Resultats de la cerca
Es mostren 1394 resultats
aigua tipus
Geografia
Massa d’aigua que en una zona geogràfica té sempre la mateixa temperatura i salinitat (amb petites variacions).
En un diagrama T-S pot ser representada aproximadament per un punt La barreja d’aigües tipus dóna lloc a les masses d’aigua A la Mediterrània es poden considerar diferents aigües tipus La MAW és aigua atlàntica que entra per l’estret de Gibraltar i es barreja amb aigua de la Mediterrània Es caracteritza per una salinitat entre 36,5 i 37,5 PSU i se situa als primers 200 m-400 m de l’oceà La LIW és fàcil de reconèixer per posseir el màxim de salinitat 36,5-37,5 PSU i una temperatura compresa entre 14ºC i 14,5ºC Es troba a una fondària entre 200 m-400 m i 700 m-800 m i es forma a la Mediterrània…
portolà
Cartografia
Transports
Llibre que conté la situació geogràfica dels llocs més notables de la costa a la qual és dedicat.
És illustrat amb mapes i inclou totes les dades i observacions convenients a la navegació per un indret determinat cartografia , carta nàutica
perifèria
Geografia
Extrems o marges de qualsevol entitat geogràfica, en contraposició al centre, i, més específicament, els d’una ciutat.
planetari

Elements d’un planetari
© Fototeca.cat
Astronomia
Conjunt de dispositius òptics i mecànics destinats a reproduir l’aspecte del firmament i els moviments dels astres.
Un planetari és constituït per una cúpula, sobre la qual un conjunt de projectors òptics projecta una collecció de punts lluminosos que representen els distints estels i planetes del firmament Cada projector va unit a un mecanisme de rellotgeria que li proporciona el moviment adient per tal que les posicions i els moviments dels punts lluminosos reprodueixin l’aspecte del firmament en un moment donat i els seus canvis subsegüents D’aquesta manera hom reprodueix el camí que fan els planetes entre els estels, o els canvis de l’aspecte del cel durant l’any, o també les variacions de l’aspecte…
xarxa de comunicacions
Interconnexió de dispositius que permet la transmissió i recepció de missatges.
Si aquests tenen format digital, hom parla d’una xarxa de dades Les xarxes de comunicacions es poden classificar segons diferents criteris, com ara la seva extensió geogràfica xarxes LAN, MAN o WAN, el seu grau de funcionalitat segons si són unifuncionals o multifuncionals, com és la XDSI, la seva estructura en anell si és tancada o en bus si és oberta, la velocitat de la transmissió xarxes de banda ampla o de banda estreta, el tipus de medi físic de la xarxa xarxes de fibra òptica, de radioenllaços, etc o pel mètode d’accés al medi de temps continu o de temps ranurat, amb…
baltoeslau
Lingüística i sociolingüística
Terme que abraça, sota una designació comuna, dues de les famílies de llengües indoeuropees: la de les llengües bàltiques
i la de les llengües eslaves
.
Més que per la contigüitat geogràfica d’ambdós grups, la designació conjunta es justifica partint de la noció de l'arbre genealògic de les llengües, per la creença que antigament en formaven un de sol, després ramificat Però la base d’aquesta creença no és gaire sòlida Segons Meillet, les nombroses semblances són degudes més al parallelisme dels desenvolupaments que no pas a una separació tardana, car hom hi troba innovacions més anàlogues que no pas idèntiques La declinació, conservadora, és semblant en tots dos grups, i el verb, innovador, és molt diferent Allò que dóna al…
Enric Calvet i Pascual
Sociologia
Químic i publicista, germà de Gaziel (Agustí Calvet).
Doctor en farmàcia 1906 i llicenciat en dret, fou professor de química orgànica i de termotècnia a les escoles industrials de Vilanova i la Geltrú 1916-28 i de Terrassa 1928-40 Fou un dels fundadors 1910 de la Societat Astronòmica de Barcelona Introduí i divulgà la radiodifusió a Catalunya el 1921 féu sentir transmissions radiofòniques per primer cop en públic, a Vilanova i la Geltrú i a Barcelona, i el mateix any fou un dels fundadors de la Societat Radiotelegràfica de Catalunya Fou director tècnic de l’emissora Ràdio-Catalana EAJ 13 El 1940 fou separat de l’ensenyament És autor de Química…
Institut Cartogràfic de Catalunya
Cartografia
Organisme de la Generalitat de Catalunya creat el 1982 i inaugurat l’any següent, en substitució del Servei Cartogràfic (creat el 1978), i suprimit al gener del 2014.
Desenvolupà la teledetecció i la cartografia de base a escala 15000 i 125000 en ortofotomapes, com també la d’obres públiques Edità mapes temàtics a escala 1250000 Tenia, entre altres funcions, recollir i conservar la toponímia, i mantenir i tenir cura de la Cartoteca de Catalunya, encarregada d'aplegar i estudiar la documentació geogràfica i cartogràfica existent Des del 1985, publicà la Revista Catalana de Geografia, i a partir del 1990 participà, juntament amb l’Agrupació Europea d’Interès Econòmic AEIE, en un projecte europeu basat en la tecnologia coneguda amb el nom de …
Montserrat Galera i Monegal
Arxivística i biblioteconomia
Arxivera i bibliotecària.
Obtingué el títol de bibliotecària el 1956 i es llicencià en filologia catalana el 1983 El 1987 es diplomà en biblioteconomia i documentació i pertany al cos d’arxivers de la Generalitat de Catalunya des del 1990 Exercí a la biblioteca de la Universitat de Barcelona entre 1970 i 1986, a la secció de geografia i com a cap del servei d’informació bibliogràfica de la biblioteca general Des del 1986 és cap de la Cartoteca de Catalunya i professora de tercer cicle del departament de geografia humana de la Universitat Autònoma de Barcelona i del mestratge d’arxivística S'ha interessat…
Epidèmia, brot epidèmic i pandèmia
Patologia humana
És anomenada epidèmia del grec antic epí , ‘sobre’, i dêmos , ‘poble’ tota malaltia infecciosa que de manera transitòria afecta un gran nombre de persones Si les epidèmies són molt transitòries i freqüents, o afecten un nombre relativament limitat de persones, solen ésser considerades brots epidèmics Aquest és el cas, per exemple, dels brots epidèmics de refredat comú, que s’esdevenen habitualment dues o tres vegades l’any en el nostre medi o el dels brots epidèmics de botulisme, que afecten solament les persones que han ingerit aliments que contenen exotoxines elaborades per l’agent causal…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina