Resultats de la cerca
Es mostren 364 resultats
Lluís Portabella i Ràfols
Música
Promotor musical i mecenes català.
Donà suport constant a tota mena d’iniciatives musicals i tingué un paper decisiu en dues institucions d’importància cabdal el Patronat Pro Música de Barcelona i el Gran Teatre del Liceu Fundat el 1958, el Patronat Pro Música de Barcelona enriquí el panorama musical barceloní amb unes propostes de gran nivell artístic en el vessant interpretatiu, centrades preferentment en el conreu deliberat d’una línia estètica conservadora Més enllà de les diverses responsabilitats directives que hi assumí -tresorer 1958, director artístic 1969 i president 1977-, Lluís Portabella en fou el…
consell reial
Història
Des de la baixa edat mitjana, organisme consultiu d’un sobirà.
A la corona catalanoaragonesa derivà de la cúria règia o cort, de la qual s’independitzà a la fi del s XIII Per les ordinacions de Pere III, del 1344, fou constituït com a cos consultiu permanent format per diversos dignitaris i oficials de la cort reial sota la presidència del canceller Els membres permanents eren els nobles majordoms d’Aragó, del Principat i de València i de Mallorca, els camarlencs reials, el mestre racional, i també el vicecanceller, el tresorer, els auditors, promotors i secretaris, a més dels membres de la família reial, nobles, eclesiàstics, juristes, etc…
procurador reial
Història
Oficial reial que tenia cura de l’administració del patrimoni reial i de cobrar els diners deguts al rei procedents de drets reials, confiscacions, etc.
El càrrec, que ja existia al Principat amb caràcter local, fou creat el 1263 a Mallorca al segle XIV fou assistit ja per un lloctinent Persistí un cop reincorporat el regne de Mallorca a la corona catalanoaragonesa 1349, malgrat l’erecció dels càrrecs de batlle general de Catalunya i de València alhora eren creats dos procuradors reials als comtats de Rosselló i Cerdanya, independents i no supeditats al batlle general de Catalunya Tenien lloctinents a la Cerdanya i al Conflent i després a Perpinyà i Cotlliure El 1360 fou establert un sol procurador reial A part els lloctinents i altres…
Instituto Chileno-Catalán de Cultura
Entitat cultural fundada a Santiago de Xile, el 5 d’agost de 1942.
Formada per intellectuals catalans i xilens, l’actriu Margarida Xirgu n'era la presidenta d’honor i Ricardo Latcham el president executiu Eren vicepresidents de l’entitat Gabriel Amunategui, director de la Biblioteca Nacional, i Francesc Trabal Joan Oliver i Sallarés n'era el secretari i Antoni Pi i Capmany el tresorer, al costat de dotze consellers més, entre els quals Domènech Guansé, Cèsar A Jordana, Xavier Benguerel i J Ferrater i Móra L’escriptor R Latcham n'inaugurà les activitats amb “Semblanza de Ramon Llull”, conferència pronunciada a la Sala Medina de la Bilioteca…
Nicolau Tous i Soler

Nicolás Tous i Soler
© Fototeca.cat
Industrial.
Fundà a Barcelona, al carrer de les Tàpies, una fàbrica de filats i teixits important, que fou una de les primeres a emprar maquinària de vapor El 1838 formà, juntament amb Manuel Lerena, Joan Güell i Ferrer, Jaume Ricart i Manuel Serra, la societat anònima La Barcelonesa, dedicada a foneria i a la construcció de maquinària tèxtil El 1841 l’amplià amb la incorporació del seu fill i de Celedonio Ascacíbar, que més tard la transformarien en La Maquinista Terrestre i Marítima Intervingué en la fundació de l’Institut Industrial de Catalunya 1848 i fou un dels impulsors més destacats de les…
Bernat Escrivà
Historiografia catalana
Literatura catalana
Personatge amb el qual hom ha proposat d’identificar el cronista Bernat Desclot, autor del Llibre del rei En Pere.
Probable membre de la família de funcionaris d’aquest cognom, la qual, vinguda del Narbonès, s’hauria installat al Rosselló, i després de la conquesta es traslladà a València Fill potser de Bernat Escrivà, batlle de la ciutat de València almenys del 1257 al 1261 Consta des del 1268 a Cervera en el seguici de l’infant Pere, fins el 1288 a Jaca Fou justícia del port de València 1273, havia tingut l’escrivania de la cúria de Gandia abans del 1274 i altre cop el 1276, i majordom del comte Hug V d’Empúries 1276 Ocupà també els càrrecs d’oficial de la tresoreria reial 1282 i el de…
,
Joseph Gabriel Rheinberger
Música
Compositor i organista alemany.
Fill del tresorer del príncep de Liechtenstein, el seu talent excepcional per la música es manifestà quan era molt petit A set anys ja feia d’organista a la seva ciutat natal, i escriví les seves primeres composicions L’any 1851 els seus pares l’enviaren a estudiar al Conservatori de Munic, on rebé classes d’orgue, piano i teoria També estudià de forma privada amb Franz Lachner Malgrat que havia escrit moltíssimes peces per a orgue, en les quals desplegava un admirable domini del contrapunt, no fou fins l’any 1859 que es decidí a publicar una collecció de peces per a piano amb el…
Antoni Giménez Serrano
Columbofília
Columbòfil.
S’inicià en el món dels coloms missatgers a Santa Coloma de Gramenet, on vivia des dels dotze anys El 1925 es feu soci de la Societat Columbòfila de Catalunya El 1930 fundà la Penya Columbòfila del Poblenou Durant la Guerra Civil Espanyola collaborà amb l’exèrcit republicà i portà missatges al front de combat i a altres zones per mitjà dels seus coloms El 1939 fou empresonat i inhabilitat per a tenir coloms fins a l’any 1945, any que formà part de la Societat Columbòfila de Barcelona, fins el 1952, i ocupà diversos càrrecs a la seva junta directiva El mateix any fou nomenat tresorer…
Vicent Climent
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i diplomàtic.
De família valenciana relacionada amb Anglaterra, estudià teologia a Oxford, on es doctorà el 1441 Fou canceller i tresorer de la catedral de Lechfield, ardiaca de Weltshire, Winchester, Salisbury i Huntigdon, a més d’ésser canonge de València i ardiaca de Tortosa Intervingué en l’obtenció de privilegis per al collegi d’Eton, fundat de poc, i en les relacions entre els mercaders catalans i la corona anglesa Des del 1450 fou nunci i collector papal a Anglaterra i es mostrà partidari dels York, però la seva gestió financera, no prou aclarida, li impedí el nomenament episcopal…
Jaume de Casafranca i de Cervelló
Història
Oficial de la cort de Joan II i de Ferran II de Catalunya-Aragó.
Descendent de jueus conversos, en els temps de la guerra contra Joan II pujà ràpidament en l’escala dels càrrecs cortesans El 1476 acumulava l’ofici d’escrivà amb el molt lucratiu d’obrer major del palau reial de Barcelona, que exercí almenys fins el 1479, que fou inscrit, a efectes de sou, com a escrivà de registre el 1481 era escrivà de manament el 1488 esdevingué tresorer reial del Principat i, com a tal, el 1492, el nomenaren comissari dels béns deixats a Catalunya pels jueus expulsats Pot ésser considerat el primer editor català, amb la publicació de mil exemplars d’un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina