Resultats de la cerca
Es mostren 6155 resultats
Sant Cristòfol de Tavertet

Sant Cristòfol de Tavertet
© Fototeca.cat
Església
Església romànica situada al nucli del poble de Tavertet.
L’església, que ha estat sempre parroquial, és documentada en un llistat de parròquies del bisbat de Vic de mitjan segle XI L’any 1070 apareix esmentada com a patrimoni del vescomte de Cardona L’edifici del segle XI va ser reformat entre els segles XII i XIII quan s’hi va afegir un campanar fortificat Durant els segles XVII i XVIII es va construir una segona nau, una sagristia i una capella Potser l’absis també va ser sobrealçat en aquest moment Originàriament era un edifici d’una nau, coberta amb volta de canó i capçada a l’est per un absis semicircular Aquesta estructura romànica del segle…
Josep López de Lerma i López
Política
Polític i advocat.
Cursà magisteri a l’Escola Universitària de Girona i exercí a Palamós i a Sant Feliu de Guíxols, activitat que combinà amb el periodisme d’àmbit local Inicià la carrera política a la seva localitat natal com a fundador de la Taula Democràtica 1975, adscrita a l’Assemblea de Catalunya, i a Convergència Democràtica de Catalunya 1976, de l’agrupació local de la qual fou president 1977, com també de l’Agrupació Comarcal del Baix Empordà Fou membre del comitè executiu de la Federació Intercomarcal de Girona de CDC i del consell nacional d’aquest partit, i president de la Federació de Girona 1985…
síndrome respiratòria de l’Orient Mitjà
Patologia humana
Malaltia infecciosa causada per un virus de la família dels coronavirus, coneguda per la sigla MERS (del nom en anglès Middle East respiratory syndrome).
Afecta el sistema respiratori pulmons i vies i cursa amb símptomes de febre, tos i esbufecs en persones de qualsevol edat Es transmet pel contacte o la proximitat amb malalts, bé que el mecanisme del contagi no es coneix amb precisió, i es creu que l’origen del virus es localitza en camells i dromedaris, en els quals s’ha identificat també el virus Fou detectada per primer cop a Jordània el 2012, i entre el 30% i el 40% dels pacients diagnosticats aquell any van morir El miler de casos confirmats per l’Organització Mundial de la Salut el 2015 procedien d’estats de la península…
serra de Milany
Serra
Serra situada al sector meridional del Ripollès, que forma part de les alineacions muntanyoses d’estructura juràssica del Subpirineu.
Constitueix el sector occidental del sinclinal de direcció E-W continuat, des del coll de la Creu de l’Espinal, per la serra de Santa Magdalena de Cambrils i que limita pel S la vall de Vallfogona Els cims l’Obiols, 1 533 m alt són constituïts per pudingues calcàries dures, bartonianes, i formen una cresta, a causa d’un fenomen d’erosió diferencial del flanc del sinclinal Aquesta cresta constitueix el termenal dels municipis de Vallfogona de Ripollès, al N, i de la Parròquia de Ripoll i de Vidrà, al S El vessant meridional, el més suau, forma la capçalera del torrent de Milany més avall dit…
Villores
Municipi
Municipi dels Ports, situat al NW de la comarca, prop del límit amb Aragó.
Ocupa el vessant sud-oriental de la serra de la Menadella, que fa de límit per ponent, fins al Bergantes, que el limita per llevant Tota la part occidental del terme és muntanyenca i pobra, i només el sector de la vall, vora riu, és aprofitable agrícolament El 50% de la superfície correspon a terres improductives i de pastures pobres Hi ha 210 ha de conreus de secà, dedicats a cereals, vinya i llegums, i 9 ha de regadiu El poble 54 h agl 2006, villorans 743 m alt, és situat a peu de muntanya, a 1 km, a l’esquerra, del Bergantes De l’església parroquial Sant Joan, que conserva…
monestir de Vallclara
Monestir
Antic monestir de canonges premonstratencs del municipi de Cabassers (Priorat), als vessants del Montsant.
El lloc fou donat per Ramon Berenguer IV a l’abat Esteve de Flabemont Lorena per edificar-hi un monestir amb un grup de premonstratencs i cavallers que havien vingut, comandats per l’abat, a lluitar com a croats en les conquestes de Tortosa i de Lleida Regí inicialment la fundació el prior Frederic, però el 1158 fou abandonat pels canonges, hom creu que a instàncies del monestir de Poblet o del bisbe de Tortosa, que es possessionà del lloc La part de la comunitat catalana es dispersà alguns anaren al veí convent de Bonrepòs, i un dels antics canonges, Joan d’Organyà, fou un dels fundadors del…
el Carme
Barri
Barri de la ciutat de València, dins l’antic recinte emmurallat (del qual resta el portal de la Valldigna) entre els carrers de Cavallers i de Serrans i el Túria; és centrat per l’antic convent del Carme, que allotjà el Museu de Belles Arts i l’Acadèmia de Sant Carles després de l’exclaustració del 1835.
Les places del Carme, de la Santa Creu, de l’Àngel, de l’Arbre, de Na Jordana i de Mossèn Sorell i el popular carrer Baix, on hi ha les Escaletes decorades amb ceràmica, en són els indrets més característics Els seus habitants pertanyen a les classes mitjana i popular, i en llur majoria són autòctons viuen en cases de pisos vuitcentistes, amb petites botigues i tallers als baixos ha estat tradicionalment un nucli republicà Hom hi ha mantingut la construcció d’altars i de representacions de miracles per a la festa de sant Vicent L’ampliació de l’avinguda de l’oest comporta la…
la Conreria
La Conreria
© Fototeca.cat
Cartoixa
Antiga granja de la cartoixa de Montalegre, al límit septentrional del terme de Tiana (Maresme), edificada damunt les restes d’un antic monestir de monges agustines fundat durant la primera meitat del segle XIII i traslladat el 1362 a Barcelona.
L’edifici fou adquirit per la canònica barcelonina de Santa Eulàlia del CampEl 1399 s’hi establí una comunitat de preveres ermitans el 1408 fou adquirida per l’hospital de la Santa Creu de Barcelona, i el 1415, per la cartoixa de Vallparadís de Terrassa, on s’establiren els cartoixans fins a l’acabament de la construcció de la propera cartoixa de Montalegre 1448, de la qual restà com a dependència fins a la desamortització Al segle XIX es convertí en hotel-restaurant, després del 1942 de fet des del 1940 passa a ésser seminari menor de la diòcesi de Barcelona, i actualment funciona com a…
canal de la Infanta

El canal de la Infanta, el 1906, publicat a 'Barcelona a la vista'.
© Arxiu Fototeca.cat
Canal construït del 1817 al 1819 pels propietaris del pla esquerre del Llobregat, entre Molins de Rei i Can Tunis (17 km).
Amb un volum mitjà de 3000 l/s, regava 3000 ha dels termes de Molins de Rei, Santa Creu d’Olorda, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Cornellà de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat i Sants El projectà Tomàs Soler i Ferrer i l’inaugurà el 1819 Lluïsa Carlota de les Dues Sicílies, infanta d’Espanya, de la qual prengué el nom A més de l’ús agrícola, en els seus salts d’aigua s’installaren fins a 16 petites indústries molins fariners, serradores i un molí paperer, la majoria de les quals a l’Hospitalet L’aprofitament industrial es féu marginal a partir del 1880 per la introducció de les…
Cebu

El fort de San Pedro
(CC0)
Ciutat
Ciutat de l’illa de Cebu, Filipines, a la regió de Visayas Central.
L’illa, d’origen volcànic i voltada d’esculls corallins, és explotada intensament blat, tabac, canya de sucre malgrat el seu relleu accidentat Nucli industrial refineries de sucre, explotació de sal, fabricació de calçat i centre comercial i religiós exportador de copra, abacà i sucre i aeroport Centre d’ensenyament superior University of San Carlos fundada el 1595, University of Southern Philippines el 1927, Southwestern University el 1946 i University of the Visayas el 1919 Entre altres monuments, cal destacar l’edifici del Capitoli seu del govern provincial, la creu de…