Resultats de la cerca
Es mostren 2207 resultats
Guillem Maria de Brocà i de Montagut
Historiografia catalana
Jurista i historiador del dret, descendent d’una família d’origen nobiliari procedent del poble de Sant Martí de Brocà (Berguedà) establerta a Reus a mitjan segle XVII.
Vida i obra Era fill de l’advocat Salvador de Brocà i de Bofarull, batlle de Reus 1838-43 i president de l’Audiència Territorial de Mallorca 1856-64, el qual era nebot de Pròsper de Bofarull i Mascaró 1777 – 1859, primer director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1814-49 Continuà la tradició jurídica familiar i comptà alhora amb la influència històrica i literària dels Bofarull Estudià el segon ensenyament a les Illes Balears Des de la jubilació del seu pare, s’establí a Barcelona, on estudià 1864-68 dret a la Universitat de Barcelona Es llicencià el 17 de setembre de 1869 i s’hi doctorà el 25…
Sant Valentí de Salarsa (Beget)
Art romànic
Situació L’església de Sant Valentí és la titular del poble de l’antic municipi garrotxí de Beget que l’any 1969 fou incorporat al ripollès de Camprodon El temple és al sud-oest de Beget, a la vall de la riera de Salarsa, afluent de capçalera de la riera de Beget, formada per la unió del torrent del Bac Morell i la riera de Bolòs, procedents de l’antic terme de Freixenet És dalt un petit pujol, al vessant esquerre de la vall, que presideix, i en una situació privilegiada Mapa 256M781 Situació 31TDG549841 Per arribar-hi cal anar a Beget per la carretera C-151, de Ripoll a Coll d’Ares Uns 3 km…
Gósol

El poble de Gósol darrere el Pedraforca (Berguedà)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà situat a l’extrem NW de la comarca del Berguedà.
Situació i presentació Limita amb l’Alt Urgell per la banda N-NW terme de Josa i Tuixén i amb la comarca del Solsonès per la banda W-SW terme de la Coma i la Pedra i S terme de Guixers Per la banda E i SE resta unit al Berguedà a través dels extensos límits amb Saldes i toca també brevíssimament el terme municipal de Fígols Vell, per la banda del vessant occidental de la Gallina Pelada 2307 m A part el poble de Gósol, el cap municipal, aquest terme inclou el llogaret de Sorribes, també anomenat Sorribes de Gósol, i els antics llogarets de Bonner, Moripol i Vilacireres Pel que fa a les…
Pintura moderna
La lenta assimilació de la modernitat en la pintura La producció pictòrica del cinc-cents a Catalunya endegà el camí cap a les noves propostes renaixentistes a partir, essencialment, de les aportacions d’artífexs de fora del país, als quals s’adheriren alguns pocs d’autòctons Cal tenir en compte no únicament les realitzacions dels tradicionals tallers catalans, sinó totes aquelles obres que es fan a Catalunya i que, com veurem, són deutores d’artistes, influències i models forans L’estatus itinerant de determinats creadors de l’època farà de les terres catalanes un centre de pas i de…
El Mestre de Baltimore
Art gòtic
El 1941 Millard Meiss va fer una primera aproximació raonada al tríptic de la Mare de Déu, del Walters Art Museum de Baltimore EUA, en què demostrava el seu origen català Sorgia així la figura d’un “Mestre Català de Baltimore”, que havia desenvolupat una pintura de fortes afinitats amb creacions italianes i que era una alternativa al Mestre de Sant Marc, el qual aplegava aleshores la majoria de les obres considerades actualment del taller de Ferrer i Arnau Bassa vegeu els capítols sobre aquests dos pintors en aquest mateix volum Meiss, 1941 La construcció d’una personalitat La relació del…
Les arts des de la Pesta Negra fins a la mort de Pere el Cerimoniós (1348-87)
Art gòtic
Pere III de Catalunya, dit el Cerimoniós o el del Punyalet 1336-87, va ser un monarca de gran rellevància política, a més d’un decidit protector de les arts i les lletres Brillant i alhora controvertit en termes històrics, les seves actuacions en el terreny artístic van tenir una innegable transcendència L’art gòtic català va arribar durant el seu llarg regnat a les més altes quotes de qualitat i de creativitat i va reeixir en la consolidació d’un llenguatge genuí i amb molta personalitat Respecte de Catalunya, una de les primeres qüestions que convé remarcar és l’estreta vinculació del rei…
Els centres de producció
Art gòtic
Anvers de la creu processional dels Sants Màrtirs de Cardona, marcada i realitzada al centre obrador de Barcelona per Marc Olzina en 1420-22 L’obra fou destruïda el 1936 ©IAAH/AM Apartir dels segles XIV i XV comencem a conèixer d’una manera certa les obres, els possibles autors i els centres de producció de l’orfebreria gòtica catalana Les ciutats, viles i poblacions més destacades dels territoris catalans, és a dir, els centres neuràlgics del poder, de les xarxes viàries i de les mercaderies, foren els nuclis on s’installaren els argenters d’ofici del país i, a les ciutats, també hi…
Pere Oller
Art gòtic
La formació en el taller de Pere Sanglada Detall de la figura jacent del sepulcre del cardenal Berenguer d’Anglesola, a la catedral de Girona 1409-10 Aquesta peça és l’obra més important de l’etapa de joventut de Pere Oller, imprescindible per a conèixer el seu estil i la seva formació BG – JMOliveras La importància del taller que elaborava el cadirat del cor de la catedral de Barcelona, dirigit per Pere Sanglada, no només rau en l’elevada qualificació dels seus escultors, sinó també en el fet d’haver esdevingut un centre de formació de nous imatgers D’entre els aprenents, fou Pere Oller el…
Arquitectura civil i urbanisme del segle XVI
Al començament del cinc-cents, a Catalunya la vitalitat del gòtic està fora de qüestió Les estructures bàsiques de la construcció i les tipologies dels edificis civils i religiosos mantenien l’estil gòtic, però lentament hi va haver una superposició de decoracions noves, «a la romana» Referint-se a la cronologia de la introducció del classicisme a Catalunya, Marià Carbonell, estudiós de l’arquitectura classicista a Catalunya, estableix les etapes evolutives següents la primera, entre el 1500 i el 1550, en què, sobre uns costums eminentment gòtics, es van intentar canvis tipològics puntuals,…
L’organització territorial religiosa del Solsonès
Art romànic
La diòcesi Mapa del Solsonès amb la senyalització de totes les esglésies de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 J Calderer-L Prat-J Vigué Vegeu Esglésies del Solsonès anteriors al 1300 L’organització diocesana del Solsonès no té cap complicació Tota la comarca depengué sempre de la diòcesi d’Urgell, tot i que la relació de parròquies de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell no precisa els límits meridionals A migjorn de la parròquia de Solsona només hi consta la sufragània de Joval Això va fer creure a mossèn Serra i Vilaró que la resta del territori a migjorn de Joval, per…