Resultats de la cerca
Es mostren 2917 resultats
Les vagues de tramvies del 1951 i el 1957
Nota de premsa sobre la vaga del 1951 publicada a “L’Aurore”, París, 14-3-1951 Coll Part A desgrat de la fossilització del seu partit únic i de la mediocritat del seu personal polític, un règim franquista confós amb l’aparell de l’Estat, protegit per nodrits cossos repressius i resguardat, en última instància, darrere les forces armades, mantenia, durant els anys cinquanta, el control del territori i de la societat catalans sense gaires problemes Només l’excepcional aparició d’enfrontaments entre les diverses instàncies de poder, combinada amb circumstàncies locals de malestar agut, va donar…
La llotja de Tortosa
Art gòtic
L’edifici, en construcció en 1371-73, al seu actual emplaçament del parc Teodor González ECSA – GSerra Des de la publicació del primer article acadèmic sobre aquesta construcció, en què Federico Pastor i Lluís parlava de l’edifici com d’un centre de contractació i també de dipòsit, sovint s’ha expressat la idea que el bastiment del que avui coneixem com a llotja de Tortosa equipara aquesta ciutat a altres importants centres comercials de la Mediterrània occidental, com ara Barcelona, Mallorca, Perpinyà o València, idea que cal descartar no pas perquè la potència comercial de Tortosa, als…
Les serres del Boumort i Carreu
Cingleres conglomeràtiques per damunt del poble de Pessonada al fons, la serra de Carreu Oriol Alamany Les serres del Boumort i Carreu 114, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus Les serres del Boumort i de Carreu constitueixen, juntament amb un conjunt de serres veïnes Sant Corneli, Sant Joan, Cuberes, etc, un extens sistema muntanyós situat entre la Noguera Pallaresa i el Segre que figura entre els més imposants i complexos dels Pre-pirineus El fort contrast que es dóna entre les solanes i les obagues, i també les altituds assolides cap del Boumort, 2076 m cap de…
Rata comuna
És un rosegador de talla mitjana amb les potes anteriors i posteriors no gaire llargues en proporció amb el cos Quan es desplaça a poca velocitat, el cos adopta una disposició arrodonida, amb la meitat posterior de l’esquena aixecada Els animals joves tenen un color gris fosc que es perd a la primera muda Els adults presenten la part dorsal d’un color que varia entre el marró vermellós o el marró grisós i el negrós Els animals més adults acostumen a presentar tonalitats vermelloses La part ventral és blanc brut o grisa, amb els pèls gris clar a la base i blancs a la punta No hi ha una línia…
Flora i biodiversitat d’algues d’aigües continentals
Algas continentales és una de les últimes sèries del projecte Flora ibérica Es va iniciar el 2002 i fins ara s’ha publicat el primer volum, dedicat als caròfits Abans s’havia abordat la Flora phycologica ibérica , dedicada a les algues marines i començada a elaborar el 1987 L’estat de coneixement de la flora d’algues continentals catalanes i ibèriques en general continua tenint com a referent principal les obres de Pedro González-Guerrero 1902 – 1984 i Ramon Margalef i López 1919 – 2004, malgrat que de llavors ençà el nombre de treballs especialitzats en aquest grup d’organismes ha anat…
Demografia 2011
Demografia
L’any 2011 es va concloure amb la notícia de l’assoliment de la xifra de 7000 milions d’habitants al planeta Més enllà del simbolisme i la precisió d’aquesta dada –basada en l’aplicació d’un algoritme del ritme de creixement de la població mundial–, el valor assolit representa el màxim de població mundial fins al moment, però encara lluny de les projeccions efectuades per la divisió de població de les Nacions Unides, que situen en uns 9000 milions d’habitants la població mundial de cara a l’any 2050 No és casualitat que l’honor simbòlic de ser la ciutadana 7000 milions del…
Diverses peces provinents de la Santa Creu i Santa Eulàlia o catedral de Barcelona
Art romànic
Escultura Al Museu Nacional d’Art de Catalunya es conserven, procedents del Museo Provincial de Antigüedades de Barcelona, on figuraven amb els núms d’inventari 1 706 i 1 707, dues peces de gres de Montjuïc núms d’inventari 14 397 i 14 398, les quals foren trobades l’any 1887 en fer els fonaments de la façana actual de la catedral de Barcelona * Fragment d’imposta de la primera meitat del s XI, procedent de la catedral i conservada al Mnac-Mac núm inv 14397 ECSA - Rambol La peça amb núm d’inventari 14 397 és un fragment d’imposta, format per tres trossos units tal com es dedueix de les…
Islàndia

Estat
Estat insular d’Europa, a l’Atlàntic septentrional, pròxim a la regió polar, distant uns 300 km de Grenlàndia, 800 d’Escòcia i 1.000 de Noruega; la capital és Reykjavík.
La geografia física Constituïda per un sòcol basàltic jove, pobre en intrusions metàlliques i bombat a l’interior on l’altura, quasi sempre superior als 500 m, culmina a 2100 m al Hvannadalshnúkur, a la glacera d’Öraefajökull, al SE, Islàndia es caracteritza pel vulcanisme i el glacialisme, l’associació dels quals determina la singularitat del paisatge Té nombrosos cràters volcànics, alguns dels quals són molt explosius, com el Hekla i el Laki les colades de lava han blocat sovint les valls i han originat llacs, com el de Thingvellir també abunden les surgències d’aigües termals, a vegades…
Jaume Vicens i Vives
Jaume Vicens i Vives
© Fototeca.cat
Historiografia
Historiador.
Vida Fill d’una família menestral, patí la pèrdua prematura del pare i, després del trasllat a Barcelona, passà una època de dificultats econòmiques Format a la Facultat de Lletres de la Universitat de Barcelona 1927-30, hi rebé la influència decisiva de l’historiador i arxiver Antonio de la Torre y del Cerro, que l’orientà en les seves primeres recerques i l’inicià en el treball d’arxiu Fruit d’aquesta influència fou la seva tesi doctoral sobre l’acció del rei Ferran II al municipi de Barcelona, que llegí el febrer del 1936 Durant la Segona República, inicià la seva promoció professional…
, ,
Temps de transformacions i canvis als Països Catalans
Xabier Arzalluz, Jordi Pujol i Xosé Manuel Beiras abans de la reunió que dugué a la signatura de la Declaració de Barcelona, 17-7-1998 A Olivé-EFE Durant aquesta dècada, el panorama polític del conjunt dels Països Catalans també s’ha vist notablement modificat A Catalunya s’ha viscut la fi de la llarga etapa de govern de Jordi Pujol i Soley, i Convergència i Unió ha perdut el poder en benefici de les esquerres En efecte, pel desembre del 2003 es va constituir un nou govern de coalició integrat per representants del Partit dels Socialistes de Catalunya PSC, d’Esquerra Republicana de Catalunya…