Resultats de la cerca
Es mostren 1994 resultats
base morfològica
Lingüística i sociolingüística
En la descripció d’una llengua, forma presa com a punt de partida per a obtenir les altres formes d’un paradigma de flexió o d’una família de derivació.
Amb vista a una exposició morfològica explícita, sovint és decisiva la tria de la base Així, en català és en general improcedent de parlar de la “formació del femení” a partir del masculí dels noms i dels adjectius, i molt més adequat el camí invers Per exemple, curt rima amb absurd , i a partir d’aquestes formes és impossible prescindint de l’ortografia de preveure curta i absurda , mentre que el pas invers és molt fàcil de descriure De tota manera, segona i rodona no deixen tampoc predir segon i rodó En definitiva, doncs, el procediment millor és de partir d’una base abstracta…
ànec collverd
Ànec coll-verd, mascle i femella
© Fototeca.cat
Ornitologia
Avicultura
Ànec de superfície.
El mascle té el cap i el coll verds, i la femella és bruna tots dos tenen el mirall morat Viu prop de l’aigua, tant en la dolça com en la dels estuaris Es troba a tot l’hemisferi nord, i cria a tot arreu, preferentment als països nòrdics És freqüent als Països Catalans, on hiverna És l’espècie més coneguda i l’arrel de moltes races domèstiques, entre d’altres l’ ànec de Rouen , d’origen francès, amb el nom de la ciutat d’on procedeix És explotat per la seva carn, exquisida i abundant, malgrat el lent engreix als 6 mesos arriba a pesar 2,5-3kg L’ ànec d’Aylesbury , per una mutació…
comprimit

Diferents tipus de comprimits
Farmàcia
Forma farmacèutica obtinguda per compressió de granulats o pols.
Són fets amb premses especials i poden tenir formes molt variades segons la forma dels punxons i les matrius de la premsa Els més corrents són cilíndrics amb bases planes o lleugerament convexes i, a vegades, són fesos per facilitar-ne la partició A fi de fer possible la compressió i de facilitar-ne l’ús com a medicament, hom hi afegeix unes altres substàncies, anomenades excipients , les més importants de les quals són els lubrificants i els disgregants Per a millorar-ne l’aspecte extern i fer-ne més fàcil la deglució, evitant-ne alhora el gust desagradable, hom els pot…
cercle d’altures iguals
Transports
Lloc geomètric dels punts de la Terra des dels quals, en un mateix instant, hom veu un astre a una mateixa altura.
En representar-lo a l’esfera terrestre hom obté una circumferència menor que té per centre la projecció geomètrica de l’astre és a dir, el pol d’illuminació o punt astral i per radi la distància zenital La latitud i la longitud del centre seran iguals, respectivament, a la declinació i a l’horari a Greenwich de l’astre En la pràctica, en navegació astronòmica cal evitar d’observar astres que puguin donar-nos una distància zenital i, per tant, un radi del cercle d’altures massa petit recta daltura El cercle d’altures té, des del punt de vista nàutic, una gran importància, perquè en prendre l’…
adob al crom
Tecnologia
Adob a base de sals de crom (bicromat sòdic o potàssic, o bé sulfat o clorur d’òxid de crom).
El primer a estudiar l’efecte de les sals de crom sobre la pell fou Friedrich L Knapp, químic alemany, que el 1858 efectuà els primers experiments sense arribar, però, a cap resultat pràctic No fou fins el 1884 que Augustus Schulz descobrí i patentà un procediment amb dos banys el primer amb bicromat de sosa, i el segon, de neutralització El 1893 Martin Dennis, seguint el camí iniciat per Knapp, desenvolupà un mètode amb un sol bany amb una sal bàsica de l’òxid de crom Aquest darrer sistema és més fàcil de practicar, però dóna cuirs menys suaus que el procediment amb dos banys L’…
al·lè
Química
Hidrocarbur insaturat, gasós, inflamable, inestable, que es liquida a -34,5°C i es congela a -136,5°C, de temperatura crítica 120°C.
És obtingut per acció del zinc en pols sobre el 2,3-dicloropropè, per piròlisi de l’isobutilè o per electròlisi dels itaconats, i és utilitzat com a intermediari Es copolimeritza amb l’etilè, el propilè i l’estirè i dóna amb els diborans copolímers pirofòrics Reben també la designació genèrica d' allens tots els hidrocarburs que, com l’allè, tenen dos enllaços dobles cumulats Els allens són obtinguts per deshalogenació o per d’altres reaccions d’eliminació de composts adequats a partir de composts α-cloroacetilènics i de reactius de Grignard, i per piròlisi En presència de bases…
alabastre

Mineral d’alabastre
Escultura
Mineralogia i petrografia
Varietat de guix en forma d’agregat finament granat, compacte i translúcid.
Rep aquest nom només quan és de color blanc pur Com a material escultòric, ha estat molt utilitzat en totes les èpoques perquè és fàcil de treballar i perquè resulta molt vistent La seva utilització és característica d’uns tallers anglesos de les regions de Nottingham, de York i de Londres de mitjan s XIV a la darreria del XV Llur producció relleus policromats d’uns 30-50 cm i petites imatges fou objecte d’un intens comerç per tota la Gran Bretanya i pel continent Escultura d’ alabastre , obra de Guglielmo Pugi 1890 A Catalunya, les pedreres de Beuda Garrotxa i les de Sarral…
anemone
Anemone coronària
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les ranunculàcies, de flors apètales i sèpals petaloides de diversos colors (vermell, rosa, violaci, blanc) segons l’espècie, i un involucre de bràctees, i fulles totes radicals.
Hi ha espècies espontànies, sobretot a muntanya, com l’anemone alpina, el buixol o l’herba fetgera d’altres, com l’anemone del Japó i l’anemone coronària, són cultivades en massissos i tests, i emprades en la decoració d’interiors, per llur aspecte vistent i fàcil conreu volen llocs amb sol i ombra, i terra fresca L’ anemone alpina o viola blanca Anemone alpina té la tija pilosa, fulles grans i dividides en segments estrets i flors blanques o grogues, solitàries Viu als prats alpins de l’alta muntanya d’Europa i d’Amèrica del Nord És freqüent als Pirineus L’ anemone coronària o…
butà
Química
Alcà present en el gas natural i en el petroli.
El producte, obtingut com a subproducte de la refinació del petroli o de la manufactura de benzines naturals, constituït pels seus dos isòmers n-butà CH 3 —CH 2 —CH 2 —CH 3 punt d’ebullició -0,5°C i isobutà CH 3 2 CHCH 3 punt d’ebullició -11,7°C, és incolor, molt inflamable, d’olor feble i d’un poder calorífic de 29 300 kcal/m 3 a 15,5°C Hom l’expèn a bastament, mesclat amb propà, en bombones de diverses capacitats i de fàcil transport, com a combustible d’usos domèstics i industrials, especialment als llocs mancats de forniment de gas ciutat També és emprat en motors d’…
estàtica
Física
Branca de la mecànica que estudia les condicions d’equilibri d’un sistema de forces perquè el cos sobre el qual actua es mantingui en repòs o en moviment uniforme.
Atesa la seva fàcil geometrització, ja fou estudiada pels grecs Arquimedes Posteriorment fou desenvolupada per Leonardo da Vinci, Stevin, Galileu i, principalment, per D’Alembert i Lagrange, els quals aconseguiren una gran generalització mitjançant el principi dels treballs virtuals L’objecte bàsic de l’estàtica consisteix a substituir un sistema de forces donat per un altre que sigui el més simple possible Tenint present que un sistema de forces és determinat per la força resultant i pel moment resultant, hom dedueix que tot sistema de forces és equivalent a una força única…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina