Resultats de la cerca
Es mostren 1194 resultats
Robert B. Wilson
Economia
Economista nord-americà.
Graduat per la Universitat de Harvard 1959, obtingué el màster 1961 i el doctorat 1963 per l’escola de negocis d’aquesta universitat Fou professor a la Universitat de Stanford 1964-2004, on ha desenvolupat la carrera acadèmica i actualment és professor emèrit Els seus temes de recerca són l’anàlisi de presa de decisions, els mètodes iteratius i la programació no lineal i la teoria dels jocs, que ha aplicat a polítiques industrials, especialment en l’assignació no lineal de preus en mercats com ara l’elèctric i en subhastes Els seus treballs de més impacte són l’article The Theory…
borsa

Interior de la borsa de Nova York
© Fototeca.cat-Corel
Economia
Mercat organitzat i abstracte, en el qual es reuneixen professionals, de forma periòdica, per tal de realitzar compres i vendes de valors (públics o privats) o productes.
És organitzat per l’existència d’una reglamentació i la presència de mitjancers, i és abstracte per tal com les operacions s’estableixen sense que calgui la presència material de les mercaderies Dins la borsa, la presència de mitjancers que relacionen venedors i compradors esdevé una característica predominant Quant a l’objecte de les transaccions, es distingeix entre la borsa de mercaderies , coneguda usualment per llotja , i la borsa de valors En les borses de mercaderies s’intercanvien essencialment productes agrícoles, certs minerals, etc Les borses de treball, en què la mercaderia és…
relació real d’intercanvi
Economia
Confrontació efectuada entre els preus dels béns intercanviats entre sectors econòmics, regions o estats, tenint en compte llurs modificacions al llarg del temps.
Generalment es refereix als intercanvis comercials duts a terme entre diferents estats analitzant la proporció entre els preus de les exportacions i els de les importacions Normalment, és expressat com un índex L’índex de preus de les exportacions mesura els canvis en el valor total d’una selecció de productes representatius de les exportacions amb relació a un any que hom pren com a base de la mateixa manera, l’índex de preus de les importacions mesura les variacions en els preus d’un conjunt de productes importats amb relació al mateix any de base Hom diu que la relació real d’intercanvi…
Antilles Neerlandeses
Geografia històrica
Conjunt d’illes de la mar Carib que constituí una unitat autònoma dependent dels Països Baixos vigent fins el 2010.
Comprenia dos grups d’illes Curaçao i Bonaire , situades davant la costa de Veneçuela 732 km 2 , i Saba , Sint Eustatius i la meitat meridional de Sant Martí, illa de -l’altra meitat pertany a França-, situades a l’E de Puerto Rico 68 km 2 Colonitzat pels neerlandesos al segle XVII, les illes foren anomenades Índies Neerlandeses Occidentals Curaçao fou un dels mercats d’esclaus més importants del Carib fins a l’abolició de l’esclavitud el 1863 El 1954 les illes adquiriren un estatut semiautònom i el nom d’Antilles Neerlandeses, amb capital a Willemstad , a l’illa de Curaçao L’…
Jacint Montllor i Pujal
Cinematografia
Empresari.
Vida De jove marxà a Nova York, on acabà dirigint l’Hotel Plaza Tornà a Barcelona i es feu càrrec de l’Hotel Ritz i després del Ritz de Madrid Finançà una part de la primera i única producció del jove debutant Domènec Pruna, El Cafè de la Marina 1933-34, basat en la peça teatral de Josep Maria de Sagarra i realitzada en la doble versió catalana i castellana El seu nebot Joan Pere Montllor i Puigvert Barcelona 1919, fill del seu germà Salvador antiquari, arribà els EUA el 1937 i treballà a la Paramount Pictures al costat de Joan Ventura, com a traductor de films nord-americans al…
edil
Història
Magistrat romà, originàriament propi de la ciutat de Roma.
Vers el 495 aC foren creats els edils de la plebs, dos plebeus encarregats de la cura dels edificis on hom es reunia per als plebiscits El 376 aC hi foren afegits els edils curuls, patricis, que s’encarregaven de la policia municipal, salut pública, control de queviures i preus dels mercats, i de les obres públiques carrers, clavegueres i edificis públics, com també de l’organització dels espectacles i dels proveïments de la ciutat L’any 44 aC, Juli Cèsar creà els edils ceriales , especialment encarregats dels proveïments, que duraren fins al s III dC De Roma el càrrec s’estengué…
qüestió de l’Extrem Orient
Història
Nom donat al conjunt de problemes plantejats per la penetració econòmica, política i militar d’Europa i dels EUA als països de l’Extrem Orient (la Xina, el Japó i la Indoxina).
A mitjan segle XIX el tancament d’Amèrica als productes europeus obligà Europa a cercar nous mercats a Àsia Pel tractat de Nanquín 1842 la Gran Bretanya obtingué concessions comercials a la Xina, la qual cosa fou ocasió que hi penetressin després d’altres països europeus França, Alemanya, Rússia Aquesta penetració tingué com a conseqüència el repartiment territorial de la Indoxina entre França i la Gran Bretanya i l’accés del Japó a gran potència vencé la Xina en 1894-95 i Rússia en 1904-05 La guerra sinojaponesa portà al desmembrament de la Xina, fet que ocasionà la revolta dels…
Standard Eléctrica
Economia
Empresa espanyola fundada a Madrid l’any 1926 com a filial de la ITT.
Tingué com a objectiu la fabricació i venda de tota mena d’elements de telefonia i transmissió Desenvolupà un paper destacat en l’ampliació i automatització de la xarxa telefònica a tot l’Estat espanyol i la Companyia Telefònica fou un dels seus primers clients L’empresa ITT utilitzà Standard Eléctrica com a vehicle per a la seva penetració en alguns mercats europeus i llatinoamericans El 1980 començà a travessar una crisi aguda que la conduí a formular, a partir del 1982, un pla de reestructuració El 1987 passà sota el control d’Alcatel NV, una empresa nova constituïda per la…
economia global
Economia
Relació d’intercanvis econòmics i financers entre tots els països del món.
La caiguda del mur de Berlín i del bloc soviètic comportà l’eliminació de l’últim gran obstacle per a l’extensió del capitalisme a escala mundial On es manté el comunisme, com és el cas de la Xina, s’ha permès una certa afluència de moviment dels capitals mitjançant polítiques d’aproximació a l’economia de mercat En altres àrees del món menys desenvolupades, com ara l’Àfrica o l’Amèrica Llatina, organismes supranacionals com el Fons Monetari Internacional o el Banc Mundial s’han encarregat de mirar d’estendre el sistema Aquesta dinàmica implica un funcionament transnacional del capital sense…
mercat de crèdit
Economia
Organització institucional formada per totes les operacions de crèdit.
Es distingeixen dos tipus bàsics de mercats de crèdit d’acord amb el període de durada dels crèdits el mercat de diners i el mercat de capitals El mercat de diners és el dels préstecs a curt termini, en el qual s’estableix el tipus de descompte com a preu del diner Els oferents són, fonamentalment, els estalviadors privats que tenen dipòsits als bancs i les empreses que colloquen fons disponibles als bancs Els demandants són les empreses que necessiten fons de tresoreria, els bancs, que desitgen liquiditat, els particulars que volen finançar llur consum i també l’estat i les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina