Resultats de la cerca
Es mostren 5378 resultats
Serrallonga
Municipi
Municipi del Vallespir, que comprèn la part baixa de la vall de Galdares.
S'estén entre el Montnegre 1 425 m alt, al S, límit amb l’Alt Empordà pla de la Muga, serra Llobera, coll de Maçanes, i l’aiguabarreig de la riera de la Menera amb el Tec, al N A més de l’esmentada riera, drenen el terme els seus afluents per la dreta, les rieres del Castell i dels Cortals més a l’E de la gran masia de Falgós, situada en un altiplà al S del terme, el municipi comprèn la capçalera de la riera de Falgós, tributària de la de Sant Llorenç de Cerdans aquesta masia centra el gran bosc de Falgós, que ocupa els vessants del massís del Montnegre La superfície agrícola censada és només…
Saorra
Saorra
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent, que comprèn la vall mitjana del riu de Saorra, afluent per la dreta de la Tet, que neix al vessant septentrional del pic de la Mort de l’Escolà, al massís de Costabona, i que s’uneix al seu col·lector aigua amunt de Vilafranca de Conflent (la vall de Saorra o de Fullà comprèn la vall d’aquest riu, aigua avall de les Gorges de Pi o de Bardiner, amb els municipis de Saorra i Fullà).
El terme, excepte la petita plana alluvial del sector septentrional, és accidentat pels contraforts septentrionals del massís del Canigó el puig de les Tres Estelles 2 099 m alt, al SW, i la cresta que uneix el coll de Jou i el puig de la Falguerosa i que culmina a 1 268 m, a la torre de Goà, a l’E La fruita 42 ha de pomeres, 9 de presseguers, 3 de pereres i també albercoquers i cirerers, les hortalisses 1 ha, la vinya 3 ha, i els cereals 1 ha són els productes agrícoles més importants, que aprofiten els regadius dels canals de Saorra i de Torèn la ramaderia 144 caps de bestiar boví, 264 d’…
riu de Sant Nicolau
Riu
Riu de la vall de Boí, afluent, per l’esquerra, de la Noguera de Tor, dins el municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça).
És emissari del circ lacustre format entre el gran tuc de Colomers, el pic de Bergús, la serra de Crabes i el portarró d’Espot estanys de Bergús i Redó, del terme d’Espot, al Pallars Sobirà, que alimenta l’estany Llong el qual és alimentat també pels estanys de Cometes i des Gavatxos, aquest al vessant occidental dels pics de Subenuix, en part també dins el terme d’Espot A partir de l’estany Llong, s’inicia pròpiament la vall o ribera de Sant Nicolau , la qual, per la seva vegetació i la seva bellesa, ha esdevingut una de les més famoses del Pirineu català i ha estat inclosa, a la seva part…
Sant Genís dels Agudells
Barri
Barri de Barcelona i antic terme del territori de Barcelona.
Situat en un replà del vessant de la serra de Collserola, anomenada en aquest sector serra dels Agudells El seu origen és l’antic poble rural situat al voltant de l’església parroquial, que des del començament del segle XX es convertí en segona residència dels barcelonins Actualment constitueix un característic barri dormitori, queda limitat pel passeig de la Vall d’Hebron, la carretera de l’Arrabassada i la residència de la seguretat social Hi viuen unes 33 400 persones 1985 El petit barri prop l’església ha estat ofegat pels grans blocs de pisos construïts a partir de la dècada dels setanta…
equació d’estat de l’aigua de mar
Geografia
Equació que relaciona la densitat, la salinitat, la temperatura i la pressió de l’aigua de mar.
La formulació actual de l’equació d’estat de l’aigua de mar es basa en una estimació empírica de la funció de Gibbs A partir d’aquesta funció, que depèn de la temperatura, la salinitat absoluta i la pressió, es deriven totes les variables termodinàmiques necessàries en oceanografia com són la densitat, la velocitat del so a l’aigua, la capacitat calorífica, l’entalpia específica o l’entropia específica Aquesta formulació de l’equació d’estat per l’aigua de mar, coneguda com TEOS-10 de l’anglès Thermodinamic Equation of Seawater 2010 s’adoptà el 2010 per la Comissió Oceanogràfica…
Sant Martí de Biure
Església
Església del municipi de sagas (Berguedà), a la part central del terme, en un indret enlairat, prop del mas homònim i vora la riera del Pontarró
L’edifici L’església, força reformada, encara conserva l’estructura romànica segle XII d’una sola nau rectangular i absis semicircular a llevant, illuminats per tres finestres de doble esqueixada i arc de mig punt, l’una oberta al centre de l’absis i decorada amb un motiu senzill de petits botons, i les altres dues als murs sud i oest, aquesta darrera ornada, tant per dins com per fora, amb una motllura escacada Una volta de canó apuntada cobreix la nau, i l’absis en té una de quart d’esfera La porta d’entrada és molt simple, amb dos arcs de mig punt adovellats disposats en gradació A les…
Santiago Vilanova i Tané
Ecologia
Política
Escriptor, periodista i dirigent ecologista.
Llicenciat en ciències de la informació, fou redactor d’ El Correo Catalán 1973-76, director de la revista ecologista Userda 1977-81 i del Diari de Barcelona 1983-84, i collabora habitualment en diversos mitjans de comunicació Actiu ecologista, fou cofundador del Moviment Ecologista Català 1982, d’Alternativa Verda 1983, de la Confederación de Los Verdes i d’Els Verds-Alternativa Verda 1999, de la qual fou portaveu, i president de l’Associació Una Sola Terra Des del 2015 és ponent de la secció d’ecologia de l’Ateneu Barcelonès L’octubre del 2020 substituí el diputat de JxCat Eduard Pujol,…
,
Gaspar Gil Polo
Literatura
Escriptor en castellà.
Fill de Jeroni Polo i d’Isabel Ursola Gil, avantposà el cognom de la mare al del pare Notari, escrivà de la batllia i, més tard, coadjutor del mestre racional del Regne de València 1572 El 1579 cedí el càrrec al seu fill Julià i passà a Barcelona Citat per Joan Timoneda en un romanç publicat al Sarao de amor 1561 i Palmireno 1567, sonets d’ell figuren a Primera part de la Carolea 1560, de Sentpere, i a La pasión de Nuestro Señor Jesucristo 1563, de Girón de Rebolleda Era ja conegut, doncs, quan el 1564 publicà la seva famosa Primera parte de Diana enamorada , continuació de la inacabada…
,
Josep Maria March i Batlles
Historiografia
Arxivística i biblioteconomia
Cristianisme
Jesuïta, bibliotecari, arxiver i historiador.
Vida i obra Ingressà a la Companyia de Jesús 1893, i fou ordenat de sacerdot el 1908 D’ençà de l’any 1911 exercí com a professor d’història eclesiàstica als collegis de Tortosa, Sarrià Barcelona i a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma Les seves recerques històriques s’orientaren, d’una banda, envers la història del seu propi orde religiós El restaurador de la Companyia de Jesús Beato José Pignatelli y su tiempo 1935-36, i, de l’altra, envers l’estudi de la figura de Lluís de Requesens, la seva família i la seva època Niñez y juventud de Felipe II Documentos inéditos sobre su…
,
lied
Literatura
Música
Composició vocal breu, típica dels països germànics, de text generalment estròfic.
De caràcter religiós o profà, pot tenir acompanyament instrumental o no tenir-ne El lied monòdic dels minnesänger es convertí en polifònic a partir del s XIV, fins al XVII cançó Els reculls més notables són el Lochamer Liederbuch 1450, el Münchner Liederbuch 1460 i el Glogauer Liederbuch ~1480 Després d’una època d’esplendor amb Isaak, Senfl, Lechner, Hassler, R de Lassus i Schein, s’inicià un període de decadència Des del 1750, alguns autors de l’anomenada escola de Berlín cultivaren el lied a una sola veu amb acompanyament instrumental Vivificaren la cançó popular Volkslied i…