Resultats de la cerca

Se sap que vers el 1530 era a Venècia Actuà com a mestre de capella a la catedral de Verona entre els anys 1546 i 1550 i estigué al servei del duc de Ferrara des del 1555 Contribuí de manera decisiva, juntament amb altres compositors flamencs i italians, a la definició del gènere madrigalesc, i publicà diverses colleccions de música religiosa i de madrigals a Venècia el 1546 aparegué un recull de vint-i-set madrigals a cinc veus, i el 1555 un altre de vint-i-quatre, a quatre veus Les seves obres tingueren una gran acceptació i se’n feren reedicions Moltes creacions seves foren incloses en les…

Donà suport constant a tota mena d’iniciatives musicals i tingué un paper decisiu en dues institucions d’importància cabdal el Patronat Pro Música de Barcelona i el Gran Teatre del Liceu Fundat el 1958, el Patronat Pro Música de Barcelona enriquí el panorama musical barceloní amb unes propostes de gran nivell artístic en el vessant interpretatiu, centrades preferentment en el conreu deliberat d’una línia estètica conservadora Més enllà de les diverses responsabilitats directives que hi assumí -tresorer 1958, director artístic 1969 i president 1977-, Lluís Portabella en fou el…

Integrat pel Partito Democratico della Sinistra PDS, com a soci principal, juntament amb Cristiano Sociali, Riformatori per l’Europa, Comunisti Unitari i Laburisti, Massimo D'Alema , cap de govern entre el 1998 i el 2000, en fou el primer secretari En les eleccions legislatives del maig del 2001, el partit, amb Piero Fassino com a secretari general s’integrà en la coalició de centreesquerra L' Ulivo , liderada per l’exalcalde de Roma i membre del DS Francesco Rutelli, però foren derrotats per la coalició conservadora de Silvio BerlusconiEn les eleccions al Parlament Europeu del…

Fou un intellectual influent al llarg de la dècada del 1960 i 1970 en el si de la resistència cultural antifranquista Redactor durant molts anys de l’enciclopèdia Espasa on formà part del grup que donà a conèixer i assumí el marxisme crític d’Antonio Gramsci, fou conegut públicament pel seu llibre Dues Catalunyes 1967, on realitzà una interpretació personal del s XIX català La distinció que feu en aquesta obra entre “jocfloralescos” representants d’una línia culturalista i políticament conservadora que aplegà els principals exponents de la Renaixença literària i dels Jocs Florals…

Fou fundat el setembre del 1981 pel major Roberto D’Aubuisson en resposta a la creació de l’organització guerrillera Frente de Liberación Farabundo Martí D’ideologia marcadament conservadora i declaradament anticomunista, orientà bàsicament la seva acció política a impedir que es reproduís a El Salvador una situació com la de Nicaragua controlada des del 1979 pel sandinisme El partit ha estat acusat de crear els escamots d’ultradreta “escuadrones de la muerte” acusats de massacres entre la població civil durant els anys vuitanta El 1989 el seu candidat Alfredo Cristiani…

Fill de Josep Bertran i Ros  i pare del polític Josep Bertran i Musitu  Jurista format en l’escola historicista, presidí l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació 1870-71, la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País 1902-03 i l’Acadèmia de Bones Lletres 1907-11 També collaborà en la premsa conservadora i es vinculà a l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre Feu dictàmens i diverses obres en defensa del dret civil català, com a principal element de definició i de pervivència del caràcter del país És de destacar el discurs pronunciat a l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona…

Advocat, fou diputat republicà per Califòrnia el 1946, i collaborà en la campanya anticomunista del senador McCarthy Senador el 1950, assolí la vicepresidència 1953-61 en l’administració de D Eisenhower Derrotat pel demòcrata John Kennedy en les eleccions presidencials del 1960, el 1968 fou elegit president, i novament el 1972 En política exterior, assessorat per H Kissinger secretari d’estat des del 1973, intensificà la guerra al Vietnam i atacà secretament Cambodja en 1969-70, però l’opinió pública interna i mundial i la impossibilitat d’una victòria clara l’obligaren a retirar les forces…

Als set anys anà a viure a la Catalunya del Nord amb la seva família L’any 1970 es llicencià en hispàniques a la Sorbona, el 1979 en filosofia a la facultat parisenca de Vincennes i el 1981 es doctorà a la Universitat de Pau amb una tesi sobre el Rosselló vist per Josep Pla Molt interessada en els vincles catalans transfronterers, el 1978 creà el Centre de Documentació i d’Animació de la Cultura Catalana a Perpinyà, el qual dirigí fins el 1986, que focalitzà en la tasca de recuperació del català Aquest any fou nomenada directora del Museu d’Art Modern de Ceret , que renovà i donà nou impuls…

Possiblement fou deixeble de G da Palestrina El 1583 succeí a Bernardino Nanino com a mestre de capella a Sant Lluís dels Francesos a Roma, càrrec que exercí fins el 1591, i a partir d’aquest any i fins al 1594 desenvolupà la mateixa tasca al Collegium Germanicum Fou mestre de la capella privada del duc Giovanni Angelo de Altaemps, però se’n desconeixen les dates Succeí a G da Palestrina com a mestre de la Capella Giulia a Sant Pere del Vaticà entre el 1594 i el 1599, i fou cantor de la Capella Sixtina des del 1599 fins al 1624 Ordenat de sacerdot el 1595, exercí diversos càrrecs no musicals…

Tingué com a mestre a Bernardo Pisano La seva activitat musical s’inicià com a nen cantor a l’església de Sant Joan Baptista de Florència, a la qual es mantingué vinculat la major part de la seva vida escolà de cor entre el 1515 i el 1522, sacerdot i membre de la capella des del 1527, organista entre el 1535 i el 1539, i mestre de capella des del 1540 fins a la seva mort Durant un temps ho simultaniejà amb el càrrec d’organista de la capella dels Mèdici, i des del 1540, amb el de mestre de capella a la cort ducal i a la catedral Com a resultat de la seva posició a la cort de Cosme de Mèdici…