Resultats de la cerca

La medulla òssia és el principal òrgan hematopoètic i en molts trastorns hematologies convé de conèixer-ne l’estat per tal de saber la quantitat, la proporció i les característiques dels diversos tipus de cèllules que conté En aquest sentit, hom pot efectuar una aspiració medullar o una biòpsia de la medulla òssia L’ aspiració medullar és una tècnica senzilla, per bé que pot resultar una mica molesta Consisteix a introduir una agulla bastant fina en un os fàcilment accessible com l’estern, la cresta dels ossos ilíacs, les vèrtebres o, en el cas dels nounats, la tíbia Quan l’extrem de l’agulla…

Reimplantat l’ou a l’úter de la femella de la cèllula-ou original, comença el seguit de divisions cellulars vers el desenvolupament de l’embrió Tot i que experimentalment s’ha aconseguit amb una certa facilitat en amfibis, i més moderament amb mamífers ratolins, la transplantació nuclear presenta restriccions molt importants, com és ara el fet que els nuclis donadors han d’ésser provinents de cèllules embrionals en estadis molt precoços de desenvolupament blastòmers Els transplantaments de nuclis d’individus adults no donen lloc a individus normals o bé aquests no sobreviuen fins a l’edat…

Hi ha cèllules ciliades, que, en moure els cilis, provoquen un corrent d’aigua des de la cavitat gastrovascular, i cèllules digestives, que secreten enzims

El derma és la capa de la pell que és per sota l’epidermis, i en depenen sobretot la resistència i la flexibilitat de la pell També al derma, s’hi localitzen els annexos cutanis, els vasos sanguinis i les fibres nervioses L’epidermis i el derma es mantenen units per la membrana basal , una capa de proteïnes i d’altres substàncies químiques secretades en part per les cèllules de l’epidermis La unió entre epidermis i derma presenta nombroses irregularitats Així, el derma forma prominències còniques que s’introdueixen en l’epidermis, anomenades papilles dèrmiques Alhora, hi ha prominències de l…

Definició Els tumors nasosinusals constitueixen creixements anòmals de determinades cèllules de les fosses nasals o dels sins paranasals que, en desenvolupar-se, comprimeixen les estructures properes i de vegades poden envair els teixits veïns o disseminar-se a d’altres òrgans Causes, tipus i manifestacions Hi pot haver una gran varietat de tipus de tumors nasosinusals segons l’origen i si envaeixen o no els teixits veïns Els tumors nasosinusals benignes consisteixen en un desenvolupament exagerat d’un grup de cèllules d’alguna de les estructures que formen les fosses nasals o els sins…

Les perovskites revolucionen el camp de les cèllules solars La perovskita va revolucionar els avenços en les cèllules solars i va potenciar una gran quantitat d’investigacions, com aquesta de la Universitat de UCLA, que usa la deposició química del vapor per a produir-les © UCLA University Els dispositius fotovoltaics, coneguts també com cèllules solars , dissenyats per convertir directament l’energia de la radiació solar en electricitat, no son precisament nous De fet, al llarg de les darreres dècades s’han anat desenvolupant i perfeccionant diferents tipus de cèllules que han deixat de ser…

El pàncrees és un òrgan situat a la part superior de la cavitat abdominal, les característiques anatòmiques més rellevants del qual són descrites en el capítol de l’aparell digestiu Les estructures anatòmiques pancreàtiques relacionades amb la funció endocrina que li pertoca corresponen als anomenats illots de Langerhans , unes agrupacions cellulars difusament distribuïdes en tot el gruix de l’òrgan, entre les estructures glandulars pancreàtiques que tenen una funció exocrina, encarregada d’elaborar les secrecions pancreàtiques digestives Als illots de Langerhans es distingeixen dos tipus de…

Deriva de l’ectoderma i és format per una xarxa finíssima de cèllules especials molt ramificades els astròcits o macròglia, l’oligodendròglia i la micròglia o cèllules d’Hortega

La part superior del mesofille és constituïda pel parènquima en palissada, de cèllules allargades, premudes i riques en cloroplasts, i la inferior pel parènquima esponjós, de cèllules laxament disposades

La gèmmula es dividia tal com ho fan les cèllules i passava a les cèllules reproductores, a les quals transmetia de generació en generació els caràcters que defineixen l’espècie