Resultats de la cerca
Es mostren 202 resultats
xucla
Ictiologia
Gènere de peixos teleostis de l’ordre dels perciformes, de la família dels centracàntids o mènids, de cos una mica comprimit lateralment, aleta pectoral força grossa i baixa, aletes pelvianes en posició toràcica, una sola aleta dorsal, escates etenoides grosses i rugoses, boca molt protràctil, mandíbules dèbils, amb dents gairebé inexistents, i costats argentats, amb una taca negra al centre.
Són hermafrodites proterogins, i formen grans bancs La xucla vera Mmaena vulgaris , d’uns 21 cm la femella i uns 24 cm el mascle, és de color gris de plom al dors Els mascles a l’època del zel construeixen nius a la sorra de les praderies de Posidonia Són comunes a la Mediterrània i a l’Atlàntic, i abunden a les aigües dels Països Catalans, on hom les pesca com a peixos de baixa qualitat La xucla blanca , o gerret o gerret pàmfil Mchryselis , d’uns 19 cm els mascles i 15 les femelles, presenta un notable dimorfisme sexual, ja que el mascle té els costats recorreguts per quatre bandes…
Paleontologia 2017
Paleontologia
Invertebrats fòssils Els trilobits són un dels primers grups coneguts d’artròpodes —que inclouen animals invertebrats amb exosquelets i cossos segmentats, com, per exemple, els insectes— que van aparèixer al registre fòssil, i que van viure entre 520 i 250 milions d’anys enrere Aquest 2017 es van descobrir uns ous de trilobits de fa 450 milions d’anys a l’estat nord-americà de Nova York Els ous presenten una forma esfèrica o ellíptica, mesuren 200 micròmetres de diàmetre i apareixen preservats al costat de fòssils de l’espècie de trilobit Triarthrus eatoni Sembla que aquests animals…
Els vasos sanguinis
Anatomia humana
Els vasos sanguinis són conductes tubulars, d’un diàmetre variable que oscilla entre algunes millèsimes de millímetre i alguns centímetres, la funció dels quals és transportar i distribuir la sang des del cor cap als teixits i viceversa Segons la funció i les característiques morfològiques, hom diferencia tres menes de vasos sanguinis les artèries, els capillars i les venes Les artèries s’encarreguen de dur la sang des del cor fins als teixits de tot l’organisme El diàmetre de la llum de les artèries oscilla d’1 mm a 3 cm Les parets arterials són formades per tres capes de teixits la més…
Tumor pleural
Patologia humana
Definició Són anomenats tumors pleurals els creixements anòmals d’unes cèllules determinades a la pleura, en general procedents de càncers originaris d’altres òrgans, que es reprodueixen exageradament i en llur desenvolupament formen masses cellulars que comprimeixen les estructures pulmonars veïnes, i que solen provocar una pleuritis o inflamació de la pleura, amb la producció d’un vessament pleural o acumulació de líquid en la cavitat pleural Causes, tipus i manifestacions Hi ha diversos tipus de tumors pleurals, que es diferencien, bàsicament, segons l’origen que presenten i segons si…
Ansietat
Patologia humana
Definició Hom anomena ansietat un trastorn caracteritzat per l’aparició d’una sèrie d’intenses manifestacions físiques i mentals d’alerta que no poden ésser atribuïdes a l’existència d’un perill o d’una amenaça reals De fet, com que el terme ansietat també és emprat per a designar una emoció normal, hom parla de tras torns deguts a l’ansietat per designar diversos estats patològics que es poden presentar en forma de crisis o bé d’una manera generalitzada i contínua L’ansietat és una emoció normal que es presenta en la vida quotidiana davant situacions que amenacen la integritat física, com la…
Els darrers avenços en la paleontologia de vertebrats de les Illes Balears
Els darrers avanços en l’estudi de la paleontologia de vertebrats de les Illes Balears fan referència, per una banda, a Mallorca, amb alguns treballs veritablement revolucionaris sobre la paleobiologia de Myotragus , un bòvid endèmic que hi va viure aïllat del continent durant els darrers 5 milions d’anys i, de l’altra, a Menorca, amb la descoberta d’un nou mamífer endèmic, el Nuralagus rex , el conill més gran que s’ha descrit mai, que arribava a 12-15 kg de massa corporal Motlle endocranial d’un isard Rupicapra pyrenaica actual esquerra i de Myotragus balearicus dreta, de pes corporal…
Origen i evolució dels grans grups de mamífers
Reconstrucció d’un pelicosaure Dimetrodon que permet observar la vela dorsal, relacionada, segons totes les interpretacions fetes fins ara, amb fenòmens de regulació tèrmica Ferran Rodríguez, a partir de fonts diverses S’accepta que hi ha tres grans expansions en la història dels rèptils en la primera, es van diferenciar els pelicosauris, alguns dels quals presentaven, segurament, control tèrmic, com indica la gran alçada de les apòfisis neurals, que devien sostenir una gran vela, que intervenia en la termoregulació En la segona, es van diferenciar els teràpsids, que originaren els mamífers…
Els lampridiformes
Lampridiformes de les famílies dels traquiptèrids, regalècids i lofòtids 1 Trachipterus trachypterus, 2 Zu cristatus, 3 Regalecus glesne i 4 Lophotus lacepedei D’hàbits mesopelàgics o batipelàgics, són peixos de grans dimensions tots fan més d’un metre de longitud i de coloració en general grisa argentada, amb lleugeres irisacions o bandes de colors Domènec Lloris Aquest ordre inclou sis famílies, quatre de les quals són representades a la nostra ictiofauna els lamprídids, els lofòtids, els traquiptèrids i els regalècids Tenen un cos molt comprimit i en forma de cinta en la majoria de casos…
Ammebiasi
Patologia humana
Definició Rep el nom d’ ammebiasi la parasitosi deguda a un protozou anomenat Entamoeba histolytica que, si bé habitualment constitueix un trastorn asimptomàtic, en alguns casos provoca manifestacions intestinals com l’anomenada disenteria amèbica o, amb una freqüència inferior, abscessos al fetge o d’altres òrgans Causes L’ agent etiològic de l’amebiasi és un paràsit unicellular, de tipus protozou, anomenat Entamoeba histolytica L’ hàbitat natural d’aquest protozou és l’organisme humà, concretament la mucosa de l’intestí gros, on el paràsit, en condicions normals, aprofita les substàncies…
Malaltia de Hodgkin
Patologia humana
Definició La malaltia de Hodgkin constitueix una alteració crònica originada per una transformació atípica de les cèllules limfàtiques, que causen tumoracions en els ganglis limfàtics i són capaces d’estendre’s a la resta de l’organisme i produir-hi manifestacions extremament diverses, segons els òrgans que en resultin afectats Aquesta alteració pot englobar-se dins els trastorns coneguts com a limfomes , amb la diferència que és menys maligna, o, com a mínim, hi és probable un percentatge de guariments més elevat Freqüència, edat i sexe La malaltia de Hodgkin no és gaire freqüent, ja que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina