Resultats de la cerca

Ja des d’antic aquest art rebé les influències egípcia i mesopotàmica, a l’època selèucida l’hellenística, i posteriorment la romana Segons llur posició geogràfica, les ciutats rebien, en major o menor grau, l’una o l’altra d’aquestes influències així, Palmira és més orientalitzant, per exemple, que Baalbek o que Antioquia Petra presenta també un conjunt d’elements hellenístics, autòctons i romans Un element decoratiu molt important en les construccions siríaques fou el mosaic hom n'ha conservat molts exemples Antioquia, Mādabā, etc Dura Europos ha fornit moltes pintures, alhora que ha…

Té les orelles molt llargues, el cap relativament gros, les peülles comprimides i les cerres del coll i de la cua molt més curtes que les del cavall El pelatge pot variar de tons, des del color gris fins al rogenc tenen una franja negra llarga, estreta i discontínua al dors, sovint complementada per unes franges escapulars i per taques a les potes Els ases solen viure de 30 a 40 anys, durant una vintena, o un poc més, dels quals són explotats com a animals de càrrega Llur crit s’anomena bram Els ases femelles reben el nom de someres i els ases llavorers el de guaràs Són animals pacients i…

El déu Ihy era el seu fill, i les Set Hathors , que predeien el destí del nou nat, constituïren una emanació d’ella Hom la representava com una vaca, o com una dona amb el cap de vaca, o amb testa femenina i orelles bovines

Actualment comprèn les divisions administratives del Dārfūr septentrional, el Dārfūr meridional i el Dārfūr occidental, les quals sumen un total de 503 180 km 2 i a grans trets corresponen al terç oest del Sudan Les principals ciutats són Al-Fāšir 217827 h 2008, Nyala 492984 h 2008 i Al-Junayna 134264 h 2008, capitals respectives d’aquestes tres divisions El 2007 hom estimava la població total en uns 7 milions El regne de Dārfūr nom que, en àrab, significa ‘llar dels fur’, l’ètnia majoritària fou governat per monarques dajo i berbers fins al s XVI El 1596 fou conquerit pels àrabs, i durant el…

A l’Àfrica oriental, en el marc d’una forma de vida marcada en general per la dedicació a la ramaderia, es dona la superposició de diferents cultures D’una banda, trobem les autòctones bantús de l’equador cap al sud, nilòtiques al Sudan, semites i cuixítiques en el Corn d’Àfrica i, de l’altra, trobem cultures foranes que han deixat sentir llur influència en diferents moments, com ara la indonèsia, localitzada a Madagascar i a la costa continental propera a l’illa, la cristiana precolonial del Sudan i d’Etiòpia, la jueva falasha a Etiòpia, la islàmica, amb influència sobretot al Corn d’Àfrica…

El concepte de nombre ha anat evolucionant al llarg de la història així, al principi anava enllaçat amb el simple ús de xifres o guarismes per a comptar sistemes de numeració Els nombres 1, 2, 3, 4, etc, ja eren usats en les antigues cultures babilònica, egípcia, xinesa la qual coneixia els negatius i índia la qual introduí el zero Aquest ús de xifres no implicava, però, cap concepte abstracte de nombre A l’antiga Grècia els pitagòrics consideraren que el nombre era una estructura determinada, immanent a totes les coses això generà la numerologia grega o mística, basada en les propietats…

En sentit lat, hom l’aplica també a l’escriptura jeroglífica meroítica, a la jeroglífica hitita, a la pseudojeroglífica de Biblos i a la maia Pel que fa a l’egípcia, estigué en ús des del ~3100 aC fins al 394 dC Durant la major part d’aquest període, fou utilitzada en diversos llocs temples, tombes, esteles, obeliscs, etc, però en època ptolemaica a partir del 332 aC, la seva àrea havia quedat restringida, bàsicament, als monuments i, sobretot, als temples d’ací el terme grec “hieroglífica” o “caràcters sagrats” en egipci, “escriptura de les paraules divines” o “escriptura de la Casa de Vida…

Fou descoberta el 1904, i fins el 1988 se n'havia malmès irreparablement el 25% per culpa del turisme massiu Aquell mateix any s’inicià un llarg i laboriós procés de restauració, no exempt de polèmica, finançat per la Fundació Paul Getty i coordinat per Eduard Porta, que finalitzà el 1995 La tomba i les seves impressionants pintures foren reobertes al públic