Resultats de la cerca

Situació i presentació Enlairat en una cinglera de roca calcària del Triàsic mitjà, suportada per un basament del Triàsic inferior, dominat per l’esquerra el riu de Siurana i, per la dreta, el torrent d’Estopinyà, a l’extrem SW de la línia principal de les muntanyes de Prades S'hi accedeix per camins de grau, llevat del de Prades, i la nova via oberta des de Cornudella ha deteriorat part de la bellesa del paratge Es destaquen el penya-segat dit del Salt de la Reina Mora i la Trona, gran dosser suspès a mig cingle La població sempre ha estat escassa, i ara es troba en vies de total…

Situació Restes d’una de les construccions que formaven el castell, de la qual foren arrencats els carreus exteriors ECSA - JJ Menchón El castell és situat al cim d’un serrat rocós, a l’oest de la població El poble és a la part alta de la vall solcada pel riu de Milans Mapa 33-16417 Situació 31TCF313827 Hem de seguir la carretera local TV-7004 que va de Vimbodí cap a Vallclara i Vilanova de Prades El castell és a la part occidental del poble i resta envoltat d’habitatges moderns JBM Història La primera referència documental del lloc de Vallclara és de l’any 1152, que el comte…

Presentació geogràfica Mapa de la comarca de la Conca de Barberà amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La Conca de Barberà és una comarca formada per dues unitats clarament diferenciades la Conca de Barberà estricta i la Baixa Segarra o Alt Gaià Té una extensió de 648,9 km 2 i limita amb les comarques de l’Urgell, la Segarra, l’Anoia, l’Alt i el Baix Camp, el Priorat i les Garrigues L’onomàstic de “Conca” fa referència a un conjunt de terres encerclades per uns relleus muntanyosos més o menys importants que la clouen per totes bandes excepte per una, que és per…

A les comarques d’influència tarragonina s’han localitzat al llarg del segle XX un nombrós grup de necròpolis, en llur major part amb enterraments de cista o caixa de pedra o lloses Aquestes necròpolis * , però, no es reparteixen de manera homogènia pel territori estudiat, ja que mentre a la Conca de Barberà en trobem dinou, al Tarragonès només se n’ha localitzat una Molts d’aquests enterraments, descoberts per gent del lloc o per erudits locals o historiadors, ara han desaparegut o se n’ha perdut la traça o la situació dels que encara existeixen i tenen certa envergadura, se’n fa l’estudi…

Mapa de les propietats del monestir de Poblet als segles XII i XIII A Altisent Com tots els grans monestirs cistercencs, Poblet organitzà la seva economia, sobretot als primers segles, a partir de les granges, les explotacions agràries satèllit del monestir Les granges no eren menades per monjos directament, sinó per conversos dirigits per un convers granger en una segona etapa hi treballaven també jornalers i esclaus Una gran part de les granges de Poblet eren força properes al cenobi i avui es troben incloses dins el municipi de Vimbodí No hi resten vestigis d’època romànica, però n’hi ha…

Situació i presentació És situat a l’extrem sud-occidental de la comarca, al límit amb les Garrigues, el Priorat i el Baix Camp Així, confronta amb els termes de Vallclara, al NE, Prades Baix Camp per l’E i pel S, Cornudella de Montsant, al S, i Ulldemolins, a l’W Priorat, i amb la Pobla de Cérvoles i el Vilosell, al N Garrigues El territori s’estén pels vessants meridionals de la serra de la Llena, on es troben els punts més alts d’aquesta serralada entre 800 i 1000 m d’altitud, que fan de partió amb la comarca de les Garrigues la Tossa o la punta del Curull 1 021 m d’altitud i l’Abella 1…

La capella de la granja era dedicada a santa Magdalena

Portal de les Torres Reials, Monestir de Poblet Les anomenades Torres Reials, de planta poligonal, protegeixen l’únic portal original del primer recinte fortificat de Poblet Pere el Cerimoniós va establir la construcció d’una muralla que envoltés el monestir cistercenc arran de la guerra contra Castella i també per la por que el monestir, panteó reial, fos saquejat per les companyies d’armes que aleshores campaven pel país El 1369 n’encarregà la traça al frare hospitaler Guillem de Guimerà, personatge que també va dirigir les obres de les muralles de Santes Creus, Montblanc, Cervera i Lleida…

El nom deriva de la regió de la Xampanya França, d’on aquest producte és originari i característic, i a la qual en corresponia la denominació d’origen  per a la pràctica comercial tanmateix, un litigi amb els productors francesos comportà que a partir del 1986 la producció de l’Estat espanyol es comercialitzés sota la denominació d’origen cava , tot i que el terme xampany s’ha continuat emprant malgrat un clar retrocés La producció es concentra majoritàriament a Catalunya, en particular al Penedès, bé que amb el temps s’ha estès a altres zones de l’Estat espanyol a la Rioja i també al País…

Historia maravellosa del sabat de les bruxes y bruxots , Barcelona, 1645 BC La història de la bruixeria és la história de la seva persecució, que, sens dubte, ha tingut grans oscillacions al llarg del temps L’actitud de l’Església davant la bruixeria va fluctuar entre l’escepticisme, nominalista i empíric —que li negava realitat i en condemnava essencialment la intenció—, i la credulitat, que acceptava seriosament l’existència del fenomen i reprovava, abans que res, l’acció La patrística més antiga sembla majoritàriament escèptica, des de sant Joan Crisòstom fins a sant Agustí…