Resultats de la cerca
Es mostren 1765 resultats
Torre de Ginebret (Santa Maria de Merlès)
Art romànic
Situació La torre de Ginebret és un castell que es troba situat al vessant oriental de la vall de la riera de Merlès, al nord-oest de Santa Maria de Pinós, damunt d’una petita elevació o mota de terra Aquesta torre figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M787 x 12,3 — y 48,2 31 TDG 123482 Vista de la cara interior de les ruïnes J Bolòs Aspecte que ofereixen actualment les ruïnes del castell J Bolòs Per anar-hi cal dirigir-se vers l’església de Santa Maria de Pinós o al mas de Ginebret tanmateix, ja a tocar de l'església, no…
Creu de Sant Jordi 1982-1990

Creu de Sant Jordi, condecoració
Entitats culturals i cíviques
Creus de Sant Jordi atorgades per la Generalitat de Catalunya a personalitats i entitats que s’han distingit en el seu camp d’actuació cultural, científica, empresarial o professional entre el 1982 i el 1990.
Llista de les Creus de Sant Jordi 1982-1990 / 1991-2000 / 2001-2010 / 2011-2020 / 2021- 1982 Persones Lola Anglada i Sarriera Ramon Aramon i Serra Enric Bagué i Garriga Agustí Bartra i Lleonart Antoni Bergós i Massó Moisès Broggi i Vallès Josep M de Casacuberta i Roger Antoni Cumella i Serret Ramon Faus i Esteve Eusebi Güell i Jover Lluís Llach i Grande Josep Mainar i Pons Marià Manent i Cisa Victorià Muñoz i Oms Raimon Noguera i Guzman Josep Riba i Ortínez Lluís Solé i Sabarís Joan Triadú i Font Joan Ainaud i de Lasarte Andreu Alfaro i Hernàndez Josep Alsina i Bofill Miquel Batllori i Munné…
Molins, forns i fàbregues
Tant a la Catalunya Vella com a la Catalunya Nova els senyors s’esforçaren per establir el seu control sobre installacions com els molins, els forns furnos, clibanos i les fàbregues fabricas Aquest control, que es basava en la capacitat del senyor de manar distringere , podia adquirir formes diverses Hi havia, per exemple, el ban sobre les fàbregues fargues, que imposava als camperols d’un terme determinat la reparació de les seves eines de treball a la fàbrega senyorial El ban sobre els forns obligava tots els habitants d’un terme a coure el pa al forn del senyor Aquest control…
Demografia 2012
Demografia
Síntesi d'indicadors demogràfics dels Països Catalans A l'espera de la publicació de les primeres dades del controvertit i innovador cens de població i habitatges del 2011 basat en una mostra de poc més del 10% de la població, les dades demogràfiques disponibles actualment confirmen les tendències dels darrers anys l'actual crisi econòmica es tradueix en un estancament del creixement de la població catalana i espanyola, bàsicament a causa de la reducció de la immigració de nacionalitat estrangera En efecte, la dinàmica migratòria catalana que, en els darrers anys, era el principal motor de…
L’empremta dels ordes religiosomilitars
Art gòtic
D’entrada, cal precisar que parlar dels ordes religiosomilitars a Catalunya és parlar dels ordes internacionals del Temple i de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem No creiem que aquí sigui adequat parlar de l’orde de Sant Jordi d’Alfama, fundat el 1201 per Pere el Catòlic per protegir la costa de l’Ebre de la pirateria, perquè, malgrat haver estat l’únic orde català, la seva curta història girà entorn de la conquesta de València En aquest context, és significatiu que, l’any 1400, Sant Jordi d’Alfama fos absorbit per l’orde de Santa Maria de Montesa, creat el 1317 al Regne de València per a…
Les Garrigues
Situació i presentació Les Garrigues és una comarca de la regió de Lleida, d’una extensió de 797,61 km 2 , situada a l’extrem meridional de la Depressió Central Catalana i amb un sector que, des d’un punt de vista morfològic, forma part del Pla d’Urgell La comarca, que té com a capital les Borges Blanques, és composta per 24 municipis després de la segregació del municipi de Torregrossa, el qual, per la llei 5⁄1988, va passar a integrar-se a la comarca del Pla d’Urgell Els límits administratius de les Garrigues són marcats al N pel Pla d’Urgell, al NE per l’Urgell, a l’E per la Conca de…
Castell de Barberà de la Conca
Art romànic
Situació Façana de migdia del castell, seu d’una de les més antigues comandes templeres del país J Fuguet El castell de Barberà és situat a la part més alta del turó al pendent del qual s’esglaona la població de Barberà de la Conca Mapa 34-16418 Situació 31TCF521861 Per a arribar al poble de Barberà de la Conca partint de Montblanc, cal agafar la carretera C-241 que va en direcció a Santa Coloma de Queralt Uns quilòmetres abans d’arribar a la vila de Pira, cal desviar-se a mà dreta per la carretera local T-242, que en un recorregut d’uns 3 km porta directament al poble de Barberà de la Conca…
Bibliografia general referent al romànic a Catalunya
Art romànic
Repertoris, obres generals, guies de museus, obres auxiliars Adell i Gisbert, Joan-Albert L’arquitectura romànica , Els llibres de la Frontera, coll Coneguem Catalunya, Barcelona 1986 Ainaud i de Lasarte, Joan Cerámica y vidrio , dins Ars Hispaniae , vol X, ed Plus Ultra, Madrid 1952 Ainaud i de Lasarte, Joan Romanesque painting , Windenfeld and Nicolson, Londres 1965 Ainaud i de Lasarte, Joan La pittura romanica in Spagna , Milà 1966 Ainaud i de Lasarte, Joan Art romànic Guia , Ajuntament de Barcelona, Barcelona 1973 Alcolea i Gil, Santiago Artes decorativas en la España Cristiana , dins Ars…
Juliol 2009
Dimecres 1 El Parlament de Catalunya aprova la Llei d’educació LEC Ernest Maragall en la sessió d’aprovació de la Llei d’educació al Parlament de Catalunya © Parlament de Catalunya El Parlament de Catalunya aprova la Llei d’educació amb els vots de CiU, el PSC i ERC i l’aval parcial d’ICV, que no accepta alguns dels capítols i s’ha abstingut pel que fa al preàmbul El PP i el Grup Mixt s’hi han oposat i han votat en contra Les rebaixes més esperades Uns 30000 establiments inicien les rebaixes d’estiu amb descomptes agressius de fins el 70% per intentar incentivar el consum Es calcula que en…
Sant Andreu de Llavaneres
La casa de la vila de Sant Andreu de Llavaneres
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, situat a la costa, als vessants sudoccidentals del massís del Corredor (el Montalt, 594 m alt, a l’extrem NE, és termenal amb Sant Vicenç de Montalt, Dosrius i Arenys de Munt).
Situació i presentació Des del Montalt vers Mataró coll de Can Xerrac arrenca la serra de Polseruc, que marca la divisòria d’aigües entre la riera de Can Llibre afluent de capçalera de la d’Argentona i la riera de Montalt o de Llavaneres, que passa pel poble de Sant Andreu i desemboca directament a la mar Altres torrents, com la riera del Balís límit amb Sant Vicenç, drenen el territori Comprèn, a més del cap municipal, el veïnat de la Vall, barris com Can Cabot d’Amunt, Can Sanç que no va tenir el desenvolupament típic dels barris marítims del Maresme, però en l’actualitat, gràcies al…