Resultats de la cerca

Tingué un gran èxit de públic 3 000 subscriptors el 1840 i pot ésser considerat com el capdavanter de les idees liberals al País Valencià i de la Renaixença, tant per l’ardida defensa de la llengua com per les seves contribucions al recobrament de la consciència valenciana A conseqüència de processos i suspensions múltiples tingué diverses etapes 1837, 1840-41, 1854, 1855, 1863-64, El Mole Antic 1864-65, 1870 Per motius de censura hagué de canviar sovint de nom La retirada del seu substitut El Papafigo 1841 i el procés que el governador eclesiàstic Ferraz intentà contra Bonilla tingueren una…

Pròpiament hom no pot parlar de dret italià fins a mitjan s XIX, quan es constitueix l’estat italià Fins aleshores convivien en la península Itàlica i les illes de Sardenya i de Sicília diferents drets propis de cadascun dels estats, sota un comú denominador, d’arrel romanista A aquesta arrel originària s’havien unit diferents influències, com les dels ostrogots i els llombards, que pervisqueren sobretot al nord Durant l’edat mitjana es desenvolupà el dret canònic i es renovà l’interès pel dret romà a través de l’escola de glossadors de la Universitat de Bolonya, mentre que a Sicília, a…

El poble de Gavasa s’alça a 644 m d’altitud, al sector central del terme, a la vora del barranc homònim Hom sap que la titularitat de les rendes parroquials de l’església de Gavasa fou molt disputada entre les comunitats d’Alaó, Gualter Ponts, Solsona i la Seu d’Urgell Així, segons un instrument farcit pels monjos del monestir de Ripoll, els comtes Ermengol IV d’Urgell i Llúcia de la Marca dotaren el monestir de Santa Maria de Gualter amb les esglésies del castell de Gavasa, això és Sant Martí dins la vila i Sant Andreu als afores, en alou, amb les primícies i pertinences 1079 D’altra banda,…

Estudià a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona ETSAB 1968, i es doctorà el 1977 Fou membre del Taller d’Arquitectura i Urbanisme TAU, amb els arquitectes Juli Esteban i Joan Montero Madariaga 1973-2003 És catedràtic d’urbanística del Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori de la Universitat Politècnica de Catalunya UPC a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès ETSAV, departament que dirigí, com també la mateixa Escola d’Arquitectura ETSAV És un dels membres fundadors del Laboratori d’Urbanisme de Barcelona LUB, juntament amb l’arquitecte Manuel de Solà-…

És discutit l’origen del personatge, que, segons alguns crítics, té antecedents en les velles literatures cèltiques La seva primera atestació coneguda, però, és en el poema narratiu alemany Lanzelet , escrit pel suís Ulrich von Zatzikhoven, que hi treballava el 1194 i que afirma que es basa en un llibre francès, avui perdut Aquest llibre desconegut, potser font original del personatge, influí sobre Li chevaliers de la charrette, novella en vers de Chrétien de Troyes escrita en 1178-90, que narra una aventura de Lancelot, amant de Guenièvre, muller del rei Artús En aquesta novella Lancelot…

Aquesta parròquia fou una possessió de l’abadia de Sant Pere d’Àger a través del seu priorat de Sant Miquel de Montmagastre La primera referència sobre Vall-llebrera se situa entorn del 1010, quan fou dotada per primera vegada la canònica de Montmagastre per Ermengol I en realitat, el document on consta aquesta dotació —datat el 1010— fou redactat més tard d’aquesta data, segons P Sanahuja vers el 1019, atenint-nos als donants, els descendents d’Ermengol I i el comte de Barcelona Ramon Borrell En aquest document, tot i que no de manera explícita, s’incloïa la donació de l’…

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell d’Aleny Inicialment tingué funcions parroquials, però les perdé més tard Depengué de la canònica de Sant Vicenç de Cardona, que també era senyor del castell El terme del castell d’Aleny es documenta per primera vegada en el testament d’Oliver, redactat l’any 1082, en el qual deixava a Sant Vicenç de Cardona el castell d’Aleny No és fins a aquesta data que la canònica de Sant Vicenç de Cardona entrà en possessió del castell d’Aleny, i també de la seva església, per la qual cosa s’ha de considerar una interpolació…

Fill del tinent general Carlos O'Donell y Anethan, que fou governador militar de València, i nebot del primer comte de la Bisbal Ingressà en el cos d’infanteria Durant la primera guerra Carlina lluità en el bàndol liberal el 1836 ja era general i el 1837 lluità a Hernani i a Hondarribia Defensà Sant Sebastià, derrotà els carlins a Oiartzun 1838 i a Lucena 1839 —fet que li valgué el títol de comte de Lucena i la capitania general de València— i, en collaboració amb Espartero, foragità els carlins del Maestrat Partidari dels moderats, el 1841 s’aixecà contra Espartero i participà en el complot…

Un any abans Suero de Quiñones envià a molts països d’Europa un cartell on feia constar que, per servei a la seva dama, impediria el pas a tot cavaller que en les dates susdites volgués passar per aquell pont i que l’obligaria a lluitar amb ell o amb algun dels seus nous companys fins a trencar un total de tres-centes llances Hi lluitaren seixanta-vuit cavallers, vint d’ells vassalls d’Alfons el Magnànim deu d’Aragó, sis del Principat i quatre del regne de València, en els quals es palesa un cert interès a deslluir la competició, sens dubte per evidents raons polítiques De fet només s’hi…

La parròquia de Lles, amb el topònim escrit sota la forma Lesse , és citada a l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, document datat l’any 819, però que sembla que en realitat fou redactat a la darreria del segle X Vers mitjan segle XI, el 1041, hom troba un nou esment del lloc de Lles en el testament de l’arxilevita Guillem Bernat, el qual testà abans d’emprendre un viatge a Roma segons s’especifica en el document, llegà a Santa Maria de la Seu la meitat dels alous que posseïa en diverses villes del comtat de Cerdanya, entre les quals la villa de Less Una altra…