Resultats de la cerca
Es mostren 22402 resultats
barretina
barretina vermella plegada plana
© Fototeca.cat
Indumentària
Lligadura de llana o d’estam en forma de bossa.
Ha estat la peça més típica de la indumentària tradicional masculina catalana, especialment entre els pastors, la gent de mar i els pagesos del Principat, al nord de l’Ebre, però també a les Balears a Mallorca i, especialment, a Eivissa Durant la segona meitat del s XVIII el seu ús s’estengué entre els pagesos del País Valencià on era coneguda amb el nom de barret i del País de Foix on era anomenada tet , països en els quals perdurà fins a mitjan s XIX És anomenada també gorra en diverses comarques, com l’Urgell, Andorra, els Pallars, la Ribagorça, el Penedès i el Camp de…
Ruïnes d’un edifici a Queralbs (Roses)
Art romànic
Situació Al nord-oest del terme municipal de Roses, prop del límit amb Palau-saverdera, hi ha la riera de Queralbs, torrent que davalla pel vessant occidental de la muntanya del mateix nom El pendent és esglaonat, en una bona part, per feixes d’oliverars limitades amb paret seca Prop del marge esquerre de la riera, a la part alta del curs, justament on comença a engorjar-se en un pregon solc erosionat a la roca natural de llicorella, hi ha les ruïnes d’un antic edifici Mapa 259M781 Situació 31TEG129837 Per arribar-hi cal situar-se a la carretera de Roses a Vilajuïga Cosa d’1 km abans d’…
Sant Miquel de Gallifa (Sora)
Art romànic
Situació Planta, a escala 1200, de l’església, constituïda per una nau petita, rematada a llevant per un absis semicircular J Sarri La petita església de Sant Miquel de Gallifa es troba situada a l’extrem meridional del terme, vora els masos de Freixer, Gallifa i Casanova, que formen un petit veïnat, al peu de la serra dels Munts És a la capçalera de la vall de la riera de la Font Antiga, al peu del Puig Cogull de la serra de Bascaró, damunt un turonet i al costat de l’antic veïnat de Gallifa Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo…
Sant Bartomeu Sesgorgues (Tavertet)
Situació Una vista aèria de l’edifici, amb un absis a llevant molt petit en comparació amb les mides que té la nau J Pagans-TAVISA L’església parroquial de Sant Bartomeu Sesgorgues es troba sobre l’engorjat de la riera de les Gorgues, dins el terme municipal de Tavertet, al declivi dels tossals que venen a trencar els espadats de la riera de les Gorgues, en un paisatge amè i aspre, totalment rural Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781 x 47,1 —y 51,8 31 tdg 471518 Per arribar-hi cal anar a l’Esquirol…
Castell del Codony (Perafort)
Art romànic
Les primeres referències que verifiquen l’existència del castell del Codony són testimoniades arran de la concòrdia que signaren els Claramunt i els Cardona amb el rei Alfons I i l’arquebisbe Berenguer de Vilademuls l’any 1175, i que fou ratificada per aquests darrers, el 1177, amb l’obligació de bastir una muralla entorn del castell i la vila del Codony També n’hi ha notícia en el testament de Ramon de Guàrdia, marit de Saurina de Claramunt, atorgat al juliol del 1205 en aquest el testamentari conferí al seu fill el castrum de Codonno junt amb d’altres castells L’esment d’aquest castell…
Sant Marcel de Planès (Planoles)
Art romànic
Acta de consagració de l’església de Sant Marcel de Planès 1018-1046 "Audi Israel, dominus Deus tuus Deus unus est Non habebis deos alienos coram me Non facies tibi sculptile, neque omnem similitudinem que est in celo desuper et que in terra deorsum et eorum qui sunt in aquis Memento ut diem sabbati sanctifices Honora patrem tuum et matrem, ut sis longevus super terram Non occides, non mecaberis, non furtum facies, non loqueris contra proximum tuum falsum testimonium Non concupisces rem proximi tui Crismons Initium sancti evangelii secundum Matheum Liber generationis Iesu Xpisti domini…
Castell d’Oliola
Art romànic
Situació Vista aèria de les escasses restes d’aquest antic castell andalusí de frontera ECSA - M Catalán Les ruïnes del castell són situades al cim del serrat que hi ha al costat del poble d’Oliola Des de l’indret on es construí la fortificació, a 455 m d’altitud, es veu la vall d’Oliola i l’antic camí d’Agramunt Potser hi havia una comunicació visual indirecta amb el castell de Ponts a través de la torre situada al cim de la Costa del Boix Mapa 34-13329 Situació 31TCG487379 Des de la carretera que va de Ponts a Artesa C-1313, surt a mà esquerra la carretera que porta a Oliola 3, 5 km Les…
De la Mediterrània a la mar Tenebrosa. 1339-1650
Els navegants i comerciants catalans travessaren ben aviat l’estret de Gibraltar amb l’objectiu d’establir relacions comercials, passant per Sevilla i Lisboa, amb Anglaterra i Flandes Parallelament, amb els genovesos, s’atreviren a navegar vers el sud a desgrat del fet que, com diu Gonçal de Reparaz –un dels introductors de la geografia moderna a Catalunya i un dels fundadors de la Societat Catalana de Geografia el 1935–, “la llegenda de la mar Tenebrosa gelava la sang de les venes del més audaciós” Expedicions a les "illes Afortunades" al segle XIV De fet, nòrdics i àrabs, que…
Cicle cardíac
Fisiologia humana
La sèrie de fenòmens que s’esdevenen repetidament durant els batecs del cor són anomenats cicle cardíac El cicle cardíac és, bàsicament, el període comprès entre el final d’una contracció i el final de la contracció següent Alhora, aquest període inclou una fase de relaxació del miocardi ventricular, anomenada diàstole , i una fase de contracció també del miocardi, que rep el nom de sístole Durant cada cicle cardíac, a l’aparell càrdio-vascular s’esdevenen una sèrie de fets a partir dels quals uns volums equivalents de sang es desplacen d’un segment a l’altre dels circuits…
Cartoral de Carlemany
Historiografia catalana
Col·lecció documental de l’Arxiu Diocesà de Girona, formada per dues col·leccions de còpies d’escriptures transcrites (cartoral).
La part més antiga, que comprèn 200 folis, fou escrita entre el 1209 i el 1219 la segona part, relligada posteriorment, fou escrita entre el 1318 i el 1323 i conté 38 folis L’obra és una font historiogràfica bàsica per a la història de la Catalunya carolíngia i comtal El llibre es coneixia ja amb aquest nom durant el segle XVI, nom que prové d’una lectura defectuosa del primer document copiat, un privilegi del rei Carloman de l’any 881 Es desconeixen els autors de les còpies, però es constata una gran semblança entre la primera part i el Llibre gran de la Sagristia major de la catedral de…