Resultats de la cerca

Vida És una de les figures cabdals de la música japonesa de la segona meitat del segle XX Des de jove se sentí profundament atret per la música occidental, i no fou fins més tard que mostrà interès per la música del seu país nadiu La seva producció és fruit de la influència de compositors com ara O Messiaen, A Webern i C Debussy, les obres dels quals analitzà en profunditat La fama li arribà amb la seva primera peça orquestral, Rèquiem 1957, per a orquestra de cordes, que despertà l’entusiasme d’I Stravinsky quan l’escoltà durant una visita al Japó el 1959 La primera composició en què usà…

Vida Es formà musicalment amb Josep Poch, Carles Guinovart i Josep Soler, i també realitzà estudis de matemàtiques a la Universitat Autònoma de Barcelona Interessat per la música electroacústica i les seves tècniques, fou deixeble de Gabriel Brncic al laboratori Phonos de Barcelona L’exposició Espais sonors 1975 a la Sala Tres de l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell fou el punt de partida d’una carrera que no es vol limitar al fet musical, sinó que vol englobar també les arts plàstiques i la literatura Així, el mateix any realitzà els 14 poemes sonors sobre 14 poemes visuals de J Sala…

El nou partit socialista i independentista tingué una trajectòria irregular, ja que no aconseguí estabilitzar l’organització a causa, en bona part, de tres caigudes successives de militants abril de 1974, maig i setembre de 1975, acusats de pertànyer al PSAN-Provisional, a les seves Joventuts Revolucionàries Catalanes JRC o de collaborar logísticament amb l’estructura d’ETA a Catalunya El PSAN-Provisional participà en l’Assemblea de Catalunya i als primers temps amb la Convergència Socialista de Catalunya 1975, per impulsar després, en solitari, el Bloc Socialista Revolucionari de Catalunya…

Vida i obra Deixeble de l’escola de Llotja i del taller de Simó Gómez Anà a Madrid i a París, pensionat per la Diputació 1886, on practicà la pintura d’estil naturalista —com Francesc Gimeno o Dionís Baixeras— i el retrat, prenent per tema la vida quotidiana dels humils Obstinat a copsar les escenes d’interiors, jugà amb els efectes de llum, a vegades exagerats i teatrals Aconseguí premis a l’Exposició Universal de Barcelona 1888, de París 1889, Berlín 1891, Barcelona 1896 i Madrid 1895, 1897 i 1901 Fou membre de la Societat Nacional de Belles Arts de França Installat de nou a Barcelona 1891…

El context És difícil negar la importància que les infraestructures de transport i de comunicació tenen en les societats modernes El segle XX ha estat un període d’extensió de les xarxes de transport pel territori i d’innovacions en els mitjans Tanmateix, si alguna cosa ha caracteritzat els darrers deu anys i específicament el tombar de segle als països de parla catalana ha estat precisament la vulgarització del debat sobre les infraestructures Vulgarització en el sentit d’extensió social del debat, de presència en els mitjans de comunicació, d’actualitat en els programes dels partits…

L’exegesi se serveix de ciències auxiliars filologia, crítica literària, crítica històrica, arqueologia, etc i els seus principis són elaborats per l’hermenèutica L’exegesi jueva a l’època del Nou Testament ofereix una triple modalitat la halakà , interessada en els aspectes legals, la haggadà , que cerca de nodrir la fe del poble mitjançant la pregària, i la pešer , que desxifra els texts com si es tractés de visions Els evangelis presenten Jesús utilitzant aquestes tècniques en la lectura de l’Antic Testament L’exegesi de l’Església apostòlica tendeix a una lectura apologètica i…

Vida i obra Estudià a Llotja amb A Utrillo, però el seu veritable mestre fou Joan Llaverias, amb el qual exposà l’any 1912 a Barcelona Faianç Català Des de molt jove també collaborava com a escriptora i dibuixant en revistes, preferentment infantils com ara En Patufet , bé que també treballà per al Cu-cut L’any 1916 presentà una exposició individual a les Galeries Laietanes consistent en illustracions de contes de Perrault i de Wilde, que romangueren inèdites L’any 1917 foren publicats els primers llibres amb dibuixos seus Magraneta i Taronges d’or , texts de Pere Aldavert L’any 1920…

La seva família, benestant, es traslladà a Barcelona el 1893 El 1903 començà a Barcelona la carrera de dret, que interrompé, i la de filosofia i lletres, en què es llicencià el 1908 Assistí als cursos de literatura catalana dels Estudis Universitaris Catalans El 1911 es doctorà a Madrid amb la tesi Fray Anselmo Turmeda Heterodoxo español 1352-1423-32  1914 Del 1911 al 1914 fou secretari de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans Inicià aviat l’activitat literària la publicació de Sentiment 1905 —tercer premi de novella de la “Biblioteca Popular de L’Avenç”— li obrí…

Vida i obra Estudià magisteri a València, on formà part del grup de poetes entorn de la revista Múrice Fou membre fundador de la revista Cairell 1979-82, vicepresident de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana 1981-85 i del Centre Català del PEN Club, i assessor dels Encontres d’Escriptors del Mediterrani de l’Ajuntament de València Fou lector a la Càtedra de Llengua i Literatura de l’Institut Universitari Oriental de Nàpols 1985-86, director de L’Any del Tirant 1989-91 de l’Ajuntament de Gandia, director literari de l’editorial Tres i Quatre 1991-93 i conseller executiu del Centre d’…

La teoria de la transició és una situació lògica establerta en tres fases La primera fase, o període pretransicional, es caracteritza per unes elevades taxes de natalitat i mortalitat i una baixa esperança de vida En aquest període, que hom anomena també antic règim demogràfic o règim demogràfic tradicional, la mortalitat afecta més els infants i es poden apreciar crisis de subsistència ocasionades per grans fams, epidèmies i guerres, les quals es representen com a pics recurrents en la línia de les taxes de mortalitat, que s’esdevenen per sobre de les taxes de natalitat i són causa de…