Resultats de la cerca
Es mostren 992 resultats
Les noves representacions telemàtiques
Educació
Actualment, les noves tecnologies de la informació i la comunicació ens ofereixen una dimensió nova en l’ús dels instruments tradicionals de representació Pel que fa als diagrames, des dels programes de processament de textos podem crear fàcilment gràfics de barres, gràfics lineals o gràfics sectorials, de manera ràpida, vistosa i precisa Fer i desfer, provar fórmules diverses sobre els eixos de coordenades, ens permet trobar àgilment la millor manera de representar cada cas en concret D’altra banda, eines telemàtiques com el Google Maps o el Google Earth ens permeten accedir a…
Les (supernano)esponges que reescriuen la química
Química
Quan pensem en la química , sovint ens venen al cap imatges de tubs d’assaig, fórmules complexes i reaccions que semblen gairebé màgia Però la química moderna va molt més enllà És l’art de construir la matèria àtom a àtom, amb una intenció i una precisió que abans eren impensables El Premi Nobel de Química del 2025 ha reconegut precisament una d’aquestes revolucions silencioses, guardonant els pioners Susumu Kitagawa, Richard Robson i Omar M Yaghi pel desenvolupament de les xarxes metalloorgàniques, més conegudes com a MOFs Metal-Organic Frameworks Aquests materials no són…
Jaroslav Ježek
Música
Compositor i director d’orquestra txec.
Tot i patir una malaltia ocular greu, estudià composició amb KB Jirák al Conservatori de Praga i assistí a les classes magistrals de J Suk 1924-29 Molt vinculat al Teatre Lliure de Praga, quan aquest fou dissolt després de l’acord de Munic, emigrà als EUA, el 1939 A Nova York fundà i dirigí el Grup Coral Txecoslovac La seva música és una mostra clara de l’expressionisme d’entreguerres Les seves sàtires musicals per al Teatre Lliure contra el feixisme i el nazisme, en la línia dels intellectuals d’esquerra, beuen de les fonts del jazz , dels musicals i de la improvisació, sempre mirant, però,…
mecànica analítica
Tecnologia
Part de la mecànica racional que comença amb la magistral obra de Joseph-Louis Lagrange Mécanique analytique (1788) i continua amb les obres de W.R.Hamilton (1834) i C.G.Jacobi (1842).
Gràcies al progrés que havia experimentat l’anàlisi infinitesimal, Lagrange reduí al mínim els postulats de la dinàmica i en deduí, per mitjà del càlcul diferencial i del càlcul integral, unes fórmules generals, anomenades equacions de Lagrange, aplicables a tota mena de problemes mecànics concrets, en les quals l’energia cinètica té un paper principal Encara actualment les equacions de Lagrange són aplicades correntment, sobretot als sistemes de sòlids, com ara als d’oscilladors mecànics o elèctrics, i també als de corpuscles microfísics WRHamilton elaborà primerament una òptica matemàtica…
música poètica
Música
Tercera de les disciplines musicals, que en el Renaixement s’afegí a les dues existents que reflectien l’antiga classificació aristotèlica: música teòrica i música pràctica.
Mentre la primera s’ocupava de l’especulació teòrica i la segona de la praxi interpretativa, la poètica -que deriva del seu significat grec, ’crear'- tractava de la composició El terme fou introduït per primera vegada per N Listenius el 1537, però fou J Burmeister qui primer el proposà en Hypomnematum musicae 1599 i en Musica poetica 1606 per sistematitzar les bases d’un nou concepte de composició el de la música basada en la retòrica retòrica i música Aquest concepte, que aviat fou un estil, es basà en els principis de la retòrica i adaptà les parts de la disposició clàssica del discurs en…
isotípia
Mineralogia i petrografia
Propietat de les substàncies que, posseint fórmules químiques diferents, tenen la mateixa estructura cristal·logràfica i, per tant, idèntica forma externa.
El diamant i la blenda són un exemple de substàncies isotípiques
Rudolf Kubín
Música
Compositor txec.
Estudià al Conservatori de Praga amb Jurek violoncel i posteriorment amb A Hába composició, 1925-26 Treballà a les ràdios de Praga, Brno i Ostrava, ciutat on fundà i dirigí l’Orquestra Simfònica i dirigí l’Escola Superior de Música 1953-54 i el conservatori, que ell mateix fundà 1958-60 El seu estil presenta dos vessants força diferents la línia melòdica vinculada al folklore i una tendència a la superació de les formes en una exaltació de l’expressivitat Si bé inicialment la seva obra denota la influència de Hába en l’ús dels quarts de to, ja els anys trenta adoptà les fórmules…
raga
Música
La dificultat de definir aquest element fonamental de la música de l’Índia prové del fet que les llengües occidentals no tenen cap concepte que englobi el seu significat complet.
D’una banda, un raga és un mode , en el sentit que se’n pot fer una presentació en forma d’escala per mostrar els seus elements constitutius, els quals poden variar en nombre de cinc a nou i tenir formes diferents en els seus sentits ascendent i descendent A més, entre els seus graus presenta una jerarquia comparable, en certa manera, als centres tonals de la música occidental la primera part de l’exemple mostra els ragam més importants en la seva transcripció aproximada a la notació occidental D’altra banda, el concepte de raga s’acosta al de tipus melòdics , en el sentit que inclou també…
tedèum
Música
Cant de lloança i d’acció de gràcies a Déu de la litúrgia llatina, anomenat així pel seu primer vers, Te Deum laudamus: te Dominum confitemur ('Us lloem, oh Déu: us reconeixem com a Senyor').
La font més antiga en què apareix és l' Antifonari de Bangor ~690, obra que tradicions diverses atribueixen a sant Ambròs o a Nicetes de Remesiana ~335-441 En un principi formà part de l’ofici diví, però amb el temps fou cantat al final de la missa, en processons o, en general, en ocasions especialment solemnes que requerien un himne d’acció de gràcies El cant monòdic del tedèum ha estat caracteritzat per fórmules de recitació salmòdica En la polifonia del Renaixement es musicava en la forma d’un motet especialment elaborat G Binchois, R de Lassus En temps més recents s’han…
diploma
Diplomàtica i altres branques
Document solemne emanat d’una cancelleria imperial o reial i, per extensió, d’una d’eclesiàstica.
En el sentit estricte, el terme diploma és anàleg al de precepte A Roma, eren anomenats així els permisos de circulació i les llicències militars, presentats en forma de díptic de bronze El terme fou aplicat pels erudits del Renaixement en els documents i privilegis solemnes L’accepció fou adoptada definitivament per Jean Mabillon, fundador de la ciència diplomàtica Les cancelleries qualificades elaboraren una formulació precisa i detallada, inspirada en les regles de la retòrica, per a la redacció dels diplomes i documents solemnes, i que afectava la distribució de les clàusules, l’estil…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina