Resultats de la cerca
Es mostren 420 resultats
atelèctasi
Patologia humana
Disminució del volum o col·lapse del teixit pulmonar a conseqüència de l’absència d’aire en els alvèols.
Pot afectar tot un pulmó, un lòbul o una part d’ell Segons el mecanisme de producció, l’atelèctasi pot ésser obstructiva si és causada per l’obstrucció d’un bronqui per tumors, ganglis o mucositats, especialment després d’intervencions quirúrgiques, compressiva si és causada per processos que augmenten l’espai i la pressió pleurals pneumotòrax, vessaments pleurals o contràctil per un augment del teixit fibrós Les atelèctasis laminars són petites atelèctasis lineals, localitzades a les bases dels pulmons, degudes a una mala mobilitat del diafragma o a malalties abdominals La…
ciclamat
Farmàcia
Química
Cadascuna de les sals de l’àcid ciclàmic, especialment la sal sòdica o càlcica, les quals són emprades com a edulcorants artificials.
Substància cristallina incolora, molt soluble en aigua, trenta vegades més dolça que la sacarosa, fou descoberta casualment per Michael Sveda el 1937 a la Universitat d’Illinois El seu ús s’expandí considerablement en les indústries alimentàries i especialitats farmacèutiques Tanmateix, investigadors nord-americans demostraren que, en animals i a dosis molt fortes i administrades durant molt mesos, produïen tumors de bufeta imputables a la ciclohexilamina produïda pel metabolisme del ciclamat en l’organisme animal Hom en prohibí l’ús 1969, però, no havent-se pogut demostrar la…
càncer
Patologia humana
Creixement tumoral dels teixits incoordinat amb les necessitats de l’organisme, de caràcter maligne i que pertorba les funcions biològiques normals (tumor), el qual pot afectar tots els teixits, òrgans i sistemes de moltes espècies animals.
El terme, excessivament ampli i vague, inadequat en l’ús científic, remarca tanmateix la unitat clínica necessària per a l’organització de l’assistència sanitària i conserva una utilitat colloquial No és possible encara una definició biològica del càncer, la qual en permetria una classificació molt més precisa de les si fa no fa 150 manifestacions distintes que poden donar-se en l’ésser humà, cadascuna de les quals presenta un comportament biològic diferent Les definicions, parcials i fragmentàries, descriuen més els caràcters anatomicopatològics i clínics que no les propietats significatives…
Hiperaldosteronisme
Patologia humana
És anomenada hiperaldosteronisme la producció exagerada de la principal hormona mineralocorticoide, l’aldosterona, l’origen de la qual pot ésser molt variat i que es caracteritza perquè provoca una hipertensió arterial Hom diferencia diversos tipus de l’alteració segons l’origen que presenta Bàsicament, s’estableix l’hiperaldosteronisme primari i l’hiperaldosteronisme secundari L’ hiperaldosteronisme primari és degut a una producció exagerada d’aldosterona provocada per un trastorn localitzat en les mateixes glàndules suprarenals Així, l’origen de l’alteració pot ésser un tumor benigne…
El que cal saber del càncer de tiroide
Patologia humana
És anomenada càncer de tiroide la proliferació anòmala d’un grup de cèllules originàries de la glàndula tiroide, que adopten característiques atípiques, es reprodueixen exageradament i formen una massa tumoral que tendeix a envair les estructures adjacents i a propagar-se amb la sang i la limfa a altres òrgans per a reproduir-hi nous tumors o metàstasis El càncer de tiroide és molt menys freqüent que les afeccions benignes de la glàndula, per bé que sempre que es presenta una tumoració tiroidal cal comprovar si es tracta d’un tumor maligne, ja que les manifestacions locals no…
Exàmens visuals del sistema endocrí
Patologia humana
Els exàmens visuals , és a dir, les exploracions de l’ull i les vies visuals, són útils en la diagnosi d’algunes complicacions pròpies de determinades alteracions endocrines Si bé hi ha diverses exploracions útils en aquest sentit, de fet les més emprades són l’oftalmoscòpia, l’angiofluoroscòpia i l’examen del camp visual L’ oftalmoscòpia o fons de l’ull consisteix en la visualització, amb l’ajut d’uns aparells especials, de les estructures intraoculars Aquesta prova és d’importància fonamental per a l’estudi d’una de les principals complicacions de la diabetis mellitus , la retinopatia…
Priapisme
Patologia humana
És anomenat priapisme un trastorn caracteritzat per la persistència anormal d’un estat d’erecció dolorosa del penis, no relacionada amb una estimulació sexual No es coneixen bé les causes per les quals es produeix el priapisme En més de la meitat dels casos es presenta en persones que no pateixen de cap trastorn previ, mentre que en els altres casos la persona afectada manifesta algun trastorn, sobretot malalties de la sang, com leucèmia, o anèmia falciforme infeccions o tumors dels òrgans pèlvics o trastorns neurològics, com traumatismes vertebrals o tumors…
Càncer de trompes de Fal·lopi
Patologia humana
És anomenat càncer de trompes de Fallopi el desenvolupament anòmal d’un grup de cèllules originàries dels teixits de les trompes uterines, que adopten característiques atípiques, es reprodueixen exageradament i formen una massa tumoral que tendeix a infiltrar-se per les estructures adjacents i a disseminar-se per òrgans allunyats formant metàstasis o tumors secundaris capaços de causar complicacions mortals El càncer de trompes de Fallopi és poc freqüent i representa menys del 0,5 % dels tumors malignes de l’aparell genital femení En general es presenta…
Càncer d’estómac
Patologia humana
Definició És anomenat càncer d’estómac , càncer gàstric o tumor maligne d’estómac el desenvolupament anòmal d’un grup de cèllules procedents dels diversos teixits que constitueixen aquest òrgan, que adopten característiques atípiques, es reprodueixen molt més ràpidament del que és habitual i formen una massa o tumor Durant les fases inicials, el tumor maligne se sol estendre exclusivament a les capes més superficials de la paret interna de l’estómac En canvi, més endavant, si no es procedeix al tractament adequat, s’infiltra progressivament per tota la paret de l’estómac, envaeix els teixits…
Rafael Cerdó i Oliver
Medicina
Metge.
Es llicencià a Barcelona 1839 El 1840 s’establí a València, on fou un dels fundadors de l’Institut de Medicina i redactor del seu butlletí Exercí posteriorment a Albacete, Cambil i Huelma, i el 1850 s’establí a Madrid Era membre de les acadèmies de medicina i cirurgia de Madrid, Barcelona, Granada i Mallorca Collaborà a “Siglo Médico” Era admirador de Bacon Publicà diversos treballs de caràcter pràctic sobre l’ús del cerat simple 1841, els tumors encefalítics 1846, la metàstasi, el còlera, el càncer, les aigües termals, i de caràcter teòric, com Tratado de la verdad en medicina…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina