Resultats de la cerca
Es mostren 529 resultats
Samarcanda
Plaça del Registan, a Samarcanda Corel El mausoleu anomenat Gūr-i-Amīr, és a dir ‘Tomba dels Conductors’, acull, a Samarcanda, set hostes illustres Bastit el 1404 pel gran Tīmūr Lang o Tamerlà 1336-1405 per tal d’enterrar-hi el seu net Pīr Moḥammad, esdevingué l’any següent la seva pròpia tomba, auster sepulcre per designi seu cobert amb una sumària pedra tanmateix, el bloc de jade més gran del món La tomba de Tamerlà i la de cinc timúrides més, entre les quals la d’un altre descendent seu, el soldà astrònom Muḥammad Taragay Ulūgh Beg 1399-1449 O tal vegada fora millor de dir l’astrònom soldà…
pluriarc

Pluriarc
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda format per una caixa de ressonància -feta amb un bloc de fusta buidat al qual, amb un cordill de fibra natural o sintètica, es lliga una tapa de ressonància, també de fusta- que té inserides a la part posterior diverses vares flexibles o mànecs que sostenen les cordes lligades, per l’altre extrem, a la part inferior.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost tipus llaüt de mànec arquejat Els mànecs -cadascun dels quals sosté una corda- poden variar en nombre entre cinc i vuit, i la seva flexibilitat permet modificar la tensió de les cordes i, per tant, l’afinació Originari de les regions centrals i de l’oest del continent africà, aquest instrument és conegut amb una gran diversitat de noms, depenent de la regió on s’utilitza A Europa rep el nom de pluriarc, terme indicatiu dels diversos arcs musicals que participen d’una sola caixa de ressonància L’instrumentista fa servir una…
Montmeló
Circuit de Montmeló, al Vallès Oriental, construït el 1991
© X. Pintanel
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, estès a la vall baixa del Congost, a la seva confluència amb el Mogent; aquests dos cursos d’aigua formen, en unir-se, el Besòs, riu que constitueix el límit meridional del terme.
Situació i presentació Limita amb els municipis de Montornès del Vallès S i E, Granollers NE, Parets del Vallès NW, Mollet del Vallès SW i Martorelles S El terme comprèn el poble i cap de municipi de Montmeló i el barri del Sant Crist de la Grua Travessa el municipi i el nucli urbà la carretera BV-5003 en direcció Granollers i provinent de Martorelles Hi ha estació de ferrocarril de la línia Barcelona-França per Granollers que data del 1854 Així mateix, la via del tren de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses travessa el sector nord del municipi, per on corre també l’autopista AP-7, un cop…
Granyena de les Garrigues

El poble de Granyena de les Garrigues
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Garrigues.
Situació i presentació El terme municipal de Granyena de les Garrigues, de 20,47 km 2 , s’estén a ponent de la comarca, en contacte amb el Segrià, al primer coster garriguenc 350-400 m alt, prolongació deprimida dels de la Segarra Limita amb els municipis segrianencs d’Alcanó NW i Torrebesses W i amb els garriguencs de la Granadella S, el Soleràs SE i el Cogul NE El poble de Granyena és l’únic nucli de població agrupada del terme El relleu està sistemàticament marcat pels ramals que s’adapten als desnivells del terreny, ocupats pels conreus d’oliveres, ametllers i cereals entre valls…
filosofia xinesa
Confuci i els seus deixebles, en una aquarel·la del començament del segle XX
© Fototeca.cat
Filosofia
Filosofia nascuda i desenvolupada en el món xinès.
Cal tenir present, en primer lloc, que aquesta filosofia és una empresa de pensament que es mou completament fora de l’òrbita de la filosofia entesa en la seva primera i habitual accepció, que és la filosofia occidental, d’arrel grega Així, no es comprova a la Xina una recepció d’idees ni mètodes filosòfics occidentals fins ben a la darreria del segle XIX Potser la diferència més essencial i visible entre ambdues filosofies és que la xinesa manca d’una lògica explícita i desenvolupada Considerant, a més, la falta d’interès per l’originalitat de la majoria dels pensadors xinesos, que sostenen…
Sant Salvador de Verdera (el Port de la Selva)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes al sector de l’atri de l’església F Tur A l’interior del recinte murat del castell de Verdera, emplaçat al cim de la serra de Rodes 670 m, a la part més alta i a l’extrem meridional de la fortalesa, just a tocar del graó del penya-segat del Salt de la Reina, hi ha les ruïnes de l’església de Sant Salvador de Verdera Mapa 259M781 Situació 31TEG189856 El camí per arribar-hi és el mateix que hem indicat per anar al castell Història Les primeres notícies documentals que tenim de l’església de Sant Salvador daten de la segona meitat del segle XIII…
Sant Cebrià dels Alls (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes de l’església, amb el mur de migdia, en el qual hi ha oberta la porta d’entrada F Baltà Amb el nom de Sant Cebrià dels Alls hom coneix l’església del poble del mateix nom, anomenat també Camós de les Gavarres, situat a llevant del puig d’Arques, el punt més alt de la serra de les Gavarres Mapa 334M781 Situació 31TEG013376 Per arribar-hi cal agafar el camí de Calonge, que surt de la carretera de Calonge a la Bisbal És un camí de terra en molt mal estat, a causa del despoblament, apte només per a vehicles tot terreny als darrers trams Des del Mas Sais,…
Sant Marçal de Puig-reig
Art romànic
Situació Una vista de conjunt de l’església des del costat sud-oriental A l’absis són visibles dues arcuacions cegues i al mur de migjorn un parell de contraforts que apuntalen l’edifici i les traces de la porta d’entrada original, al capdavall de la nau F Junyent-A Mazcuñan L’església es dreça en un petit planell, envoltat de boscos i conreus, estès al costat de la carretera de Puig-reig a Casserres, a la banda nord-oest del terme, a la vora de la riera de la Sala, afluent del Llobregat per la dreta Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo…
El mapamundi de Cresques Abraham, de l’any 1375
Sis fulls de pergamí molt grans, avui partits per la meitat i adherits a set taules de fusta, de 64 per 25 cm en cinc d’elles per les dues cares, i en dues per una de sola, constitueixen el manuscrit especial 30 de la Biblioteca Nacional de París Estan catalogats com un manuscrit, però no formen un còdex convencional ni en tenen l’aspecte L’infant Joan, duc de Girona, al novembre del 1381 en va fer obsequi al rei Carles VI de França, cosí germà de la seva muller L’obra d’art fou guardada amb els llibres del tresor del Louvre, i d’aleshores ençà no ha estat apartada de la companyia dels…
Els lofoforats i afins
El briozou colonial Schizobrachiella sanguinea , que colonitza els fons de roca permanentment submergits Jean-Georges Harmelin Els lofoforats tenen en comú la possessió d’un plomall de tentacles, especial per a retenir les partícules d’aliment que duu l’aigua, i també per a fer la funció respiratòria Aquesta estructura, el lofòfor, aparegué en organismes marins molt antics Dels grups que hom inclou dins aquest gran collectiu destaquen, per la seva abundància actual, els briozous, però els braquiòpodes, que actualment tenen un nombre relativament baix d’espècies, foren molt abundants en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina