Resultats de la cerca
Es mostren 304 resultats
Sant Esteve de la Tor de Querol
Art romànic
Situació El poble de la Tor de Querol és situat a l’esquerra del riu d’Aravó La seva església parroquial, dedicada a sant Esteve, és al bell mig de la població Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 27’ 58” N - Long 1°53’ 32” E El poble de la Tor de Querol es troba a uns 9 km aproximadament de la Guingueta d’Ix, en direcció nord-oest, per la carretera N-20 MLIR Història Una de les primeres mencions del lloc i de la parròquia de la Tor data de l’any 1177, en què Arnau de Saga, el seu germà Bernat Ermengol i llur mare Matelio, restituïren a Arnau de Preixens, bisbe d’Urgell, l’ecclesia Sancti Stephani…
Sant Bartomeu de Bajande (Estavar)
Art romànic
Situació Església en posició dominant sobre el petit nucli del mateix nom, que té a la façana de ponent un campanar d’espadanya tardà ECSA - A Roura L’església de Sant Bartomeu és situada a la part alta del llogaret de Bajande, que és a prop del torrent que baixa de la Balladosa, 1 km a llevant del poble d’Estavar i a 3 km de Sallagosa Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 28’ 9” N - Long 2° 2’ 2” E Per a arribar-hi cal anar fins a la part superior del poble de Bajande, des d’on surt un carrer que porta fins a l’església El recorregut és aproximadament d’uns 150 m LICS-JCR-ERR Història L’església de…
Sant Julià el Vell (Mosset)
Art romànic
Situació Primitiva parròquia de Mosset, de la qual només resta pràcticament una part de l’absis i un sector del mur meridional ECSA - A Roura Les ruïnes de l’antiga església parroquial del primitiu poble de Mosset són situades a la dreta de la Castellana, uns 2 km abans d’arribar a l’actual població de Mosset, just davant de Santa Maria de Corbiac Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 39’ 34” N - Long 2° 21’ 51” E Per a arribar-hi des de Prada, cal agafar la carretera D-14 en direcció a Mosset Després d’haver fet 1, 5 km un cop passat el poble de Campome, hom veu ja les ruïnes a l’esquerra de la…
Sant Julià i Santa Basilissa de Jújols
Art romànic
Situació Petita església parroquial situada en ple Alt Conflent, enfilada a la riba esquerra de la Tet ECSA - A Roura Capçalera de l’església amb l’absis primitiu I un cos adossat a la part de migdia, sobre el qual s’ha construït la moderna espadanya ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa és al costat del cementiri, a l’extrem sud-oest de la població Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 34’ 15” N - Long 2° 17’ 44” E Per a arribar-hi cal prendre la carretera D-57, que arrenca, a mà dreta, de la N-116, poc abans d’Oleta venint de Vilafranca de Conflent JAA Història El…
Sant Aciscle de Trullars
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Aciscle presideix el poble de Trullars, situat a la dreta de la Canta-rana Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 36’ 47,4” N - Long 2° 48’ 31,2” E Aquesta localitat dels Baixos Aspres és 19 km al sud-oest de Perpinyà S’hi arriba per la carretera N-9 i la D-612, la qual cal agafar a la cruïlla del mas Sabole PP Història Trullars Truliars figura entre els dominis que Rotruda, filla de Berà I —comte de Rasès i de Barcelona— i vídua d’Alaric —comte d’Empúries—, cedí, el 9 de novembre del 844, al seu fill Auriol Segons aquest document la villa era cedida amb tots…
Sant Llorenç de Torrents o d’Alemanys (la Roca d’Albera)
Art romànic
Situació Les ruïnes d’aquesta església, també coneguda amb el nom de Sant Llorenç de Rocavella o de Galícia, es troben a prop del Mas Rancura Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 27” N - Long 2° 56’ 19,8” E El Mas Rancura és al peu de la carretera D-ll que uneix la Roca d’Albera amb Vilallonga dels Monts, a mà esquerra venint de la Roca Des d’aquest mas s’arriba a les ruïnes de l’església per un corriol perdedor PP Història El temple de Sant Llorenç de Torrents servia dos llocs alt-medievals documentats des del segle IX, Alemanys i Torrents d’Amunt i d’Avall La primera notícia d’ambdues viles…
Santa Eugènia d’Ortafà
Art romànic
Situació Exterior de l’absis amb les arcuacions i les lesenes restaurades fa pocs anys ECSA - JL Valls L’església de Santa Eugènia es troba dins el nucli de la població, prop del castell PP Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 34’ 48” N - Long 2° 55’ 38,4” E Història L’església i la seva titular consten documentalment l’any 1145 gràcies a un llegat que li feu un tal Riambau en el seu testament, però la cronologia de la làpida conservada del seu sacerdot Pere Amell indica que estava en funcionament almenys més de mig segle abans De fet, l’antiguitat del topònim Ortafà, conegut des del 913, fa…
Sant Joan d’Oms
Art romànic
Situació Absis de l’església, amb un parament fet de perfecta carreuada, bastit sobre un potent sòcol ECSA - A Roura L’església de Sant Joan centra i presideix la població d’Oms Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 32’ 36” N - Long 2° 41’ 50” E Per a arribar a Oms a partir de Perpinyà, cal agafar la carretera D-612 fins a Tuïr i després la D-615 fins al coll de Llauró, on cal agafar la D-13 Oms és a 5 km del coll de Llauró per la D-13 Història Els Oms AFE/PP Oms és una de les viles més antigues del Rosselló Se’n tenen referències…
Sant Esteve de Pomers (Clerà)
Art romànic
Situació Antiga església castellera situada al caire de l’esperó rocallós on s’assentava l’antic castell de Sant Esteve de Pomers ECSA - A Roura L’església de Sant Esteve és al caire d’un esperó rocallós, prop del cim de la Roca de Pomers, on hi ha les minses restes del desaparegut castell de Sant Esteve de Pomers Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 35’ 49” - Long 2° 27’ 20” E Per a arribar-hi cal sortir de Villerac per la pista, senyalitzada, que puja al Canigó A uns 3 km, en arribar a un coll, surt un corriol, en direcció sud, que s’enfila per la muntanya i en 20 minuts de pujada porta a l’…
Sant Joan de Dorres
Art romànic
Situació Vista de l’església, que conserva d’època romànica la capçalera amb l’absis i el mur de ponent ECSA - A Roura Aquesta església parroquial, dedicada a sant Joan Evangelista, centra el petit poble de Dorres Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 29’ 10” N - Long 1° 56’ 28” E Dorres és a uns 8 km de la Guingueta d’Ix Des d’aquest poble s’ha d’arribar a Ur i anar fins a Vilanova de les Escaldes, d’on surt una carretera local que hi porta RMAE Història El primer esment de Dorres és de l’any 891, en què el comte de Rosselló Miró I i el bisbe Riculf d’Elna, marmessors del seu germà, Sunifred, per…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina