Resultats de la cerca
Es mostren 959 resultats
Lleó

Vista de la catedral de Lleó
Miquel González Page (CC BY-NC-ND 2.0)
Municipi
Municipi i capital de la província de Lleó, Castella i Lleó.
D’origen bàsicament militar l’antiga Legio Septima Gemina dels romans, és situada a la confluència del Bernesga i el Torio afluent de l’Esla, a la zona de contacte entre la plana i la muntanya Pel seu emplaçament, tingué un paper molt important durant la reconquesta, període en el qual ostentà la capitalitat del regne El seu creixement arrenca de l’explotació de les mines de carbó i, així, dels 15000 h del 1900 passà a més de 100000 h el 1970 Actualment les seves funcions principals són les comercials i les de serveis És també nucli industrial construcció, indústria alimentària, tèxtil,…
jardí

Jardí del palau de Schönbrunn, a Vienna
© Fototeca.cat - F. Gomà
Jardineria
Espai de terreny delimitat, ordenat i plantat amb vegetals plaents (a diferència del jardí agrícola, que té vegetals productius) que hom destina a esbarjo dels estadants d’un habitatge (jardí privat) o de tot un veïnatge (jardí públic).
En països secs, el jardí segueix la tradició de l’oasi i del clos protegit amb parets de l’ambient exterior, més o menys desèrtic Als països nòrdics, la noció de jardí arrenca de la clariana al mig del bosc ombriu El primer és propi de l’Àsia Menor i de les regions mediterrànies i originà el jardí sumeri, l’egipci, el persa, el grec i el romà Roma el difongué per la Mediterrània, on posteriorment el jardí àrab tornà a portar la influència sassànida Aquest jardí, dels sumeris i dels egipcis ençà, és geomètric Dominà l’antiguitat i l’edat mitjana, i des del Renaixement produí el jardí italià, i…
Sant Quintí o Sant Antís d’Aneto (Montanui)
Art romànic
Situació Vista de les ruïnes d’aquesta capella, un edifici molt arcaic del final del segle X o del principi de l’XI ECSA - MÀ Font Aquesta capella, ara mig enrunada, es troba poc més amunt de Sant Climent d’Aneto És situada sobre un dipòsit de sediments fluvials, a la ribera dreta de la Noguera Ribagorçana, des d’on es veu, a l’altra banda de riu, la gran escletxa del barranc de la Salvassa Mapa 32-9180 Situació 31TCH151152 Des del poble d’Aneto, cal seguir un camí en direcció N-E La localització de l’edifici no és difícil si s’agafa com a referència la tercera torre d’alta tensió a partir…
Molí proper al Mas Trems (Viver i Serrateix)
Art romànic
Situació Aspecte de la zona més interior del casal del molí, on antigament hi devia haver moles J Bolòs Molí medieval situat a la riba esquerra de la riera de Navel, a poc més d’un quilòmetre, curs d’aigua amunt, del Molinet de Navel, gairebé sota el mas Trems de Serrateix Aquest molí figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 x 96,6 — y 44,7 31 TCG 966447 Per anar-hi, venint del Molinet de Navel, cal agafar la pista que mena a Serrateix un cop travessada la riera de Navel, hem de seguir una altra pista forestal, que surt a…
Sant Martí de Pinós de Solsonès
Art romànic
Situació Prop del petit nucli que formen les poques cases i la parròquia de Pinós, hom veu les ruïnes del temple de Sant Martí Mapa 362M781 Situació 31TCG786323 L’accés és el mateix que porta a Sant Vicenç Venint del santuari que hi ha al cim de la serralada, amb 4 km hom arriba a l’indret del cementiri, que queda a mà dreta just a l’altra mà arrenca un camí que porta al nucli habitat actualment per una sola família a l’altura del trencant dels dos vessants, a mà dreta hi ha Sant Vicenç i, a mà esquerra, un petit turó on es troben les ruïnes esmentades Si hom continua 500 m més avall del camí…
Sant Jaume de Peà (Navès)
Art romànic
Situació Vista del mur exterior de l’absis mig esfondrat L Prat Gairebé al cantó de tramuntana del terme municipal de Navès, situada en un replà entre la serralada de Busa i el riu Cardener, hi ha aquesta petita església en un dels paratges més silenciosos de la comarca Mapa 292M781 Situació 31TCG827585 De bon antuvi cal dir que l’accés, sigui per on sigui, és difícil Hom hi pot arribar o bé pel camí que se segueix des de la parròquia de Besora, passant per Marsinyac, en 6 km, o bé pel que arrenca del molí del Pont, a la carretera de Solsona a Berga, tocant al riu Cardener Cal seguir per un…
Mare de Déu de l’Esperança de Castellet (Tremp)
Art romànic
Situació Façana de ponent de l’església, que presenta una imatge típica d’església rural la capçalera ha estat totalment modificada ECSA - J A Adell L’església de la Mare de Déu de l’Esperança és al centre del petit veïnat de Castellet, situat sobre la pista que des del Pont d’Orrit circumvolta la Terreta, entre Sapeira i Espluga de Serra JAA Mapa 33-11252 Situació 31TCG209828 Història El topònim del lloc apareix esmentat l’any 1073 en una escriptura per la qual Artau I de Pallars Sobirà donà al seu cosí Ramon V de Pallars Jussà el lloc de Castelleto amb els seus termes Tot i la menció de l’…
Mare de Déu del Roser de Castissent, abans Sant Pere (Tremp)
Art romànic
Situació Edifici molt simple de nau i absis amb el sostre cobert d’embigat ECSA - J A Adell L’església del mas Pere, dedicada originàriament a sant Pere, és situada en un turó, a llevant del conjunt d’edificis del mas Pere, possiblement un antic vilar Mapa 32-12289 Situació 31TCG131675 Per a anar-hi cal agafar una pista de 3 km en molt mal estat, només apta per a vehicles tot terreny, que arrenca de la pista que de Pont de Montanyana porta a Castissent, just abans del pont sobre el barranc JAA Història Malgrat el seu clar origen alt-medieval, manquen dades històriques sobre aquesta església A…
Sant Pere de Vilaclara (Palau del Vidre)
Art romànic
Situació Interior del temple amb els arcs formers que ressegueixen els murs laterals de la nau ECSA - JL Valls La capella de Sant Pere és situada dins el recinte del jardí del castell de Vilaclara, que és a uns 3 km del nucli de Palau del Vidre JAA Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 33’ 47,4” N - Long 2° 57’ 1,8” E Història La capella castellera de la fortalesa de Vilaclara, dedicada a sant Pere, ha deixat poc rastre en la documentació medieval Una de les primeres referències documentades data del 1205, any en què Ramon de Castellrosselló va vendre a la milícia del Temple del Masdéu tots els…
Sant Julià dels Garrics (Lavansa i Fórnols)
Art romànic
Vista del costat meridional d’aquesta església, amb tot el mur decorat amb arcuacions i lesenes ECSA - JA Adell Situació L’església de Sant Julià dels Garrics o Sant Julià de Pera és situada en lloc despoblat, al costat del riu Bona Mapa 34-11253 Situació 31TCG731787 La pista per a arribar-hi surt de la carretera de Sorribes de Lavansa a la Seu d’Urgell, poc abans de Sisquer, que creua el riu per un gual, prop d’un antic pont JAA-MLIC Història L’advocació de sant Julià, a la vall de Lavansa, és esmentada en uns documents de permuta del 1031 i el 1056, de venda del 1085, i de donació del 1089…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina