Resultats de la cerca
Es mostren 2194 resultats
Vila closa de Vilamur (Soriguera)
Art romànic
Situació Portal d’accés al recinte murat, situat al costat de l’església ECSA - A Roig El poble de Vilamur, situat a 1 264 m d’altitud, es troba al peu mateix de la carretera de Sort a Adrall, a 10,5 km del Port del Cantó i a 8 km de Rubió, que és el nucli de poblament habitat situat a més altitud 1 687 m del país ARD Mapa 34-10215 Situació 31TCG487938 Història El topònim Vilamur no apareix documentat fins al darrer terç del segle XI per a designar el castell i el nucli de població, centre dels dominis dels vescomtes de Pallars per tant, la història de la vila és indestriable de la del…
La Companyia Nova de Gibraltar
Vila-seca i el port de Salou, sd AHC La Companyia Nova de Gibraltar es fundà a Barcelona l’1 de juliol de 1709, mitjançant un acord privat i sota la invocació dels sants Antoni de Pàdua, Aleix, Francesc Xavier i Francesc de Paula Els seus fundadors volgueren aprofitar la particular situació política que s’havia creat en el moment que, essent Catalunya aliada circumstancial d’Anglaterra en el bàndol dels Àustria durant la guerra de Successió a la corona espanyola, Gibraltar romangué a mans dels anglesos des del 1704 Com que no podien disposar de Cadis per la ruptura de Catalunya amb Felip V,…
Felip IV de Castella

Moneda amb l’efígie de Felip IV de Castella
Österreichische Nationalbibliothek
Història
Rei de Castella (1621-65), de Catalunya-Aragó (Felip III, 1621-65) i de Portugal (Felip III, 1621-40).
Era fill de Felip III de Castella i de Margarida d’Àustria Als deu anys fou casat amb Isabel de França, però no hi cohabità fins el 1619 De molt jove fou influït per Gaspar de Guzmán , comte duc d’Olivares, el qual l’induí a menysprear el pacifisme de Felip III i a desitjar l’hegemonia de Castella a Europa En pujar al tron, Felip IV confià el poder a l’oncle del comte duc d’Olivares, Baltasar de Zúñiga i, quan aquest morí 1622, al mateix comte duc Aquest es convertí en el seu privat omnipotent, i el rei, més actiu que el seu pare, es reservà les funcions de caràcter burocràtic Aconsellat pel…
Francesc de Paula Maspons i Anglasell
Història del dret
Literatura catalana
Esports de muntanya
Dret
Jurisconsult i escriptor.
Vida i obra Fill de Francesc de Sales Maspons i Labrós , es formà als jesuïtes, on obtingué el títol de batxillerat el 1889 Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1895 i es doctorà a Madrid Fou catedràtic de dret civil a la Universitat Autònoma d’Oñati 1897, on conegué i estudià les obres dels juristes clàssics catalans Ingressà en l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona, la qual presidí 1918-20 i en fou nomenat president d’honor, on dugué a terme campanyes memorables en defensa del dret català i contra la reforma del dret notarial També fou membre d’honor de la…
, , ,
Estamariu

Vista general del poble d’Estamariu amb la serra del Cadí al fons (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació És situat a la part nord-oriental de la comarca El terme d’Estamariu s’estén enterament a la riba dreta del Segre, que fa de límit meridional del terme Passat el lloc de la Quera Nova, el terme pren la direcció N i passa lo Beneïdor 1682 m i el coll de Jou, i després gira en direcció W fins a trobar el curs del torrent del Coll de Jou, que fa de límit fins a la seva confluència amb el riu de Bescaran Des d’aquest punt el termenal pren novament la direcció N resseguint la carena de la serra de Banat, que separa les valls de Bescaran i d’Estamariu El límit s’inverteix en…
Bernat Metge
Autògraf de Bernat Metge, on figura com a notari i escrivà dels delmes concedits pel papa Benet XIII al rei Joan I (1396)
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Història
Funcionari i escriptor.
Vida i obra Fill de Guillem Metge, especier que assortia de medicines el palau reial, i d’Agnès, la qual, en restar vídua, contragué noves noces amb Ferrer Sayol, escrivà, protonotari de la reina Elionor i traductor del llatí En aquests aspectes, el padrastre influí en la seva formació i en la seva carrera de funcionari reial i home de lletres el 1371, molt jove, ja era notari i funcionari de la cancelleria de la dita reina —enregistrava lletres i documents expedits per la reina i li escrivia també algunes missives— En morir aquesta, el 1375, passà al servei del duc de Girona, el futur Joan I…
, ,
Espanya 2013
Estat
El 2013 la política espanyola va estar marcada, un any més, pels efectes de la crisi, però també per l’esclat d’escàndols de corrupció, que van posar en escac les principals institucions polítiques espanyoles, des de la monarquia fins al Govern de Mariano Rajoy A tot això, cal afegir-hi la crisi institucional que el debat sobiranista iniciat a Catalunya va generar a l’Estat espanyol, que va plantejar la voluntat de celebrar una consulta sobre la independència de Catalunya el 9 novembre de 2014 Un debat que va posar en evidència les delimitacions democràtiques del marc polític nascut de la…
Pradell de la Teixeta
Pradell de la Teixeta
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Priorat.
Situació i presentació Es troba al límit oriental de la comarca Limita amb la Torre de Fontaubella S, Marçà SW, Falset W, Porrera NW, Alforja N i Duesaigües i l’Argentera E, aquests tres últims termes pertanyents a la comarca del Baix Camp S’estén pels vessants de ponent de la serra de l’Argentera o de Pradell 742 m, que separa les dues comarques en direcció N-S i forma una important cinglera que constitueix un magnífic mirador sobre el Camp El sector més septentrional de la serra separa la vall del riu de Cortiella al terme de Porrera de la vall de Pradell, a la capçalera de la riera de…
Rellinars
Rellinars
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Occidental.
Situació i presentació El terme de Rellinars, al límit amb el Bages, té una extensió de 17,79 km 2 i confronta amb el municipi de Vacarisses, a migdia, i amb els termes bagencs de Mura N, Sant Vicenç de Castellet NW i Castellbell i el Vilar W Centrat per la vall de Rellinars, és envoltat per notables elevacions, que per llevant i migdia són derivacions de la serra de l’Obac, que culminen en el Paller de Tot l’Any 576 m, al límit amb els termes de Vacarisses i Mura, prop del qual s’alcen la Balma Roja 700 m, el Castell de Bócs 659 m, els Hostalets d’en Daví i, més al sud, el turó…
escultura d’esport

La parella d’aurigues de l’Estadi Olímpic de Montjuïc, de Pau Gargallo, és un bon exemple d’escultura de tema esportiu a Catalunya
Fotolia
Escultura
Esport general
És difícil trobar representacions artístiques esportives abans de l’època en què l’esport passà a tenir una consideració especial més enllà del simple esforç físic.
Sovint el tema esportiu lligat a l’escultura el trobarem a l’entorn de plaques i de medalles per a premiar esportistes El 1908 Joan Solà Vilavella i F Madurell feren una notable medalla en bronze dedicada al primer campionat de jujutsu Un dels principals escultors modernistes catalans, Eusebi Arnau, feu una placa en relleu fosa en bronze per a l’Sportsmen’s Club Barcelona, fons Bagués-Masriera, però l’allegoria, acusadament Art Nouveau, no té res de realista i, per tant, la representació de l’esport no és literal A més, la data de realització de la peça no correspon al moment de plenitud del…