Resultats de la cerca

La gavina vulgar Larus ridibundus , la gavina més comuna a les nostres costes i també, terra endins, on segueix el curs dels rius principals, té el plomatge molt variable segons l’època de l’any i l’edat de cada individu A l’estiu és característic el color marró del cap que mostra la femella del niu de la fotografia de dalt, mentre que a l’hivern, el cap, blanc, porta només algunes taques fosques al costat de l’ull A la primavera fotografia de baix poden coincidir exemplars amb plomatge en diferents estats, hivernals i estivals Oriol Alamany i Josep M Barres De repartiment típicament…

Situació Vista general del pont de Martorell, moltes vegades refet, amb elements romans a un extrem i romànics a l’altre ECSA - E Casas El pont de Martorell és construït en un lloc estratègic, vora el congost de Martorell, escanyall de la Serralada Litoral, poc després que, en plena Depressió Prelitoral, hi desguassi per la dreta l’Anoia Mapa 36-16420 Situació 31TDF114923 Història El pont romà de Martorell, construït en època d’August, era l’únic pont de la vall baixa del Llobregat fins a la construcció del pont de Sant Boi al segle XIV Un precepte de Carlemany atorgat en benefici d’un fidel…

Situació Sant Pere Pescador és l’església parroquial de la vila homònima, situada a l’esquerra del riu Fluvià, no gaire lluny de la seva desembocadura a la platja de Sant Pere Pescador, al golf de Roses L’església és al centre del nucli antic de la població, en el qual destaca juntament amb el veí castell de casa Caramany Mapa 258M781 Situació 31TEG068709 Per la vila de Sant Pere Pescador, situada vora la riba esquerra del riu Fluvià, passa la carretera local de Viladamat a Castelló d’Empúries També hi porta, des de la C-252, la carretera de Torroella de Fluvià a Sant Pere Pescador Història…

Situació Una vista a l’exterior de l’església des del costat sud-est Hom hi pot veure perfectament l’estructura simple de l’edifici, fruit de diverses campanyes de construcció F Tur L’antiga parròquia de Sant Genís d’Esprac és situada vora la riba dreta de la Regarda, en una fondalada de la seva vall Mapa 220M781 Situació 31TEG008988 Per arribar-hi cal seguir les mateixes indicacions que hem donat per anar a Sant Martí de Baussitges Un cop passat el Mas Corbera, a uns 2 km, i a 1,5 km abans d’arribar a Baussitges, hi ha un camí a mà esquerra seguint aquest camí, a poca distància, hi ha l’…

Situació Les restes d’aquest gran despoblat, encara notables, s’esglaonen en un pendent de muntanya ECSA - A Roig A 1,5 km abans d’arribar a Llavorsí per la carretera que ve de Rialb, surt una pista, enfront mateix de les ruïnes de l’Hostal del Rei, que s’enfila per un dret coster, sobre la riba esquerra de la Noguera Pallaresa Després de 4,9 km de forta pujada s’arriba al santuari barroc de la Mare de Déu de Biuse, que s’alça sobre les ruïnes del castell i despoblat, disperses per tot el rodal en terrasses graonades ARD Mapa 34-10215 Situació 31TCH533044 Història El primer esment conegut del…

Situació Sant Vicenç del castell de Burriac Restes de la capella que donà nom al primitiu castell E Juhé Les restes de la capella de Sant Vicenç es troben situades a la banda E del recinte sobirà del castell Mapa 37-15393 Situació 31TDF490988 EJC-CMR Història El castell de Burriac s’anomenava antigament castell de Sant Vicenç per raó del sant titular de la seva capella El castell és esmentat des del 1023, cosa que indica que ja devia existir la capella, bé que aquesta no surt esmentada directament fins el 1214 La primera vegada que es menciona el nom de Burriac aplicat al castell és en un…

Les formes silvestres són lianes de fins a 30 m de llarg, que es fan vora rius i en boscs humits, a l’Europa meridional Les formes conreades són arbustives, a causa de la poda en forma de cep , del qual cada any surten branques o sarments o bé enfiladisses, enasprades en forma de parra La planta conreada té el seu origen a la regió càspia El conreu de la vinya actualment és estès a quasi totes les regions temperades del món Resisteix bastant l’eixut i no tolera els freds intensos Els seus principals enemics són el míldiu Plasmopara viticola , l’oïdi Uncinula necator i la filloxera…

L’edifici Es tracta d’un conjunt monàstic molt reformat i restaurat així, hi ha des de restes arquitectòniques del segle V fins a les construccions del nou cenobi inacabat que es va començar a edificar en època barroca Centra el conjunt l’església, que queda emmarcada per la torre del Fum al costat nord i la del Corn al sud, i va precedida, a la façana principal, per la Porta Ferrada De l’església romànica de mitjan s XI, gairebé reformada del tot en època gòtica, només s’ha conservat el sector oest de la nau, amb la façana decorada amb ornamentació llombarda a base de lesenes que no han…

L’església És una construcció del final del segle XI que, malgrat les modificacions posteriors, sobretot d’època gòtica, ha conservat la seva estructura Consta de planta de creu llatina, formada per l’encreuament de la nau principal amb un transsepte, i un absis quadrangular a l’est Al mur nord de la nau principal es van obrir dues capelles gòtiques emmarcades amb arcs apuntats, i al mur sud, una capella abarrocada Els dos braços del transsepte havien estat capçats per dos absis semicirculars que van ser substituïts posteriorment per dos edificis quadrangulars una capella gòtica al braç nord…

Les restes Els vestigis de la fortalesa, assentada al llarg d’un estret serrat, apareixen flanquejats per dues torres albarranes Es tracta d’un conjunt heterogeni construït en diverses etapes Sembla que la part més an­tiga correspon a la muralla, que pot ser anterior a la conquesta feudal, subsistent d’una antiga fortalesa andalusina Un mur d’uns 130 cm de gruix, que s’adapta a les formes irregulars del terreny, delimita l’àmbit del castell Ben visible al sector sud-est, la muralla descriu un sortint poligonal a manera de barbacana En aquest indret s’obre la porta d’accés a l’…