Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme municipal d’Ogassa 45,22 km 2 s’estén pels vessants meridionals de les serres de Conivella i Cavallera El seu límit septentrional va des de Corones i Saltor, a l’extrem NW, fins a Fogonella NE, al límit amb Camprodon, i assoleix l’altitud màxima al Taga 2040 m, que limita amb els termes de Ribes de Freser i Pardines assoleix 1807 m a la portella d’Ogassa punt de contacte amb la serra Cavallera, 2007 m al Puig Estela i 1893 m al puig de les Pasteres També comprèn els vessants orientals de la serra de Sant Amanç 1854 m i del coll de Jou En aquest territori, tan…

Des del massís del Canigó, que accidenta el sector septentrional del terme, fins a roca Colom, una línia de crestes el separa del Conflent hi destaquen els pics de Tretzevents 2731 m, de Bacivers o Bassibés 2680 m, de Rojà 2724 m i de Sethomes 2661 m, el coll de Bocacerç 2281 m, el pla Guillem 2301 m, la collada del Vent 2229 m, el puig de la collada Verda 2403 m, el llarg cordal de les Esquerdes de Rojà 2316 m i el pic de la Mort de l’Escolà 2463 m La carena que limita, al S, amb la vall de Camprodon és, a l’E del pic de Costabona 2465 m, molt més franquejable a través del coll de Siern 1629…

Desenvolupament enciclopèdic Aquesta magna obra està dividida en quatre volums el primer, introductori, tracta sobre el medi natural el segon estudia el medi històric, des de l’Edat Mitjana fins al 1714 el tercer està dedicat a les transformacions agràries del s XVIII català, amb un subtítol força aclaridor “De l’impuls de les forces productives a la formació d’una burgesia nova”, i, finalment, el volum quart tracta de la formació del capital comercial Després d’explicar els fets geogràfics volum primer i d’una ràpida incursió per la prehistòria i l’edat antiga, l’autor se centra en l’estudi…

Situació Sector de llevant del temple, amb el gran absis on es veuen elements fragmentaris de cinc lesenes que no s’arribaren a completar ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Andreu és a l’entrada del poble de Calbera, enlairat a 1 207 m d’altitud, en un contrafort assolellat de la serra de Pegà, penjat sobre l’Isàvena Mapa 32-10 213 Situació 31TCG036957 S’hi arriba per la carretera de l’Isàvena, passat Beranui A les mateixes Ferreries cal agafar un brancal asfaltat a la dreta que puja directament a Calbera JBP Història El primer esment del lloc de Calbera és de l’any 919, en què…

És, doncs, l’abandó, per part d’un contingent relativament nombrós d’individus, de llur lloc normal de residència, de forma que llur partença té conseqüències importants i una certa durada Gairebé sempre obeeix raons de caràcter socioeconòmic esquemàticament constitueix el transvasament d’una part de la població d’un lloc amb perspectives econòmiques reduïdes cap a un altre amb més possibilitats Hi caben una gran varietat de menes d’emigració, segons quins siguin els factors que porten a aquest transvasament El cas més simple és aquell en què la població d’un espai creix a major ritme que l’…

De tradició oral molt antiga, té texts escrits abans del s XII Henric van Veldeke Durant quatre segles foren escrites obres molt diverses i d’una altra qualitat poesia cortesana Joan I de Brabant, 1253-94, mística Hadewijch, s XIII i popular, novelles Karel en de Elegast, Roelantslied, Walewein, Van den Vos Reynaerde, Beatrijs , etc i obres didacticosocials Jacob van Maerlant, 1235-1300 La prosa mística culmina en l’obra de Joannes Ruusbroec 1293-1381 Als s XIV i XV predominà el teatre Esmoreit, Marieken van Nieuwmeghen i Elckerlyc del qual l' Everyman anglès és una traducció Les lluites…

Situació Absis, ornat amb lesenes i arcuacions llombardes, d’aquesta tradicional sufragània de Castellolí ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església, a l’entorn de la qual s’escampen un reduït nombre de cases, s’erigeix dalt d’un serradet vorer al torrent de can Jorba, dins la vall de Sant Feliu, a la banda septentrional del terme Mapa 35-14391 Situació 31TCG903068 Hom hi accedeix per una pista que arrenca del quilòmetre 564 de la carretera N-II tram antic Cal demanar la clau a la casa que hi ha poc abans d’arribar a l’església FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins de l’antic terme…

Situació Un aspecte de la torre mestra, avui dia totalment esberlada, on es pot veure la porta adovellada que s’obre a l’alçada del primer pis ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Les despulles del castell s’enlairen al vessant esquerre de la vall regada per la riera de Clariana, al fons de la qual i a la banda oposada es dissemina la població centrada per l’església, a la banda sud-oriental del terme Mapa 35-15391 Situació 31TCG753052 S’hi va per la carretera d’Igualada a Santa Coloma de Queralt Just en arribar al quilòmetre 4,3, a mà dreta, s’inicia el trencall que mena a Clariana, poble on no cal…

Els habitants dels països càlids solen meravellar-se de la comoditat i l’escalfor que troben als llits dels països freds, sobretot dels nòrdics la gelor temuda o el pes d’una imaginada muntanya de flassades són substituïts per una amorosa sensació de càlida lleugeresa Aquesta mirífica comoditat estava reservada temps enrere a unes minories privilegiades, ja que la majoria, en efecte, passava fred al llit Només uns quants gaudien aleshores del que actualment és un recurs comú els cobrellits aïllants i lleugers, tous i reconfortants Alguns són fets de fibres sintètiques, però els bons són una…

Situació Vista del campanar i les restes dels murs de la desapareguda església ECSA - M Anglada El poble de Calbinyà, situat a 1 013 m d’altitud, a l’esquerra del riu del Valira, s’esglaona pel pendent del puig de Calbinyà, gairebé enfront d’Anserall Les restes de l’església de Santa Margarida són als afores del poble Mapa 34-10215 Situació 31TCG73929 S’hi pot anar per dues pistes diferents Una, de 4 km de recorregut, s’agafa a la sortida de la Seu en direcció a Puigcerdà, al cantó de tramuntana L’altra, amb un recorregut de 2 km, parteix d’un trencall que es troba a la carretera de la Seu a…