Resultats de la cerca

L’única cosa segura que se sap sobre la seva vida és que fou membre de l’orde carmelità i que entre el 1365 i el 1405 entrà al servei de la família dels Carrara a Pàdua, a qui dedicà els madrigals La douce çere , d’abans del 1390, i Imperial sedendo , escrit el 1401 És possible que mantingués contactes amb la cort de Milà, ja que en dos dels seus madrigals alludeix als Visconti De les trenta-vuit obres conegudes, trenta-set figuren en el Codex Squarcialupi Florència, Biblioteca Laurenziana, vint-i-cinc en el Codex Reina París, Biblioteca Nacional i dotze en el Codex Lucca…

La conjuntura politicocultural del darrer franquisme i de la transició democràtica proporciona el marc interpretatiu des d’on Hina ha copsat una realitat peninsular plural en què destaca el diàleg-confrontació entre Castella i Catalunya El mètode d’anàlisi ha estat fonamentalment cultural, amb una consideració important pels aspectes literaris i filològics, en sintonia amb la formació acadèmica de l’autor L’estructura del llibre pren com a referent la història política per tal d’aclarir els conceptes culturals i els debats que l’autor considera clau, més atent a proporcionar una visió sobre…

Capità d’una companyia de frares durant el setge de Girona del 1809, Cúndaro era un absolutista declarat que el 1822, quan era superior de la seva comunitat, fou empresonat a Barcelona Exiliat a Marsella, tornà el 1823 amb els Cent Mil Fills de Sant Lluís Escriví una Historia político-crítica militar de la plaza de Gerona en los sitios de 1808-1809 , redactada per l’encàrrec derivat d’una ordre reial de 21 de juliol de 1815 que deia « para que transmitidos todos estos singularíssimos sucesos por la historia a las edades futuras, sea perpétua la memoria, dignidad y nobleza de tan singular…

Doctor en teologia, obtingué un benefici a la catedral de Palma i un altre a Llucmajor L’any 1732 succeí, en el càrrec de paborde de la seu de Mallorca, el seu oncle Guillem Terrassa Traduí al castellà l’obra de Joan Binimelis Història del Regne de Mallorca i la Crónica de Pere Marsili Com a investigador, realitzà diferents estudis que han romàs inèdits Recollí dades històriques sobre Mallorca als arxius de l’illa sense gaire esperit crític i caracteritzats per la seva diversitat aigües, delmes, biografies de fills illustres Entre aquests estudis destaquen Origen y progreso de la pabordía de…

Rebé les primeres lliçons de violí del seu pare, instrumentista aficionat, i més tard estudià amb František Ondricek Oferí el seu primer concert quan només tenia vuit anys El 1892 ingressà al Conservatori de Praga, on fou deixeble del violinista Otakar Sevcík, un dels mestres més reconeguts del seu temps La carrera internacional de Kubelík començà el 1898 amb un concert a Viena El 1900 actuà a Londres i el 1902 ho feu als EUA Collaborà econòmicament amb l’Orquestra Filharmònica Txeca quan el 1901 es veié involucrada en una crisi econòmica profunda Les seves gires el portaren a…

D’origen humil, a vuit anys quedà fascinat pel teatre i rebé les primeres nocions de solfeig i violí Treballà a partir dels dotze anys com a figurant i copista, i a disset entrà a la companyia lírica del Teatre Panajev, on debutà interpretant el Fernando d' Il Trovatore , de Verdi Després cantà a Tbilisi Geòrgia, fins que el 1895 feu de Mefistòfil en el Faust de Ch Gounod, al Teatre Mariinskij de Sant Petersburg A partir d’aleshores inicià una brillant carrera que li permeté recórrer tot el país, fins a arribar a la companyia del Teatre Bol’šoj de Moscou el 1899, amb la qual viatjà a Milà,…

A partir del segle XVI -i fins al segle XVIII-, dansa cortesana francesa generalment escrita en compàs partit 2/2, de tempo viu o moderat, formada generalment per frases repetides de quatre o vuit compassos amb anacrusi de mig compàs i motius rítmics senzills Coreogràficament derivava de l’antiga branle del segle XVI Especialment popular a la cort de Lluís XIV, s’introduí als ballets i les òperes de GB Lulli i JP Rameau, com una mena de contradansa Esdevingué una forma instrumental d’importància per a grups de cambra i de manera especial per a clavicèmbal, sense perdre, però, la…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts amb mànec Es desenvolupà al sud d’Itàlia durant els segles XVI i XVII, amb trets propis de la guitarra i alguns del llaüt La part posterior de la caixa és bombada i està dividida en diverses peces o costelles La tapa harmònica té forma de vuit, i presenta una obertura acústica central decorada amb una roseta de pergamí plana o en forma d’embut Les cordes se subjecten amb una sèrie de botons situats a la part inferior, deixant el pont movible Les cordes, generalment metàlliques, estan…

Fundat el 1955, nasqué com a escissió de la secció d’atletisme del Centre d’Esports Manresa Anteriorment l’atletisme manresà es concentrava en les seccions d’atletisme del Centre Excursionista Avant 1922 i del Centre Excursionista de la Comarca del Bages 1926 Des de la seva fundació, ha estat l’únic club local d’atletisme El primer president fou Joan Lladó El 1958 s’inaugurà l’estadi del Congost, que substituí les installacions del Pujolet El 1965 organitzà la primera edició del Cros Ciutat de Manresa, que el 1975 esdevingué internacional També l’any 1965 creà l’equip femení El 1972 es…

Creada per Josep Maria Armangué i els seus germans, i amb l’ajut dels germans Moré, s’inicià amb la fabricació de down cars , vehicles sense motor que s’utilitzaven al principi del segle XX per a fer curses per carrers i pistes en baixada Després dels primers autocicles, iniciaren la fabricació de vehicles amb motor, molts del quals foren utilitzats per a la competició En aquest àmbit, obtingueren victòries de renom, com la del mateix Josep Maria Armangué a la cursa Barcelona-Sabadell-Barcelona del 1914, la del Garraf, la Copa de l’Ordal o la dels Brucs Un David , pilotat per Josep Maria Moré…