Resultats de la cerca
Es mostren 868 resultats
La Ferreria de Sant Josep, a Sitges i a Sants (1871-1890)
La ferreria de Vila-rodona no donà els resultats esperats Però en lloc de tancar es resolgué el seu trasllat a Vilanova L’elecció obeïa clarament a dos motius El primer era la procedència de dos dels seus socis La segona, que Vilanova, com a centre productor i exportador de vins, tenia una forta demanda d’un producte que es convertirà en el primer de la nova ferreria els cèrcols de bóta Les cròniques de Vilanova recorden que al mes de novembre del 1870 entrà a la població el martinet de la ferreria, que venia de Vila-rodona i anava arrossegat per vint mules Uns mesos més tard –agost del 1871…
Pierre de Ronsard: la natura desencisada
Pierre de Ronsard, cap de brot del moviment renaixentista de renovació de la poesia francesa “La Pléiade”, és tingut de vegades per remot precursor de l’ecologisme contemporani Aquest fragment d’elegia, per exemple, podria fer pensar en una crítica de la brutalitat tecnològica i en l’exaltació dels valors ‘naturals’ que prediquen força ecologistes actuals Seria oblidar que Ronsard, com molts dels seus contemporanis, vivia dolorosament la desmitificació mecanitzadora del món renaixentista i la desaparició successiva dels mites i encantaments que fonamentaven fins llavors les relacions dels…
Torre de Gavadà (Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant)
Art romànic
Situació Torre circular sobre el llogaret de Gavadà, del qual pren el nom ECSA - J Bolòs Torre circular situada en un vessant, damunt del llogaret de Gavadà S’hi domina la vall d’aquesta població Mapa 32-18471 Situació 31TCF137415 Seguint la carretera que va de Vandellòs cap a Móra d’Ebre, havent deixat a la dreta les cases de Fatxes i abans d’arribar al coll, surt una pista a l’esquerra un tros, al començament, correspon a l’antiga carretera que porta cap a la masia de Genessies i després, havent trencat a la dreta, a Gavadà Són uns 4 km Del trencall que hi ha abans d’aquest llogaret de…
Habitatge proper al camí de la mola de Colldejou
Art romànic
Situació Escassos vestigis d’un habitatge medieval situat prop del Coll Roig, al camí que mena a la mola de Colldejou ECSA - J Bolòs Restes d’un habitatge pagès situat entremig d’un bosc d’alzines, prop del Coll Roig que separa el terme de Colldejou del de la Torre de Fontaubella, a la comarca del Priorat Són edificades a la falda de la mola de Colldejou Mapa 33-18472 Situació 31TCF223537 Si agafem el camí que des del Coll Roig porta a la mola, havent deixat el trencall que mena al poble de Colldejou, dins d’un bosquet d’alzines trobarem les restes d’un habitatge, a totes dues bandes del camí…
Tríptic de la Redempció (Vallespir)
Vista general del tríptic realitzat en coure repujat i decorat en tota la seva superfície ECSA - A Roura En una collecció particular d’una família originària de l’alt Vallespir, es conserva un tríptic romànic de gran valor No es coneix amb exactitud el seu lloc de provinença, que tant podria ser el monestir d’Arles com alguna de les nombroses esglésies o capelles de l’alt Vallespir que en depenien El tríptic, que fins ara ha restat inèdit, és constituït per tres làmines de coure decorades per embotició fa 32 cm d’alçada, 18 cm d’amplada la part central i 9 cm les laterals totalment obert fa…
Casa d’Albesa o mas Albesa (Viver i Serrateix)
Art romànic
Situació Vista de les parets de ponent, a mà esquerra la més ben conservada, i la de migjorn, a mà dreta, d’aquest edifici J Bolòs Edifici situat al cim de la Serra de Sant Feliu, a ponent de la parròquia de Viver Al voltant del mas hi ha una clariana de camps Aquest mas figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 × 00,9 —y 43,3 31 TDG 009433 Per anar-hi cal seguir la carretera que va de Viver a Serrateix i agafar una pista que surt, a mà esquerra, acabada la pujada, i porta, seguint la carena, als masos de Sant Feliu, la Vila…
Ildefons Cerdà i Sunyer
Historiografia catalana
Filòsof social, economista, planificador urbà i historiador de les ciutats.
Vida i obra Estudià a Vic, Barcelona i Madrid Enginyer de camins des del 1841, alt funcionari de l’Estat fins l’any 1849, es dedicà des d’aleshores gairebé íntegrament a la construcció d’una teoria general dels processos d’urbanització de les societats humanes, que és una veritable teoria de la història Aquesta teoria es basà en uns amplíssims coneixements històrics i topogràfics, i en l’elaboració de l’estadística urbana de dues ciutats que coneixia directament Barcelona i Madrid Cerdà fou un dels primers historiadors de l’urbanisme d’Europa, i, alhora, bastí una teoria de la història basada…
música de Croàcia
Música
Música desenvolupada a Croàcia.
Música culta Els testimonis musicals més antics que s’han conservat són molt escassos, per bé que deixen entreveure un estret lligam amb la música que es feia a la resta d’Europa És a partir del Renaixement, però, que es comença a disposar de documentació suficient sobre la vida musical de Croàcia, en particular de la regió adriàtica A la part septentrional les lluites gairebé contínues contra els invasors turcs no afavoriren un floriment cultural Un dels músics més notables del segle XVII fou I Lukacic, autor d’una música que es pot incloure dins del Barroc primerenc El 1629 J…
càdec

Branca de càdec
Jean Tosti (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Petit arbre, de la família de les cupressàcies, sovint en estat arbustiu, de fulles linears i punxants, tot l’any verdes, amb dues ratlles blanques a la cara superior; les llavors i la polpa que les envolta recorden els gàlbuls del ginebre, però tenen la pell lluent i vermellosa.
Els càdecs, semblants als ginebres, abunden als llocs assolellats de la terra baixa mediterrània La seva fusta és molt dura i inalterable Per destillació de troncs i arrels dóna un líquid xaropós i fosc, l' oli de càdec , ric en resines, cadinè, etc, emprat en medicina
Sant Andreu de Castellcir
Art romànic
Situació Vista de llevant de la capçalera de l’església, de la qual resta només un dels tres absis primitius J Tous L’antiga església parroquial de Sant Andreu de Castellcir és al marge esquerre de la riera de Castellcir o de Tenes, a la falda de la serra de Roca-sitjana, a uns 690 m d’altitud sobre el nivell de la mar És emplaçada al costat del cementiri i antiga rectoria de Castellcir, avui dia convertida en un mas Mapa L37-14364 Situació 31TDG304237 S’hi va des de Castellterçol, d’on surt una carretera cap al nou poble de Castellcir A la sortida d’aquest pel carrer de l’Amargura, més al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina