Resultats de la cerca
Es mostren 556 resultats
Ramon Madaula i Canadell

Ramon Madaula
© TNC / David Ruano
Teatre
Actor i productor.
S’inicià en el teatre a Sabadell, i posteriorment es llicencià a l’Institut del Teatre de la diputació de Barcelona 1984 Ha participat en nombrosos muntatges, entre els quals destaquen Capvespre al jardí de Ramon Gomis dirigit per Lluís Pasqual, 1990, Història d’un soldat d’I Stravinskij dirigit per Lluís Homar, 1991, Àngels a Amèrica de Tony Kushner dirigit per Josep M Flotats, 1996, Callígula d’Albert Camus dirigit per Ramon Simó, 2004, interpretació per la qual guanyà el premi Butaca al millor actor, Adreça desconeguda de Kathrine KressmannTaylor 2006, El Llibertí d’Éric…
Catalunya Cristiana
Setmanari
Religió
Setmanari d’informació i cultura religioses, editat simultàniament en català i castellà i aparegut a Barcelona pel setembre del 1979.
Inspirat en setmanaris catòlics europeus i en l’esperit renovador del concili II del Vaticà , fou creat gràcies a l’impuls dels sacerdots Joan E Jarque i Francesc Melgosa, els quals en concretaren la realització Des del primer moment fou concebut com una publicació de la premsa corrent a Catalunya, dedicada a la informació religiosa dels cristians de les diòcesis catalanes, sense vinculació jurídica amb cap d’elles, ni tampoc amb cap orde, congregació, institut o moviment El mateix Joan E Jarque en fou el primer director, fins el 1993 Successivament han…
Santa Maria del Pla (Castellfollit del Boix)
Art romànic
Al petit nucli poblacional de Castellfollit del Boix s’aixeca la petita església de Santa Maria del Pla, que des de fa uns anys realitza les funcions parroquials, que anteriorment tenia l’església de Sant Pere Aquesta capella, que actualment no té cap interès arquitectònic, fou construïda al mateix indret on es bastí una antiga església romànica, documentada des del segle XIII, on hi havia una imatge romànica de la Mare de Déu Sobre la història recent d’aquesta imatge no hem pogut escatir el seu destí Mentre uns ens digueren que es guardava en un domicili particular de Barcelona fins i tot…
Castell de Blancafort
Art romànic
El lloc de Blancafort —poble disseminat situat al peu de la serra del Tallat— figura esmentat tardanament en les escriptures medievals, tot i que és probable que ja tingués un petit nucli habitat a mitjan segle XII Una de les primeres mencions documentals on figura el castell de la població data de l’any 1207, en una escriptura per la qual Arnau de Fitor i Pere Romeu donaren al monestir de Santa Maria de Poblet un cens anual de 2 sous sobre les cases que Pere Drula tenia en el terme del castro Blanchafort Tanmateix, al llarg de la baixa edat mitjana, el lloc de Blancafort amb el seu castell…
Santa Maria de Marçà
Art romànic
La parròquia de Marçà és documentada per primera vegada a la butlla que el papa Anastasi IV adreçà a l’arxidiòcesi de Tarragona el 1154 Tanmateix la vinculació d’aquesta parròquia a Tarragona durà poc, perquè en la dotalia de la catedral de Tortosa del 1178 hom assignà al seu bisbat, entre d’altres, l’església de Marçà amb els seus termes La inclusió definitiva de la parròquia de Marçà dins el bisbat de Tortosa es produí el 1203 arran d’un pacte entre el bisbe de Tortosa i l’arquebisbe de Tarragona sobre els límits dels seus bisbats Més endavant també és esmentada els anys 1279-80 en les…
Santa Maria de Cabra del Camp
Art romànic
El lloc de Cabra és conegut des de l’any 980, en què el comte Borrell II de Barcelona donà a Ervigi, a la seva muller Almatruda, i al seu fill Guifré el castrum de Capra amb els seus termes i pertinences L’església de Capra apareix en la butlla del papa Anastasi IV de l’any 1154 i en força documents de la segona meitat del segle XII L’any 1179, en el seu testament, Pere d’Alvern deixà al seu fill Pere tota la seva honor que tenia al Camp de Tarragona, al terme de Cabra, consistent en el seu mas anomenat Alverge , amb l’obligació que, cada any, de les rendes d’aquest…
Santa Maria de Vilafortuny (Cambrils)
Art romànic
El lloc de Vilafortuny és consignat per primera vegada el 1152 en la donació del lloc de Cambrils que atorgà el comte Ramon Berenguer IV a Ponç de Regomir Entre les afrontacions del terme de Cambrils s’esmenta a llevant l’honor de Guillem Fortuny L’església de Vilafortuny és documentada des del 1194, en què és una de les esglésies de l’arxidiòcesi que apareix en la butlla que el papa Celestí III adreçà a l’església de Tarragona En aquest document es puntualitza que l’església parroquial de Vilafortuny era de la preceptoria o pròpia del preceptor de la catedral Els anys 1279 i 1280 el rector…
Castell de Ribera de Cardós
Art romànic
La manca de referències documentals als castells de la Vall de Cardos per als segles XI-XIII pot ser un indici d’una implantació tardana del feudalisme que estaria en correlació amb la resistència que hi oposaren les comunitats vilatanes Cal recordar que al començament del segle XII la comunitat d’homes lliures de Cardós, aliats amb el bisbe de la Seu, encara era prou poderosa per a enderrocar el castell de Tírvia i impedir que es tornés a construir El castell de Ribera no és documentat fins el 1281 que, després de la derrota de Balaguer, el comte Arnau Roger de Pallars hagué de lliurar al…
Safo
Literatura
Poetessa grega.
Residí sempre a Lesbos, tret d’un període d’exili a Sicília, motivat per les lluites de l’aristocràcia local Poc coneguda la seva biografia el suïcidi per l’amor de Faó, amb el salt des de la roca de Lèucada, és una llegenda tardana, la seva producció ha pervingut només en citacions tardanes i en alguns papirs estudiats modernament Ultra els Epitalamis , estilització delicada de motius populars, escriví els famosos poemes adreçats a noies que convivien amb ella, que descriuen la passió amorosa, a voltes amb una extraordinària precisió en els símptomes físics, i presenten el desig…
Cant espiritual
Literatura catalana
Poema d’Ausiàs Marc.
En diversos manuscrits no portava títol i, fins a l’edició de València del 1539, no li fou donat per primera vegada el nom de Càntica espiritual , que ha estat adoptat en bona part de les edicions modernes Consta de 224 versos estramps, distribuïts en vint-i-vuit estrofes de vuit versos Sembla obra de la maduresa del poeta, però no té el caràcter moral d’altres composicions d’aquesta època i té, altrament, un accent molt personal El poeta s’adreça directament a Déu i l’interroga sobre la seva salvació Sent dintre seu el desig de caminar envers Déu, però la voluntat no l’obeeix S’acusa de…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina