Resultats de la cerca
Es mostren 475 resultats
Guerres i paus privades
Llibre de Pau i Treva, JCallís, sd, BCAB RM Els inicis de l’època moderna a l’Europa occidental han estat conceptuats recentment com una autèntica edat d’or de la litigació pública o judicial Res de semblant, doncs, als segles medievals, quan pledejar era cosa, bàsicament, d’alguns nobles o mercaders, i d’uns quants capítols catedralicis o algunes ciutats de renom En el decurs del segle XVI, contràriament, els tribunals reials foren envaïts a Anglaterra, a Castella per una munió de simples camperols o menestrals, i fins de vídues i pobres de solemnitat, que s’adreçaven a la justícia del rei…
basc

Domini lingüístic del basc i divisió dialectal
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada al País Basc.
A l’Estat espanyol és parlat al centre i a llevant de Biscaia, en una petita zona d’Àlaba, a tot Guipúscoa i al nord de Navarra a l’Estat francès, al departament dels Baixos Pirineus Pirineus Atlàntics, Lapurdi Labourd, Baixa Navarra i Zuberoa Soule L’entrada en massa d’immigrats de parla castellana, sobretot des de la Guerra Civil de 1936-39, ha facilitat el bilingüisme, que, d’altra banda, ja tenia arrels antigues, bé que no sempre de la mateixa intensitat i característiques Els límits de la zona de parla basca no coincideixen, doncs, amb el que hom anomena País Basc Malgrat tot, hom pot…
enginyeria de la construcció

enginyeria de la construcció La presa de les Tres Gorges, a la Xina
© stockxpert - assiewin
Construcció i obres públiques
Branca de l’enginyeria dedicada a la construcció de les obres d’edificació, les obres viàries i les obres hidràuliques.
El seu camp d’activitats inclou el projecte, la construcció pròpiament dita, el manteniment i, en el seu cas, la demolició de les construccions Entre els diversos tipus d’obres que són objecte de l’enginyeria de la construcció cal esmentar els edificis —incloses les torres de gran alçària o les cobertes de gran llum o superfície—, els ponts, els túnels, els canals, els ports, els pantans i les preses, les carreteres i les línies ferroviàries Un element bàsic de l’enginyeria de la construcció rau en l’elecció, la preparació i el manteniment dels materials resistents utilitzats a les obres…
museus arqueològics als Països Catalans
Historiografia catalana
El conjunt d’entitats museístiques d’arqueologia als Països Catalans iniciaren la seva trajectòria científica i cultural al final del s. XIX, seguint les ideologies dominants de l’època.
Normalment, arrenquen de colleccions privades d’aficionats i/o d’antiquaris que acabaren donant-les als ajuntaments o a altres institucions de rang superior per tal que els garantissin una conservació eficient i una exposició pública Sovint, aquests centres d’exposició i de recerca no es troben a les grans capitals, sinó més aviat en pobles on els ciutadans més illustrats tingueren cura dels elements antics que anaven apareixent per la comarca i els guardaven en l’embrió del que acabaren essent els museus arqueològics dels Països Catalans, ja sigui en l’àmbit local, comarcal o nacional En són…
Els trofeus de Pompeu
Detall del mur de carreus dels trofeus de Pompeu, el Pertús - la Jonquera, 71 aC GS Els trofeus pirinencs de Gneu Pompeu el Gran han estat des de sempre un dels enigmes que han despertat l'interès i la imaginació de la historiografia fins a moments ben recents Les fonts literàries llatines i gregues recordaven des del segle I aC la presència d'un monument molt important erigit l'any 71 aC pel cabdill romà per tal de commemorar les seves victòries i el seu triomf definitiu a la guerra contra Quint Sertori Així, doncs, convé fer en primer lloc una repassada a les fonts clàssiques referents a…
Un cas controvertit: la cova fosca
Entorn de la Cova Fosca, Ares del Maestrat, ~7500-3700 aC CO La Cova Fosca es troba al terme municipal d'Ares del Maestrat, a la muntanyosa comarca de l'Alt Maestrat, no gaire lluny dels importants conjunts d'art rupestre de l'estil anomenat llevantí coneguts pel nom del Cingle de la Gasulla Alt Maestrat i la cova Remigia Gasulla d'Ares, Alt Maestrat, i moll a prop dels abrics pintats del Racó Molero L'emplaçament de la cavitat, en una cinglera a més de 900 m d'altitud, domina les grans barrancades dels voltants La vegetació encara avui és força rica, formada per bosc residual d'alzines,…
Castell i vilatge de Maldanell (Maldà)
Art romànic
Situació Enorme roca sorrenca que corona el despoblat, sobre el qual s’aixequen les minses restes del castell ECSA-J Bolòs Les restes del castell i el vilatge de Maldanell són al cim d’una destacada elevació de les serres que limiten pel S el barranc de Maldanell, poc abans de la desembocadura d’aquest al Riu Corb Mapa 33-15 389 Situació 31TCG373010 A l’altura de les primeres cases del poble de Maldà, venint de Belianes, cal agafar a mà dreta una pista de terra d’uns 2 km que porta al despoblat de Maldanell El lloc és fàcilment localitzable per l’existència, al cim del turó, de la moderna…
Castell de Miralles (Vilajuïga)
Art romànic
Situació El castell de Miralles era situat al cim del turó anomenat Roca Miralles o Roca Pujolar És un puig de forma cònica, acabat amb un planell rocós i envoltat de cingles Aquest cim fa de partió entre els termes municipals de la Vilajuïga, Llançà i el Port de la Selva Mapa 220M781 Situació 31TEG110880 Hom pot pujar a aquest turó des del Mas Pujolar, sense, però, un camí ben definit, trencant per l’abrupte vessant Al Mas Pujolar, que és al fons de la vall de la riera Pujolar, al nord-oest del turó, s’arriba per un camí que surt de la carretera de Portbou, pocs metres abans de passar per…
Sant Mateu de Vall-llobrega
Art romànic
Situació Vista de l’exterior de l’església de Sant Mateu de Vall-llobrega des de migjorn Al mur hi ha obertes tres finestres F Baltà Les ruïnes de l’església parroquial de Sant Mateu de Vall-llobrega —dita l’Església Vella— són a la capçalera de la vall de la riera de Vall-llobrega, a les Gavarres, en un vessant esglaonat per antigues feixes i en un indret envoltat pel bosc Mapa 334M781 Situació 31TEG105372 De la carretera comarcal C-255 de Palamós a Girona, entre Mont-ras i Palamós, surt, a l’esquerra, el camí asfaltat que porta a Vall-llobrega Un cop arribats al reduït nucli principal del…
Torre dels Moros o d’Algorfa (Seròs)
Art romànic
Situació Torre rectangular d’època andalusina, feta amb grans carreus, integrada a les dependències del mas de Violí ECSA-JBolòs Aquesta torre és situada a la partida de terres d’Algorfa, entremig de les dependències del mas de Violí, al límit de la segona terrassa del riberal del Segre Mapa 31-16 415 Situació 31TBF818914 A 3 km de Seròs per la carretera LP-7041 i a menys d’1 km del convent de Vinganya, cal prendre un camí a mà esquerra que condueix, després de 300 m, al mas de Violí, darrere el qual hi ha la torre dels Moros JRG-JBM Torre El mas de Violí està format per una sèrie de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina