprat des de l’edat mitjana, els joglars i els pastors se servien d’un rústic flabiol fet, generalment, de canya o de fusta de boix, d’una longitud i distribució de forats molt variable segons els casos El terme deriva del llatí vulgar flabiolum ,…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina