Resultats de la cerca
Es mostren 2672 resultats
Sant Pere de Vallcàrquera (el Figueró-Montmany)
Art romànic
Situació Antiga parròquia del terme del Figueró, d’origen romànic, bé que molt modificada M Anglada L’antiga parròquia de Sant Pere es troba a la vall de Vallcàrquera, tocant a la riera homònima que passa prop del límit nord del terme municipal Mapa L37-14364 Situació 31TDG409198 El camí per anar-hi, d’un o dos quilòmetres de recorregut, comença al final del carrer de Mossèn Cinto Verdaguer, del Figueró Passada la font del Molí, es troba l’església Per entrar-hi cal demanar la clau al rector del Figueró MAB Història És una antiga parròquia rural que era situada a la Vallis Carcera o vall…
Castell de Lladurs
Art romànic
Situació Una perspectiva de les ruïnes del castell erigides damunt un turó espadat L Prat El castell de Lladurs és a l’extrem sud-oriental del pla de Riard, en un tossal espadat, a la banda de llevant del terme municipal del mateix nom, a la riba dreta del riu Cardener Mapa 292M781 Situació 31TCG774568 Per anar-hi cal agafar la carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morunys Al cap de 7,600 km s’arriba al pla de Santa Maria, on hi ha l’actual església parroquial de Lladurs, i on s’albiren perfectament, a mà dreta de la carretera, les ruïnes del castell Per acabar-hi d’arribar s’ha de continuar…
Militars fidels a la República
La guarnició de Barcelona, la més important dels Països Catalans, tenia una tradició conservadora i anticatalanista, parcialment transformada arran dels enfrontaments amb Primo de Rivera, que portaren al republicanisme i a la francmaçoneria força militars, entre ells Pérez i Farràs, Frederic Escofet i Vicenç Guarner L’aixecament militar del 1936 va tenir el suport de la majoria de l’oficialitat de guarnició a Barcelona, però ja s’havia consolidat un grup de republicans, minoritari però significatiu Així, a l’estiu del 1936, a la colpista Unión Militar Española UME, els militars republicans…
Domènec Miquel Terradelles
Música
Compositor català.
Vida És probable que rebés les primeres nocions de música durant la seva infantesa i joventut a Barcelona El 1736, segurament gràcies a l’ajut d’alguna persona benestant, viatjà a Nàpols, on es formà musicalment al Conservatori de Sant’Onofrio, aleshores sota la direcció de Francesco Durante En aquest període compongué els oratoris Giuseppe riconosciuto 1736 i Ermenegildo martire 1739, el primer per encàrrec de l’Oratori de Nàpols i el segon per a l’Oratori de Santa Chiara A més escriví l’òpera Astarto 1739, representada a la mateixa ciutat L’any 1743 es desplaçà a Roma per ocupar la plaça de…
Llibre del consolat de mar
Historiografia catalana
Compilació privada de dret mercantil marítim i comercial català del s. XIV, elaborada a Barcelona, que arribà a tenir autoritat de llei.
Desenvolupament enciclopèdic Redactat per diversos autors, és fruit de la reeixida activitat jurídica de l’escola catalana medieval de dret marítim, resultat de la intensa activitat comercial dels ports mediterranis de Catalunya i del procés precoç d’autonomia jurídica assolida pels mercaders catalans a partir del s XIII És un recull consuetudinari de pràctiques observades en diferents ciutats marítimes i de lleis provinents de tradicions anteriors És ben patent la influència d’altres codis marítims anteriors, com els d’Amalfi o Gènova Tracta temes com la propietat dels vaixells, l’…
Guillem Ramon Català de Valleriola
Historiografia catalana
Cronista i militar.
Vida i obra Fill segon de Bernat Guillem Català de Valleriola, baró de Planes, i de Castellana de Cifres Es casà amb Arcàngela Beneta Valleriola Estava emparentat amb llinatges com els Vives de Canyamars, els Borja i els Joan Fou membre de l’oligarquia ciutadana i jurat en cap de València els anys 1522 i 1523 Participà en la repressió dels agermanats valencians i deixà memòria escrita del que havia vist en una Breu relació de la Germania de València 1519-22, la més llarga i detallada de les narracions coetànies sobre els fets A mig camí entre la crònica i el dietari, l’autor l’escriví…
José Villó Ruiz
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Llicenciat amb grau en dret civil i canònic 1864, el 1866 impartí l’assignatura d’història universal a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Madrid L’any següent es doctorà en aquesta mateixa universitat amb un treball titulat Juicio crítico sobre el reinado de San Fernando i també fou nomenat catedràtic supernumerari de la Facultat de Filosofia i Lletres de València, poc abans que esclatés la “primera qüestió universitària” Durant el Sexenni Democràtic, s’identificà plenament amb l’opció política que representava el republicanisme de Castelar i arribà a ser…
Artur Pérez-Cabrero i Tur
Historiografia catalana
Arqueòleg i periodista.
Fill d’Emili Pérez-Cabrero i Felices, coronel d’infanteria, realitzà els seus primers estudis a Eivissa, i després a Madrid i a Barcelona, on el seu pare havia estat destinat Després de la mort d’aquest, retornà a l’illa juntament amb la seva mare i la seva germana La seva afecció periodística el portà l’any 1890 a ser redactor dels setmanaris El Ibicenco i Ibiza Des de la fundació d’ El Coco , l’any 1890 per Bartolomeu de Roselló, formà part de la seva redacció i en fou el director 1890-92 El 1893 fou redactor d’ El Coco de Ibiza i collaborador assidu de Diario de Ibiza 1893-96, com també…
Josep Antoni Pérez i Giner
Cinematografia
Productor.
Vida Alternà els estudis de dret i professorat mercantil amb els seus primers treballs cinematogràfics com a meritori i ajudant de producció en films dirigits per Rafael Gil a Aspa Films El 1957 ja fou cap de producció i seguí treballant per a Aspa Vicent Escrivà i altres productores Realitzà dues produccions pròpies, Se vive una vez 1963, Arturo González Jr i La Araucana 1970, Juli Coll, i el 1969 fou designat conseller delegat de Profilmes Aquesta empresa barcelonina era filial de MPI, grup de societats de Joan Palomeras Banc de Navarra i Banc de Valladolid, i Pérez Giner hi…
Santa Fe de Besalú
Situació La capella de Santa Fe de Besalú, coneguda des d’època moderna sota l’advocació de Sant Jaume, és situada a la vila de Besalú, davant l’església de l’antic monestir de Sant Pere, a l’indret conegut com Prat de Sant Pere, on o hi hagué, fins al començament del segle XIX, un fossar, antic cementiri monacal, del qual la petita església era capella Mapa 257M781 Situació 31TDG756725 JFC Història La primera notícia documental sobre aquesta església, la proporciona la delimitació de drets a Besalú acordada, l’any 1126, per l’abat de Sant Pere, Bernat, i el prior de la canònica de Santa…