Resultats de la cerca

Situada dins l’antic terme del castell de Rajadell No degué passar de capella, del castell o d’un mas important L’església apareix esmentada el 1225 com a Sant Miquel de Rajadell El fet d’haver-hi una altra església amb la mateixa advocació en el terme fa pensar que es tracta de la mateixa que hi havia al lloc de Cirera, però el 1285 hem trobat deixes a cadascuna d’aquestes esglésies Per tant, ha de correspondre a dos temples diferents Per l’advocació de Sant Miquel, típicament castellera, pensem que devia trobar-se situada al castell de Rajadell, però en cap dels dos testaments…

Aquesta església formava part del conjunt catedralici dels primers temps La primera notícia correspon a la seva consagració ocorreguda un 11 d’octubre, entre els anys 948 i 956, ja que fou feta pel bisbe Guadamir en presència del comte Borrell i de l’ardiaca Ansemon El bisbe consagrà l’església de Sant Miquel Arcàngel És possible que en aquesta capella hi fossin enterrats els primers bisbes vigatans, ja que el bisbe Borrell, mort l’any 1017, hi fou enterrat el document corresponent especifica que fou a la cripta de sota l’església No sabem exactament quan desaparegué aquesta església, però…

En trobar-se documentat el nom de Jafra al segle XIII i el castell del mateix nom al segle XIV, tot fa pensar que la capella dedicada a santa Maria devia ser anterior al segle XIII Tanmateix, l’església no és documentada fins al segle XIV El 1413 l’església de Santa Maria de Jafra es trobava en un lamentable estat, ja que tant el rector com la feligresía havien mort Per aquest motiu, el 1432 l’església de Santa Maria de Jafra s’integrà dins la parròquia de Sant Pere d’Olivella De la primitiva església de Jafra no resta cap vestigi L’actual edifici sembla ser obra del segle XVII…

No es coneixen referències històriques d’època romànica d’aquesta església Tanmateix, el seu titular i el fet que el lloc del Rourell sigui conegut des del segle XII fan pensar que és probable que calgui cercar el seu origen en un temple anterior al segle XIV El Pla de Vicaries del 1772 erigí en vicaria perpètua l’església del Rourell, juntament amb la de la Masó Ambdues esglésies eren sufragànies o annexes de la parròquia de Santa Maria d’Alcover i les assistia un vicari resident al Rourell Segons l’inventari del 1924 l’edifici actual començà a bastir-se l’any 1769 i fou acabat…

La fortificació de Prat Muntaner és molt similar a la veïna de Rocamora —ja en terres de la vall de Castellbò— i a les restes del Serrat de les Cabanetes, a les properes comes de Burbe La seva situació, al capdamunt del turó del Prat Montaner 2 100 m d’altitud fa pensar en alguna mena de fortificació estacional per a controlar les pastures d’estiu Al Spill del vescomtat de Castellbò, redactat al segle XVI, hi ha una referència a la castlania de Muntaner, en fer esment de les afrontacions del terme de Biscarbó D’aquesta fortificació resten un munt d’enderrocs, al capdamunt dels…

Es llicencià en filosofia a la universiat de Santiago de Compostella i fou professor de llengua i literatura gallegues en un institut de Vigo En la seva joventut mantingué posicions pròximes al Partido Socialista Galego PSG de XMBeiras, i més tard al PSOE gallec S'inicià com a poeta a la fi dels anys setanta com a integrant del grup Cravo Fondo de la jove poesia gallega, i el 1983 publicà un primer recull, As cidades de nada , al qual seguiren Designium 1984, Pensar na tempestade 1986, Pasa un segredo 1988, Adeus Norte 1991, Luz do mediodía 1995, O cazador de libros 1997, Mínima…

Situació A l’extrem de llevant del poble de Cantallops, a tocar del camí actual que mena a Requesens, a la part oriental d’una casa, hi ha un mur atribuït a una construcció de l’alta edat mitjana Mapa 220M781 Situació 31TDG939969 Història A la part de llevant de l’habitatge, hi ha un fragment de mur format per pedres de granit de mida petita i per còdols units amb morter de calç, que s’arrengleren formant un opus spicatum força ben marcat Segurament aquest tros de paret havia pertangut a un edifici de l’alta edat mitjana L’existència de morter entre les pedres i el fet d’haver-hi al damunt…

Es tenen molt poques notícies de la seva vida Sembla que pertanyia a l’aristocràcia i que, en arribar al poder la classe burgesa, es dedicà a escriure un llibre d’elegies, adreçades al seu amic Cirnus, al qual volia inculcar els principis i l’ideal aristocràtics contra la nova classe que havia assolit el poder Se li ha atribuït un recull de poemes —dividit en dos llibres i format per mil quatre-cents versos—, que palesen un fort ressentiment i que recorden els versos de Soló, Mimnerm i Tirteu ja que, en ocasions, són recollits literalment Això ha fet pensar que l’obra de Teognis…

Situació Restes de la torre de planta rectangular del desaparegut castell ECSA - J Bolòs Les restes de la torre del castell d’Ovança, anomenada popularment “la Castellassa”, són sota la fortalesa de Montlluís, damunt dels congosts de la Tet Controlava, per tant, una de les entrades, des de la vall del Conflent, a la Cerdanya Aquest castell centrava un petit vilatge medieval Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 30’ 41” N - Long 2° 7’ 12” E Si seguim la carretera que va de Sallagosa cap al Conflent, immediatament després d’haver passat sota els murs de Montlluís i a uns 100 m d’una…

Situació Fortificació situada als peus del Montsec, davant la plana d’Àger És a poc més d’1 km cap a l’W de l’ermita de Pedra Mapa 32-12289 Situació 31TCG137552 Cal agafar la pista del coll d’Ares, que s’enfila fins al cim del Montsec, i arribar al mas Masierol La masia de la Torre del Negre o masia de la Torre, on hi ha restes de la torre medieval, és situada uns centenars de metres al N d’aquest mas, al peu de la muntanya, a l’esquerra del camí que porta a l’ermita de Pedra Torre Es tracta d’una torre, de planta circular, amb uns 6 m de diàmetre i amb unes parets amb un gruix d’1 m Aquesta…