Resultats de la cerca
Es mostren 519 resultats
Sant Salvador de Figuerola (les Piles de Gaià)
Art romànic
Situació Vista de l’església des del sector sud-est, amb l’absis a llevant i la porta al mur de migdia ECSA - E Pablo L’església de Sant Salvador és situada uns 2 km a ponent de l’antic poble de Figuerola, avui despoblat, just damunt d’un petit tossal Mapa 34-15390 Situació 31TCF646977 Per a arribar a Figuerola cal agafar la carretera local T-201, que de Santa Coloma de Queralt es dirigeix a Santa Perpètua de Gaià A 1,5 km a mà esquerra de la carretera, davant mateix del lloc de Sant Gallard, surt un camí de carro que porta a l’església i a l’antic poble de Figuerola FEB Història El lloc de…
Sant Salvador de Prenafeta (Montblanc)
Art romànic
Situació Mur ponentí de la nau romànica, ampliada al començament del segle XIV amb un segon tram i un absis de tipologia encara romànica, tot i la seva datació tardana F Español L’església de Sant Salvador és situada als peus de la muntanya de Prenafeta, al capdamunt de la qual es bastí el castell Mapa 34-16418 Situació 31TCF523823 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent FEB Història La primera menció de l’església de Sant Salvador data de l’any 1166, quan en el testament d’Ermessèn, muller de Pere de Puigverd, s’establí que es fes donació d…
Vila i castell de Gandesa
Art romànic
La ciutat de Gandesa, capital de la comarca de la Terra Alta, és situada a llevant del territori comarcal, sobre un petit turó de 368 m d’altitud, on hi havia l’antic castell medieval, avui desaparegut El lloc de Gandesa constituïa ja en època andalusina un important centre de poblament i tenia el seu propi castell, el qual, després de la conquesta, fou donat el 1153 pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV als templers com a part integrant de l’ample terme del castell de Miravet Uns anys després, el 1192, el lloc de Gandesa rebé una primera carta de poblament, atorgada pel mestre provincial…
Mare de Déu dels Còrrecs (Perpinyà)
Art romànic
Situació Interior de la capella que ocupa l’absidiola sud de l’església de Sant Joan el Vell, amb el característic aparell de còdols ECSA - JL Valls La capella de la Mare de Déu dels Correes ocupa l’absidiola sud del transsepte de l’antiga església de Sant Joan el Vell, i forma la base del campanar de la catedral de Sant Joan Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 42’ 5,4” N - Long 2° 53’ 48” E Història Tot i l’origen romànic de la capella dels Correes, la documentació ha deixat escassos testimonis del seu passat medieval Una de les primeres referències a l’altar de santa Maria, com també a un altre…
Una llengua, moltes nacions
Escuts dels regnes catalans, Barcelona, 1681 MHCB / AF/AHC - RMr Una llengua, als Països Catalans dels segles XVI i XVII, definia tot sovint una nació Així, Anselm Turmeda podia ser presentat als lectors del cinc-cents com un escriptor de “nació catalana i nascut a la Ciutat de Mallorca” i Ausiàs Marc, al seu torn, com un “cavaller valencià i català de nació” De manera semblant, el cronista valencià Gaspar Escolano podia anomenar catalans tant els valencians com els catalans del Principat, “ por ser todos —explica— de una misma lengua y nación desde los principios de la conquista ” Un cas a…
Els terrenys paleozoics de Menorca com a exemple de la geologia herciniana
El sòcol hercinià a Menorca situació a l’illa dels afloraments paleozoics Ricardo Génova, simplificat a partir d’un mapa original de Bourrouilh La presència de materials paleozoics a l’illa de Menorca representà durant molt de temps un problema a l’hora de concretar el seu paper dins de l’orogènesi alpina de les serralades perimediterrànies Fins i tot es parlava sovint, i fins no fa gaires anys, del "problema geològic de l’illa de Menorca" Ara per ara aquest problema ja s’ha resolt, així com també hi ha una certa uniformitat de criteris pel que fa a la posició de Menorca dins de la conca…
Els equinoderms fòssils
Consideracions generals Entre els equinoderms, els més ben representats en el registre fòssil són els crinozous i els equinoïdeus La forta modificació morfològica i estructural que separa els equinoïdeus irregulars dels regulars es concreta en el pas de simetria pentameral a simetria lateral, amb migració de l’anus fora del sistema apical, el desplaçament endavant del peristoma, l’especialització i la transformació dels ambulacres segons el tipus de vida, la desaparició gairebé generalitzada de l’aparell mandibular en els adults i l’aparició de fasolóles de diversos tipus, i també un canvi…
L’escultura arquitectònica d’època preromànica
Malgrat la continuïtat d’estructures formals procedents de l’antiguitat tardana, l’art dels segles IX i X es feu sobretot ressò dels nous contextos socials i econòmics del país Era el moment de la formació de Catalunya i el període en què s’elaboraren les primeres tendències cap a la individualització d’un art català propi, d’origen local i amb inspiracions foranes L’escultura conservada d’aquesta etapa és essencialment arquitectònica, força discreta si es compara amb l’envergadura de l’ornamentació pictòrica Es basava en fórmules ornamentals que es desplegaven en impostes, cornises, bases,…
L’estudi dels copèpodes marins
Metodologia Durant les dècades de 1960 i 1970, per a la pesca de zooplàncton s’utilitzaven xarxes amb una malla de 200-250 µ m, la mateixa mostra que es feia servir per a l’estudi dels diferents grups que formaven part del zooplàncton és a dir, no solament els copèpodes sinó també els sifonòfors, els cladòcers, els amfípodes, les larves de decàpodes, etc, mentre que per a l’ictioplàncton es feia servir la xarxa semipelàgica IKMT Isaac Kit Mid Water Trawl, amb una malla de 500 µ m, que permetia una velocitat d’arrossegament d’uns sis nusos Estudis posteriors sobre la selectivitat de la malla…
Monistrol de Calders

Monistrol de Calders (Moianès)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Moianès, situat a la capçalera de la riera de Calders, al seu torn formada per l’aiguabarreig de les rieres de Marfà (o de la Golarda), de Sant Joan i de l’Om.
Situació i presentació Limita a l’W-NW amb Calders, al NE amb Moià, a l’E amb els municipis de Castellcir, Castellterçol i Granera, i al S amb Mura Bages Monistrol de Calders, que del 1937 al 1939 rebé el nom de Monistrol de Bages, és un municipi de creació moderna que se separà de Calders en virtut de la llei del Parlament de Catalunya, del 5 de juliol de 1934 Així se satisfeia una antiga aspiració dels monistrolencs que, malgrat l’origen històric comú sota la demarcació de l’antic castell de Calders, mantenien per geografia i per tradició una vida pròpia ben diferent de la de Calders El…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina