Resultats de la cerca
Es mostren 552 resultats
tarantel·la
Música
Dansa popular de la Itàlia meridional, de tempo viu i metre binari compost o ternari simple (compassos de 6/8, 12/8 o 3/8).
Musicalment, sol caracteritzar-se per l’alternança dels modes menor i major i per l’increment progressiu del tempo Ballada usualment per una parella encerclada i acompanyada per castanyoles i tamborins tocats pels mateixos dansaires, presenta les característiques d’una enèrgica dansa de festeig de gran destresa Pren el nom de la ciutat de Tàrent El seu origen ha estat associat a un ball terapèutic contra la malaltia del tarantisme, manifestació histèrica convulsiva popularment atribuïda de manera infundada a la picada de la taràntula i que hauria estat guarida mitjançant una…
sensible
Música
Setè grau de les escales majors i menors, quan és a distància de 2a m de la tònica.
En temps de la polifonia modal, si el setè grau era a distància d’una 2a M com en els modes dòric o mixolidi, es modificava segons els principis de la musica ficta quan s’arribava a una cadència En la tonalitat major-menor, el mode menor és el que necessita l’alteració del setè grau per a obtenir la relació de 2a m Durant més de tres segles aquesta arribada de semitò a la tònica des del grau inferior en la cadència n’ha estat un tret imprescindible En l’harmonia tonal l’elevació del setè grau del mode menor transforma l’acord de V en perfecte major De vegades, altres graus de l’…
cant siríac
Música
Música litúrgica pròpia de les esglésies de tradició siríaca, tant la sirooriental (o assíria o caldea), com la sirooccidental o la maronita.
Va estretament unit a la tradició poeticolitúrgica Així, cal esmentar, ja als segles II-III, els himnes de Bardesanes, a Edessa, compostos per a ser cantats a l’església, i, posteriorment, i per a contrarestar la doctrina poc ortodoxa de Bardesanes, els himnes de sant Efrem de Nísibis segle IV, a la mateixa Edessa Les principals formes himnòdiques cantades en les esglésies de tradició siríaca són memra , madraixa , 'onita , soguita , 'enyana i tesbohta Com en la tradició bizantina, també la música litúrgica siríaca coneix el sistema de vuit tons o modes, l' okt´oekhos , del qual…
cant georgià
Música
Cant propi de la litúrgia georgiana.
Aquesta litúrgia havia heretat, primitivament, la litúrgia pròpia de Jerusalem, testimoniada per molts documents Geòrgia fou bizantinitzada gradualment, fins a esdevenir, com a Església Ortodoxa, plenament de ritu bizantí Com a tal, adoptà també l' okt-ekhos o sistema de vuit tons o modes, però la música litúrgica rebé una forta influència de l’antiga música popular georgiana El llibre principal, que conté les peces del cant litúrgic, és el iadgari , una mena d’himnari equivalent a un hirmológion o tropológion grec, obra de Mikhael Modrekili segle X, en notació georgiana, que…
Matthew Arnold
Literatura anglesa
Escriptor anglès.
Fill de Thomas Arnold Fou professor de poesia a Oxford 1857-67 Durant molts d’anys exercí d’inspector d’ensenyament i, a través de contactes amb professors europeus, treballà en la reforma dels mètodes educatius anglesos Schools and Universities on the Continent 1868 La seva poesia, molt de l’època victoriana, es distingeix per la influència dels grecs, de Goethe i d’alguns contemporanis com Browning o Tennyson Entre d’altres, publicà el poema dramàtic Empedocles on Etna 1852, dues sèries de Poems 1853 i 1855 i la poesia completa 1869 El seu to greu i melangiós traeix una ironia que domina la…
música bizantina
Música
Repertori musical, profà i religiós, sobre texts grecs, creat a l’imperi Bizantí.
Abans del segle X, hom sap poca cosa dels orígens del cant bizantí Sembla cert que rebé una influència important de la tradició musical litúrgica siríaca i palestinenca i, certament, no és pas la continuació de l’antiga música grega Fora dels salms o altres texts bíblics, les primeres mostres de peces de cant, de composició eclesiàstica, foren els troparis Molts d’aquests tenien una melodia pròpia, sobre la qual eren cantats tots els altres En una sèrie de troparis, o himne, el primer tropari o estrofa és dit είφμόσ ‘sèrie’ o ‘lligam’ i és el que dóna la melodia dels troparis o estrofes que…
música de Tailàndia
Música
Música desenvolupada a Tailàndia.
El 80% de la població pertany a l’ètnia thai També hi ha xinesos, la minoria més nombrosa, malais i khmer El budisme, arribat al segle VIII, és la religió oficial Se sap ben poc de la música tailandesa anterior al segle XIX Ha recollit elements de totes les cultures circumdants, els ha adaptats i els ha incorporats a la tradició musical pròpia S’ha mostrat impermeable, però, a la influència de la música occidental Els missioners cristians introduïren la seva música sacra al segle XIX, però no ha tingut cap impacte sobre la música tradicional tailandesa Es conserven alguns annals de la cort de…
modal
Música
Dit de les obres o els fragments musicals que utilitzen altres modes que els clàssics major i menor.
adaptador
Electrònica i informàtica
Element constituït per una targeta de circuit imprès, que forma part d’un ordinador i que serveix per a fer possible el funcionament i la interconnexió entre els diferents elements o parts de què consta.
Hi ha dos adaptadors bàsics estàndards en tot ordinador l’adaptador de vídeo i l’adaptador d’unitat de discs L' adaptador de vídeo o de pantalla proporciona tots els circuits necessaris per a convertir les ordres de l’ordinador en una imatge vissible en la pantalla del monitor Té dos elements clau el controlador de vídeo i la memòria Atès que hi ha diversos tipus d’adaptadors de vídeo, aquests es munten en una targeta que fàcilment hom pot substituir per una altra mitjancat una disposició adoptada en tots els ordinadors, els quals tenen uns slots d’expansió que permeten d’introduir…
any litúrgic
Cristianisme
Any ordenat de manera que se celebrin successivament els principals esdeveniments de la vida de Crist i els misteris més importants del cristianisme.
Hom sol distingir dues parts la del temporal, o cicle de les festes mòbils, i centrada en la celebració de la Pasqua , i la part del santoral, o calendari de festes fixes L’any litúrgic, a les esglésies llatines, comença amb l’advent, temps de preparació al Nadal i a l’Epifania a les esglésies orientals hi ha alguns diumenges previs al Nadal, però sense un cicle definit com l’advent Les esglésies de tradició siríaca fan precedir encara aquests diumenges dits ‘de les Anunciacions’, d’uns altres, anomenats ‘de la Dedicació’ La Pasqua, amb la Setmana Santa , centre de l’any litúrgic, és…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina