Situació
La capella de Santa Fe de Besalú, coneguda des d’època moderna sota l’advocació de Sant Jaume, és situada a la vila de Besalú, davant l’església de l’antic monestir de Sant Pere, a l’indret conegut com Prat de Sant Pere, on o hi hagué, fins al començament del segle XIX, un fossar, antic cementiri monacal, del qual la petita església era capella.
Mapa: 257M781. Situació: 31TDG756725. (JFC)
Història
La primera notícia documental sobre aquesta església, la proporciona la delimitació de drets a Besalú acordada, l’any 1126, per l’abat de Sant Pere, Bernat, i el prior de la canònica de Santa Maria de Besalú, Albert, segons la qual la jurisdicció del primer s’estenia des de l’església de Santa Fe fins al riu Fluvià.
Tanmateix, al marge d’aquesta referència, únicament hi ha dues dades, de poc interès, sobre l’església de Santa Fe; d’aquí que la seva història ens és pràcticament desconeguda. D’una banda, “Sancta Fide” apareix, l’any 1235, en el testament del clergue de Sant Martí de Capellada, Joan, en el qual es deixaven diverses quantitats de diners a les esglésies de Besalú; d’altra banda, la venda feta el 1524 d’una casa, que tenia per afrontacions l’església de Santa Fe, la muralla, el Prat de Sant Pere i la casa de Rafael Duran, que feu Isabel Oliver a Elionor Català. Evidentment, són dues notícies marginals i molt allunyades en el temps per a un període tan ampli i complex com és el que formen les èpoques medieval i moderna.
L’any 1835 gràcies al decret de desamortització, Santa Fe fou tancada al culte i esdevingué propietat de l’estat, el qual la vengué, juntament amb el monestir i els horts del claustre de Sant Pere, a J. Bover per 3771 duros, el 1849. A partir d’aquest moment, la capella passà per diferents propietaris, entre ells la Germandat de Pagesos, i fou utilitzada sovint com a magatzem, fins a ésser adquirida per la família Solà-Morales, després de la guerra civil de 1936-1939. (JFC)
Església
Planta del conjunt, a escala 1:200, al nivell de la planta baixa.
J. Albesa-Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya
Aspecte que ofereix un dels murs exteriors de l’edifici.
A. Martí
Actualment, l’església de Santa Fe és un magatzem o dipòsit d’objectes relacionats amb els monuments i la història de Besalú, i l’estructura original n’ha estat molt alterada per la supressió d’un probable absis de la façana de llevant, situat a l’indret on actualment s’obre la porta, que no té cap caràcter especial. Mancat de l’absis, l’edifici es redueix a una nau, coberta amb volta de canó, en la qual s’obre una finestra de doble esqueixada al mur de migjorn, prop del lloc on sembla que s’obria la porta original.
L’aparell, en les parts visibles, és de petits carreus no gaire escairats, amb una talla més acurada en elements singulars com la finestra, que, d’altra banda, sembla modificada, sensació que es produeix en tot el conjunt. Per això cal tenir unes certes reserves a atribuir-li una filiació, que sembla correspondre a les formes senzilles de l’arquitectura del segle XII. (JAA)
Bibliografia
- Francesc Monsalvatje i Fossas: Noticias históricas, Imprenta y Librería de Juan Bonet, Olot 1889-1919, vols. XII, XVIII i XIX.
- Ramon Grabolosa i Puig-Redon: Besalú, un país aspre i antic, ed. Montblanc-Martín, Barcelona 1968, pàg. 196.
- Josep Murlà i Giralt: Guia del romànic de la Garrotxa, Olot 1983, pàg. 182. (JFC)