Resultats de la cerca
Es mostren 2559 resultats
Les irreals omegues
Literatura catalana
Llibre de J.V. Foix que recull tretze poemes escrits des del 1922 i publicat l’any 1949.
Foix extrema els recursos del seu gran talent poètic, fortament moral, per tal d’oferir una visió allucinada i severa de la societat catalana contemporània, una actitud estoica enfront de les temptacions de la vaguetat, del fatalisme delirant del poble i de l’idealisme cec, com a refugis indignes que permeten evadir qualsevol responsabilitat civil Amb una llengua fastuosa i extraordinàriament precisa, narra el problema de les escissions de la identitat, ja no de la individual sinó de la collectiva, i s’afirma en l’esperança d’una renovació de l’esperit nacional català a través del pensament…
Attilio Malachia Ariosti
Música
Compositor i virtuós de la viola d’amor italià.
Vida Tot i pertànyer a un orde religiós regular, Ariosti abandonà el seu monestir de Bolonya l’any 1696 per iniciar una vida itinerant Primer s’estigué a la cort de Màntua Llombardia, però ben aviat anà a Berlín com a músic de l’electora Sofia Carlota Malgrat les polèmiques que creà la presència d’un monjo catòlic a la cort, continuà component òperes i altres obres vocals, com ho havia fet fins llavors per al duc de Màntua Ignorant el requeriment fet pels seus superiors religiosos de tornar a Itàlia, s’installà a Viena, on aconseguí introduir-se a la cort imperial Malgrat tot, en morir l’…
Marchetto da Padova
Música
Compositor i teòric italià.
Fou mestre de cant a la catedral de Pàdua entre el 1305 i el 1307 Abandonà la ciutat el 1308, moment a partir del qual residí al Vèneto Fou autor de tres tractats de teoria musical que escriví amb l’ajut del frare dominicà Syphans da Ferrara El primer, dedicat a Ranieri di Orvieto i titulat Lucidarium , el començà a Cesena cap al 1308 i l’acabà a Verona el 1318 Molt probablement fou el resultat de la seva experiència docent, i tracta de qüestions generals de teoria musical En la secció central, que és la més creativa, exposa les seves idees sobre la divisió del to en cinc parts iguals, que…
Ernest Cabaner
Música
Pianista i compositor català, de nom originari Joachim Jean Philippe Martre, que el 1859, arran del casament de la seva mare amb J. B. Cabaner i la seva posterior legitimització, prengué aquest cognom.
Les poques dades fefaents sobre la seva vida indiquen que estudià piano a Perpinyà Després es traslladà a París, i fou admès al conservatori d’aquesta ciutat, on estudià amb A Marmontel posteriorment, però, abandonà el centre i començà a sovintejar els ambients bohemis de cafès com el Guerbois, on fou membre de l’anomenat grup de Batignolles , o el Cafè de Bade, entre d’altres També participà en les vetllades del saló de Nina Callias -de nom Marie-Anne Gaillard de Villard-, on acudien destacats artistes contemporanis Molt conegut en els locals del Barri Llatí de París, Cabaner, però, començà…
Abel Sánchez. Historia de una pasión
Cinematografia
Pel·lícula del 1946; ficció de 77 min., dirigida per Carlos Serrano de Osma.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Producciones Boga Fernando Butragueño Benavente, Barcelona ARGUMENT Abel Sánchez 1917, de Miguel de Unamuno GUIÓ Pere Lazaga, CSerrano de Osma FOTOGRAFIA Emilio Foriscot blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ José González de Ubieta MUNTATGE Antonio Graciani i trucs MÚSICA Jesús García Leoz SO Francisco Gómez Méndez INTERPRETACIÓ Manuel Luna Joaquín Monegro, Roberto Rey Abel Sánchez, Alicia Romay Elena, Mercedes Mariño Antonia, Rosita Valero Joaquinita, Rafael de Penagos Abelín, Fernando Sancho Caín, Antoni Bofarull Federico Cuadrado, Arturo Cámara D…
Joan Parellada i Cardellach
Cinematografia
Director.
Vida Després d’un curs a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, a vint-i-dos anys marxà a París per prosseguir estudis plàstics Entrà en contacte amb el món del cinema fent de meritori i ajudant de direcció en diferents estudis francesos i de directors com ara René Clair Després d’una temporada als estudis UFA de Berlín, també com a ajudant de direcció, tornà a París, on feu de corresponsal de la revista barcelonina "Films Selectos" 1930-37 Després tornà a Barcelona per rodar Incertidumbre 1935 amb Isidre Socías i Usted tiene ojos de mujer fatal 1936, comèdia basada en l’obra homònima d’…
Sergi Mateu i Vives
Cinematografia
Actor.
Vida A set anys començà a actuar sobre els escenaris a la seva ciutat, afició que el portà a graduar-se a l’Institut del Teatre de Barcelona en cursos d’interpretació i dansa El 1976 fundà el Teatre Metropolità de Barcelona TMB al costat de Iago Pericot, una plataforma de teatre experimental que funcionà fins el 1984 Molt aviat destacà en papers televisius i amb la peça L’àliga de dos caps , muntada al Centre Dramàtic de Barcelona, el mateix any en què debutà en el cinema amb La ràdio folla 1985, Francesc Bellmunt, premi de Cinematografia de la Generalitat 1986 al millor actor També rebé…
La verdad sobre el caso Savolta
Cinematografia
Pel·lícula del 1978-1979; ficció de 130 min., dirigida per Antonio Drove Fernández-Shaw.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Domènec Pedret, PC Barcelona, Filmalpha Itàlia, Nef Diffusion França ARGUMENT La novella homònima 1975 d’Eduard Mendoza GUIÓ Antonio Larreta, ADrove FOTOGRAFIA Gilberto Azevedo color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Luis Argüello MUNTATGE Guillermo SMaldonado MÚSICA Egisto Macchi INTERPRETACIÓ José Luis López Vázquez Domingo Pajarito de Soto, Ovidi Montllor Javier Miranda, Omero Antonutti Enrique Savolta, Charles Denner Lepprince, Stefania Sandrelli Teresa, Rogelio Ibáñez Fortet, Ettore Manni Nicolás Claudedeu, Alfred Lucchetti el vell, Pau Garsaball Vázquez,…
Orquestra Nacional d’Espanya
Música
Orquestra espanyola fundada el 1942, gràcies a l’impuls de J. Turina, a partir de l’Orquestra Nacional de Concerts, que el 1938 havia estat creada pel govern de la República i que dirigia Bartolomé Pérez Casas.
La primera actuació de l’Orquestra Nacional d’Espanya ONE tingué lloc el 31 de març de 1942 al Teatre María Guerrero de Madrid, en un concert dirigit pel portuguès Pedro de Freitas Branco A partir d’aquí, Bartolomé Pérez Casas 1942-47, Ataúlfo Argenta 1947-58, Rafael Frühbeck de Burgos 1962-78, Antoni Ros Marbà 1978-81, Jesús López Cobos 1984-89 i Aldo Ceccato 1991-94 s’han succeït com a directors titulars de l’orquestra Des del gener del 1998, Rafael Frühbeck de Burgos n’és director emèrit El 1966 el Teatro Real es convertí en la seu de l’ONE, emplaçament que abandonà el 1988 quan, en…
Partito Democratico
Política
Partit polític italià resultat de la refundació, l’octubre del 2007, de Democratici di Sinistra, a partir de la incorporació d’altres partits menors de centreesquerra.
En les eleccions generals de l’abril del 2008, fou la primera força de l’oposició, amb 239 escons a la Cambra dels Diputats i el 37,5% dels vots Després de la dimissió de Silvio Berlusconi el novembre del 2011, el PD prestà suport extern al govern tècnic de Mario Monti i, després de les eleccions generals del febrer del 2013, fou la força més votada i Enrico Letta, un dels líders del partit, esdevingué primer ministre al capdavant d’un govern de coalició de centre En les eleccions al Parlament Europeu del 2009 aconseguí 22 diputats, que augmentà a 30 el 2014 En aquesta cambra forma part del…