Resultats de la cerca
Es mostren 15539 resultats
Castell de Meda (Sant Julià de Vilatorta)
Situació Vista de l’indret on es troben situades, dalt el cim, les escasses restes que ens han pervingut del castell M Anglada El castell de Meda ocupava el cim d’un punxegut turó, prop del Coll de Meda, en la serralada que separa la Vall de Sau de la Plana de Vic Aquest castell es troba situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 47,1 —y 42,1 31 tdg 471421 El camí per anar-hi surt de la carretera de Folgueroles al pantà de Sau, per Vilanova de Sau, just passat el túnel dit “la Mina” Al principi del camí, que és el mateix que porta…
Sant Pere de les Roques (Santa Coloma de Queralt)
Art romànic
Situació Sant Pere de les Roques, església singular, amb la nau en ruïnes, que té un fals transsepte amb cúpula i una petita cripta a l’extrem de ponent de l’edifici F Español L’església és situada al llogaret o veïnat de les Roques, al nord-est del terme Mapa 34-15390 Situació 31TCG689042 Per a arribar a l’església, cal agafar la carretera C-241, que de Santa Coloma de Queralt va a Igualada Un cop passat Aguiló surt un trencall a mà esquerra, sense asfaltar, que mena a diversos llogarets després de la Pobla, s’arriba a les Roques FEB Història Molt probablement cal identificar aquesta…
Castell i vilatge dels Montgons (Tarragona)
Art romànic
Situació Façana de ponent d’aquest castell, la millor conservada, que devia tenir inicialment uns 20 m de llargada per uns 14 m d’amplada ECSA - J Bolòs Aquest castell, situat al cim d’un petit turó, a la riba dreta del riu Francolí, és al costat del poble abandonat de Montgons, just al límit amb el terme municipal de Constantí Mapa 34-18473 Situació 31TCF503558 Per a anar-hi des de Tarragona, s’ha d’agafar la carretera T-721 que va cap a Constantí i entrar al polígon industrial Riuclar A la banda meridional del polígon hi ha una central elèctrica El castell dels Montgons és situat exactament…
Cases de templers i hospitalers del Camp de Tarragona anteriors al 1300
Art romànic
Les úniques cases de templers i hospitalers del Camp de Tarragona eren situades a l'actual comarca de l’Alt Camp Són les següents Aiguamúrcia Comanda de Selma Comanda de l’orde del Temple situada molt probablement a l’indret de l’actual mas anomenat la Masó o Mesó de Selma, tot just a 1 km de Selma, vers el sud-oest La creació de la comanda de Selma es relaciona directament amb la donació del castell i terme de Selma que feu l’any 1142 Guillem de Santmartí, senyor del lloc, a l’orde del Temple, el qual deixà la custòdia del castell a un castlà, Guerau de Jorba El 1172 el bisbe de Barcelona…
Els estrepsípters
Els estrepsípters constitueixen un interessant grup d’insectes endoparàsits d’altres insectes, especialment de peixets de plata zigentomes, llagosts ortòpters, homòpters i himenòpters, als quals provoquen un conjunt d’alteracions morfològiques i fisiològiques per un fenomen que, en conjunt, rep el nom d’ estilopodització Hom coneix actualment unes 400 espècies d’estrepsípters a tot el món totes són de petites dimensions, de colors poc vistents i d’un dimorfisme sexual molt acusat els mascles són alats i de conformacions peculiars, mentre que les femelles tenen forma de larva Tenen metamorfosi…
Sant Andreu de Socarrats (la Vall de Bianya)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat de llevant, amb la capçalera J M Melció L’església de Sant Andreu és la del poble de Socarrats, situat entre el Ridaura i la riera de Bianya, vora la confluència dels dos rius, a la dreta de la ribera de Bianya Mapa 256M781 Situació 31TDG567732 Per anar-hi, hom pot agafar la carretera d’Olot a Sant Pau de Seguries Sant Andreu de Socarrats es troba a 300 m vers migjorn de la fita 647 de l’esmentada carretera, 1,8 km abans d’arribar a la Vall de Bianya JVV Història Un dels primers esments documentals de l’església de Sant Andreu de…
Santa Maria l’Antiga (Lleida)
Art romànic
Situació Façana exterior d’aquesta església, annexa a la moderna casa d’exercicis, considerada l’església catedral que va precedir la Seu Vella ECSA-JI Ribes L’edifici conegut com a Santa Maria l’Antiga és situat a l’ala nord del claustre de la Seu Vella Actualment és utilitzat en part com a capella dins la casa d’exercicis del bisbat de Lleida Mapa 32-15 388 Situació 31TCG023103 L’itinerari és el mateix descrit en la monografia anterior JAA Història L’església de Santa Maria in Sede fou la primera catedral de Lleida la segona si tenim en compte l’existència de la catedral visigòtica…
Castell del Rei o de la Suda (Lleida)
Art romànic
Situació Aixecat sobre la Roca Sobirana, aquest castell, situat prop la Seu Vella, domina tota la ciutat ECSA-XGoñi Aquest castell és situat al punt culminant del turó de la Seu Vella, al lloc anomenat antigament la Roca Sobirana, que serveix de base a l’edifici, a gairebé 100 m sobre el nivell del Segre Mapa 32-15 388 Situació 31TCG023103 Història Les primeres referències històriques sobre aquest castell són d’època islàmica Hom sap que vers l’any 883 el cap de la Frontera Superior, Ismā’īl ibn Mgsa, reedificà novament el castell i fortificà tota la ciutat En conquerir-se Lleida l’any 1149,…
L’Exposició Universal de Barcelona del 1888
La cara i la creu Vista aèria de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, presa des d’un globus ECSA L’Exposició Universal de Barcelona es va celebrar en un moment de baixa conjuntura econòmica, en un any poc adequat per a atreure l’atenció internacional, i la seva preparació va ser tan desastrosa que feia preveure un fracàs Afegim-hi que Barcelona no tenia el nivell de les ciutats que havien organitzat les exposicions universals Malgrat aquestes circumstàncies tan desfavorables, l’Exposició resultà un èxit relatiu, especialment per a la moral i l’amor propi dels barcelonins i catalans La…
Les formes de vestir
Els canvis primers i essencials en la indumentària dels catalans al llarg del segle XIX van ser conseqüència de la revolució industrial, que incidí directament en la indústria tèxtil Es va tendir a desplaçar les fibres i les manufactures tradicionals, com els llenços i les sedes, en favor dels teixits nous, més barats i assequibles, com els estampats de cotó L’ús de la màquina de cosir es generalitzà pels volts del 1870, i s’inicià la gran època de la modisteria domèstica Fou també l’edat d’or de les populars revistes illustrades, amb figurins i làmines de moda I tot plegat, en uns anys en…