Resultats de la cerca

Situació Façana de ponent de l’església, amb restes del clos tancat que la precedia després de la seva restauració M Anglada Aspecte de l’església i ruïnes de la rectoria des de la part de llevant M Anglada L’església de Santa Maria de Tagamanent queda a l’extrem nord-oest del planell que corona el turó homònim de forma troncocònica visible des de la major part de la plana de Vic Des del cim, a una altura de 1 055 m, es dominen tots els pics que delimiten el terme municipal, alguns superiors als 1 000 m Mapa L37-14364 Situació 31TDG416223 Hi ha tres pistes per anar-hi la més curta i…

No hi ha gaires exemples d’esglésies parroquials gòtiques dins l’àmbit del bisbat de Lleida La gran majoria són romàniques o d’època moderna Els dos casos més rellevants, significatius i importants de temple gòtic parroquial, a banda de Sant Llorenç de Lleida, són Santa Maria d’Almenar i Santa Maria de Sarroca de Lleida, al Segrià, autèntics monuments arquitectònics de la primera meitat del segle XIV, bé que la segona fou modificada al segle XVI L’església parroquial de Sant Vicenç d’Àger, avui del bisbat de Lleida, va formar part històricament de l’abadiat d’Àger i és estudiada amb les…

Entre les característiques principals que separen els basidiomicets dels altres grans grups miceli dicariòtic vegetatiu, presència de basidis, esterigmes i basidiòspores hi ha la presència de porus dolípors als septes i de fíbules , diverticles que apareixen en les cèllules en divisió El dibuix mostra el procés de formació d’una fíbula A en el creixement d’una hifa fibulació A 1 -A 6 , i un detall d’un septe B per a mostrar un dolípor característic A 1 extrem terminal d’una hifa dicariòtica abans d’iniciar la formació d’una fíbula, A 2 allargament apical i inici de la…

Els medis granulars sorres, graves, conglomerats i gresos poc cimentats són els que presenten millors condicions per a emmagatzemar i transmetre aigua Per aquest motiu, la reconstrucció paleogràfica dels medis sedimentaris on ha tingut lloc la sedimentació detrítica, a més de la repartició de les fàcies litològiques, és d’un gran interès hidrogeològic per a conèixer amb aproximació suficient la geometria dels aqüífers, així com la distribució dels paràmetres hidràulics que els caracteritzen Si bé en els dipòsits recents Holocè i Quaternari això és relativament fàcil, mitjançant la informació…

Se situa al S de la Zona d’Enllaç i al N del sistema d’encavalcaments bètics d’orientació ENE-WSW de les serres Grossa, de la Talaia, Gorda i de Gandia L’estructura actual d’aquesta àrea és el resultat de la superposició al llarg del temps i l’espai de les diverses estructures produïdes per les situacions tectòniques diferents, que se succeïren a l’àrea durant tot el Cenozoic i, fins i tot, prèviament, durant el Mesozoic En aquest sentit, cal tenir en compte que s’hi superposen estructures que resulten de l’estructuració extensiva mesozoica i del desenvolupament de les tres grans unitats…

Situació Façana de migdia a dalt de l’església de Sant Ramon, i capçalera a baix, amb el gran absis i el petit braç nord del transsepte, tal com es mostra avui dia després de la recent restauració ECSA - M Catalán L’església de Sant Ramon es troba al raval del mateix nom, al nord de la vila, fora del que fou el recinte primitiu Mapa 34-16418 Situació 31TCF569812 El poble del Pla de Santa Maria és al costat de l’autopista A-2, poc abans del coll de Cabra en direcció a Lleida Des de Valls s’hi arriba per la carretera comarcal T-200 CPO Història Aquesta església fou l’antiga parroquia del Pla de…

Situació Església que ofereix una bella estampa, característica en moltes altres parròquies d’aquestes valls ECSA - JA Adell L’església parroquial d’Isavarre és a la part alta del Poble, que es troba en la carretera d’Esterri d’Àneu a Alós d’Isil JAA Mapa 33-9181 Situació 31TCH444240 Història El primer esment conegut del lloc d’Isavarre és del 1064, en el conveni signat entre Ramon V i Artau I, en el qual la vila passà al comtat de Pallars Sobirà, si bé el traspàs no fou efectiu fins el 1094 L’any 1090 hi ha documentada la donació del comte Artau II al monestir de Gerri d’un “ excusatum ”, a…

Escut de la família Gallart a la llinda del portal de migdia ECSA - GSerra L’església de Sant Llorenç, per la conjunció i integració dels seus llenguatges arquitectònics, és un dels edificis més singulars i interessants de Lleida i del seu territori alhora, el seu patrimoni i el seu protagonisme en la història de la ciutat en fan el segon temple més important de Lleida després de la Seu Vella I és que, a banda de ser-ne l’únic edifici medieval conservat que continua acomplint la funció per a la qual va ser creat, Sant Llorenç s’ha utilitzat dues vegades com a catedral al segle XVIII, quan la…

Les septobasidials Les septobasidials s’han adaptat a captar saba dels arbres i arbusts vius utilitzant com a intermediaris un grup d’hemípters còccids o cotxinilles, representats en groc en el dibuix, els quals recobreixen i parasiten El dibuix representa el cas de Septobasidium A Secció d’una part d’una colònia de Septobasidium sobre l’escorça d’un arbust viu Al centre, recobert pel fong, hi ha un còccid parasitat 1 , que té clavat el seu estilet 1a fins als teixits del floema de l’arbust Les hifes del fong penetren el còccid A" La superfície del fong és fèrtil A’ Hi veiem un còccid…

Situació Vista exterior de l’església des del costat meridional, situada al fons de la vall, damunt una terrassa fluvial, lleugerament apartada del poble J Vigué L’església del poble de la Cortinada, a la parròquia d’Ordino, és situada a la part de tramuntana del poble, gairebé a la sortida Hom hi arriba des de la carretera general, que va d’Andorra la Vella al Serrat Situació x 1°31′00” — y 42° 34′00” XLM Història L’església de Sant Martí de la Cortinada ha sofert múltiples modificacions Inicialment, però, era romànica Les seves pintures foren datades per Pere Canturri al final del segle XII…