Resultats de la cerca
Es mostren 499 resultats
La cèl·lula
Biologia
La cèllula és la unitat bàsica dels éssers vius L’organisme humà és multicellular, format per milions i milions de cèllules es calcula que el cos d’una persona adulta és integrat per uns cent bilions de cèllules Són molt diferents les unes de les altres, amb una morfologia i una activitat fisiològica peculiar, segons els requeriments del teixit de què formen part Tanmateix, totes les cèllules presenten característiques comunes, tant morfològiques com fisiològiques La cèllula té una membrana que la separa del medi extern, i l’interior conté protoplasma —substància colloïdal de…
Hipotàlem i hipòfisi
Anatomia humana
L’hipotàlem i la hipòfisi són dues estructures intracranials, íntimament relacionades entre si que constitueixen una unitat anomenada eix hipotàlamo-hipofític L’ hipotàlem és una petita estructura nerviosa situada a la base del cervell que, a diferència de la resta dels òrgans endocrins, no és estrictament una glàndula, ja que es compon de neurones o cèllules nervioses, algunes de les quals estan especialitzades en l’elaboració de substàncies hormonals, i no té una capacitat genuïnament glandular que és la d’emmagatzemar, com a reserva, les hormones elaborades Aquest òrgan, que ocupa uns 4…
L’impuls demogràfic
L’evolució de la població catalana que s’inicià al principi del segle XVIII ha estat definida pel professor Jordi Nadal com “el sostre esventrat”, expressió que reflecteix el trencament d’una tendència marcada per l’alternança de cicles de creixement i cicles de pèrdua de població, alhora que se superava el límit del mig milió d’habitants La mateixa consideració de fort impuls demogràfic s’ha fet extensiva a les Illes, Mallorca i Menorca, i al País Valencià, que, encara que amb diferències entre unes i altres zones, es distanciaven del comportament demogràfic de la Espanya interior Amb…
comèdia cinematogràfica
Cinematografia
Gènere cinematogràfic del tipus del cinema còmic, del qual, però, es diferencia per un humor molt més refinat i intel·lectualitzat, com indica el seu nom anglès ( sophisticated comedy
), i perquè és el director qui dóna caràcter a l’obra i no l’actor.
Els seus gags són les frases amb doble sentit, les situacions finament ridícules i els embolics elegants, que fan somriure un públic burgès, moralista i de certa cultura, sense ferir el seu bon gust i educació Aquest gènere, insinuat a la darreria del cinema mut amb alguns films de Cecil B de Mille, s’afirmà i obtingué un gran apogeu quan arribà el cinema sonor Alguns dels seus mestres han estat Howard Hawks, Ernst Lubitsch, Leo Mc Carey, Preston Sturges, Frank Capra, George Cukor, Vincente Minnelli, Stanley Donen, Billy Wilder, Blake Edwards, i més modernament Peter Bogdanovich, Mel Brooks,…
Alimentació 2009
Alimentació
Pla de Consum de Fruites i Verdures a les Escoles El consum insuficient de fruites i verdures és la causa de 2,7 milions de morts anuals © Fototecacat Segons l'Organització Mundial de la Salut, el consum insuficient de fruites i verdures causa 2,7 milions de morts anuals a tot el món, a més de ser responsable d'un 19% dels casos de càncer gastrointestinal i un 31% dels de cardiopatia isquèmica A banda d'això, les xifres d'augment d'obesitat infantil creixen any rere any arreu dels països rics, i existeixen evidències científiques del paper del consum de fruites i verdures en la prevenció de l…
Els dactiopteriformes: Xoriguer
Aquest ordre només comprèn la família dels dactiloptèrids, també coneguts sota la denominació de cefalacàntids, amb pocs representants Els caracteritza la presència d’aletes pectorals molt desenvolupades i la manca de línia lateral En aquests peixos, la cintura pelviana es troba unida al cleitre i, d’altra banda, els radis espinosos i segmentats de les aletes estan separats Tots els dactilopteriformes són d’hàbits bentònics i s’alimenten dels organismes que viuen a les sorres i llims del fons Els dactiloptèrids El xoriguer Cephalacanthus volitans és un peix bentònic, que utilitza el gran…
Estatura i aparell locomotor en la vellesa
Igualment, s’aprecien modificacions en l’alçada, que són conseqüència dels canvis generats per l’edat en l’aparell locomotor A causa de diversos factors que incideixen en el teixit ossi, la talla disminueix en la vellesa, fins a 10 cm o fins i tot més en relació a l’altura màxima atesa en l’edat adulta L’origen d’aquesta disminució de l’estatura es basa fonamentalment en els canvis que experimenta el metabolisme del teixit ossi que, encara que no ho sembli, manté una activitat constant En la persona jove i en l’adult, el teixit ossi es renova de manera permanent, de manera que,…
Canvis psicològics en la pubertat. L’adolescència
Al mateix temps que es produeixen els canvis físics propis del període puberal, s’hi genera una sèrie de modificacions psicològiques molt especials, producte, d’una banda, de la pròpia verificació de les modificacions corporals que indiquen el pas de la infància a l’edat adulta i, de l’altra, de les possibilitats intellectuals que ofereix el major grau de maduració del sistema nerviós que es produeix en aquesta època Habitualment, s’empra el terme adolescència per a designar les característiques psicològiques pròpies d’aquesta etapa de la vida El coneixement per part dels pares…
Adquisició de l’hàbit de fumar
La introducció en l’hàbit de fumar s’inicia des de la mateixa infantesa El nen petit, des del moment que comença a tenir consciència del seu entorn, descobreix que el tabaquisme és un hàbit molt estès entre els adults En aquest contacte del nen amb el seu entorn, les persones que exerceixen més influència són els pares, ja que durant les primeres etapes del seu desenvolupament, sobretot fins als cinc anys d’edat, descobreix el món principalment a través d’ells El comportament que el nen observi en els adults, i especialment en els seus pares, constituirà per a ell un model a imitar, a partir…
alletament

Alletament matern
© Dreamstime
Pediatria
Acció d’alletar un infant.
L’alletament pot ésser realitzat tant amb llet materna com amb llet de formulació L’alletament matern és la millor opció per al nadó i per a la mare i, a més, enforteix el vincle afectiu entre ambdós Des del punt de vista nutricional, la llet materna gaudeix dels nutrients específics i amb la màxima disponibilitat necessaris per al nadó i, a més, aporta limfòcits i macròfags, enzims digestius, molècules immunomoduladores, hormones, factors de creixement, etc, que disminueixen el risc que l’infant pateixi infeccions, allèrgies, mort sobtada, determinades malalties de l’edat adulta…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina