Resultats de la cerca

També és anomenada  cacotopia del grec κακός, ‘dolent’ o antiutopia Les distopies són concebudes habitualment com a comunitats humanes que, en el seu conjunt o en determinats aspectes essencials, presenten uns trets censurables o negatius per part de qui les formula, generalment en sintonia amb la societat real de la qual forma part Sembla que el terme fou emprat que per primer cop en un debat parlamentari pel filòsof John Stuart Mill 1868, però la formulació elaborada de distopies correspon a la literatura, especialment en els gèneres de la ciència-ficció i de la…

Es doctorà a Barcelona estudià matemàtiques i física a Zuric i seguí diversos cursos a les universitats de París, de Lovaina i de Friburg Catedràtic de filosofia de les ciències de la Universitat de Barcelona 1934, hi introduí la logística i la filosofia de les ciències Exiliat el 1939, exercí sobretot a Veneçuela, i és considerat un dels filòsofs més importants en llengua castellana Característica seva és l’atenció que fa al llenguatge filosòfic i les estretes relacions que aquest manté amb el llenguatge científic i el literari La seva obra més important és Metafísica natural estabilizada y…

Sacerdot, fou catedràtic de matemàtiques de la Universitat de València Amb Baltasar Íñigo i Tomàs Vicent Tosca contribuí granment al foment d’aquestes ciències i a la renovació filosòfica que hi tingué lloc en el període del 1687 al 1727 segons Maians, un alumne seu fou el primer a Espanya que defensà la filosofia moderna en un acte oficial universitari A més d’algunes obres piadoses biografies, publicà una Arithmetica demonstrata 1699 A la seva mort deixà un gran nombre de manuscrits que palesen la dedicació a les matemàtiques i a l’astronomia, almenys ja des del 1681, amb un…

Aquesta, tot mantenint el no-dualisme advaita fonamental entre Brahmā que identifica amb Déu personal i el món, aquest manté una certa existència separada, com la que té el cos respecte a l’ànima L’alliberament no és pas una separació negativa del cicle de reencarnacions saṃsārā, sinó la joia de la contemplació de Déu que hom ateny per la devoció bhakti

Format en l’àmbit de la filosofia analítica, fou deixeble de Carnap, però anà evolucionant i integrà en el seu pensament elements propis del plantejament lingüístic del darrer Wittgenstein, d’allò que els anglosaxons anomenen metafísica continental fonamentalment Heidegger i, sobretot, de la tradició de la qual ell es considerava hereu el pragmatisme americà de JDewey i WJames Rorty defensà en les seves obres una orientació filosòfica absolutament oposada a la de la tradició metafísica occidental La seva tesi és que la filosofia hauria de centrar-se en la solidaritat humana i no en la…

Doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona 1990, exerceix la docència a la mateixa universitat i és director de l’Institut de Tecnoètica de la Fundació Epson Els seus àmbits d’estudi són la filosofia política, la filosofia contemporània d’orientació fenomenològica i l’ètica i les implicacions socials de la ciència i la tecnologia, als quals posteriorment ha incorporat el llenguatge i la vida quotidians Ha publicat els assaigs Raó i fonament 1988, Responsabilitat i món de la vida Estudi sobre la fenomenologia husserliana 1992, D'Europa als homes  1994, Tres ensayos de filosofía…

Fou professor ordinari de filosofia de la Università Cattolica del Sacro Cuore de Milà 1950-79, de la Universitat de Venècia 1970-2001, i des del 2005 professor emèrit i director de l’Institut d’Estudis Filosòfics i del departament de filosofia de la mateixa universitat 1970-88 La seva posició filosòfica ha estat anomenada neoparmenidisme, ja que fa una lectura de la història de la metafísica que el porta a afirmar en una de les seves obres més importants, Il parricidio mancato 1985, que el problema plantejat per Parmènides segueix inalterat, i que en el fons Plató no pogué…

Vida i obra Fill del metge Francesc Sanponts i Roca, estudià al Collegi Episcopal de Barcelona 1803-08 La invasió francesa interrompé els seus estudis, que reemprengué el 1814 a les classes de la Junta de Comerç El 1815 participà en la fundació de la important plataforma d’estudi i de debat intellectual coneguda amb el nom de Societat Filosòfica, juntament amb J Llaró, BC Aribau, R López Soler i M Martí i Cortada, entre d’altres Fou un dels redactors del Periódico Erudito , periòdic manuscrit redactat pels membres de l’esmentada societat Estudià dret a les universitats de Cervera…

Llicenciat en ciències físiques, és catedràtic de física de la matèria condensada a la Universitat Autònoma de Barcelona És membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans 1989, de la qual fou secretari els anys 1992-98, de la Reial Acadèmia de Doctors 1996, de la Real Academia de Ciencias i de l’Accademia Peloritana de Messina La seva especialitat de recerca és la termodinàmica  dels processos irreversibles i la mecànica estadística dels sistemes de no-equilibri Ha publicat uns 250 articles en revistes científiques i els llibres Extended Irreversible…