Resultats de la cerca
Es mostren 2180 resultats
les Valls de Valira

El Turó de la Guàrdia, a Anserall
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació Creat el municipi el 1970 per l’agregació dels termes tradicionals d’Anserall 21,2 km 2 , Ars 35,3 km 2 , Civís 63,5 km 2 , Arcavell 17,5 km 2 i Bescaran 33,76 km 2 , el nom es correspon amb la morfologia del nou terme, excepte pel que fa a les terres de Bescaran, que no pertanyen a la conca de la Valira sinó a la del Segre El municipi, el segon més gran en extensió de tota la comarca, és el més septentrional de l’Alt Urgell Les terres del que fou el municipi d’Anserall són al N de la Seu d’Urgell s’estenen a banda i banda de la Valira i per migdia arriben gairebé a…
Almacelles

Capella de la Mare de Déu de l’Olivar, a Almacelles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Situat al límit amb la Llitera, limita al NW amb els municipis de Tamarit i el Torricó, de la Llitera, i amb els segrianencs de Lleida al SW en el sector on hi ha Sucs, Suquets i Raimat, Alguaire i Almenar, a l’E, i amb l’enclavament de Malpartit Torrefarrera al SE El terme s’estén a l’extrem nord-occidental de la comarca, entre la clamor d’Almacelles a ponent curs d’aigua canalitzat que marca el límit històric entre el Regne d’Aragó i el Principat des del 1305, el qual separa modernament les províncies d’Osca i de Lleida i les comarques de la Llitera i el Segrià i el…
l’Horta
Sector del País Valencià, situat a la costa, de N a S del golf de València.
Centrat per la ciutat de València, inclou les comarques de l’Horta del Nord , l’Horta del Sud i València , i fins l’1 de gener de 2023, també l’Horta de l’Oest , quan aquesta comarca fou dissolta i els seus municipis integrats en les comarques de l’Horta del Nord i de l’Horta del Sud La subdivisió comarcal inicial fou establerta el 1988 per l’Institut Valencià d’Estadística seguint únicament criteris demogràfics Llevat d’aquest aspecte, a efectes geogràfics hom pot considerar el sector com una comarca Comprèn l’estreta plana quaternària fins als primers turons miocènics de serra Calderona pel…
Castelldefels
El castell de Castelldefels
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, a la costa, al límit amb Garraf.
Situació i presentació El municipi es troba a l’extrem sud-occidental de la comarca, arraconat entre els primers contraforts del massís de Garraf i la part de ponent del delta del Llobregat A ponent confronta amb el terme de Sitges de la comarca de Garraf, des del turó de la Covafumada 131 m fins a la Pleta del Cérvol la Romeguera, per sobre dels 300 m, divisòria ja amb el terme de Gavà que envolta el de Castelldefels per tramuntana turó del Fanxó, 282 m turó del Gall, 198 m, i turó d’en Vinader, 186 m i llevant, seguint ací només en un curt tram la riera dels Canyars Altres altituds…
mina
Vehicle barrinador dins la galeria d’una mina de potassa
© Fototeca.cat
Tecnologia
Obra subterrània que hom fa per aprofitar una substància mineral.
És una obra practicable perquè l’home pugui arribar al mineral, arrencar-lo i extreure'l a la superfície Hi ha casos en què un mineral subterrani pot ésser abastat sense fer excavacions practicables explotació de sal gemma per sistemes de dissolució, obtenció de petroli o gas natural, etc En aquests casos hom no parla de mines, com tampoc quan un mineral és explotat a cel obert L’establiment d’una mina requereix uns treballs previs de prospecció i de reconeixement de la massa mineral Si aquests treballs són favorables, hom procedeix als treballs d' explotació , els quals van encaminats a l’…
Castell de Llers
Art romànic
Situació Una vista del nucli de la població centrat pel recinte fortificat del castell J Todó-TAVISA Situades a la part alta de la vila de Llers, hi ha encara unes importants restes del castell, format per una torre i un clos de planta rectangular Aquestes restes estroben actualment entremig de cases, moltes de les quals encara són habitades Darrerament s’hi han fet obres de consolidació, especialment als murs perimetrals, i de neteja Mapa 258M781 Situació 31TEDG929829 Per arribar-hi cal anar a la part alta i vella de la població de Llers Des d’un dels carrers que surten de la plaça que hi ha…
Santa Maria de Ribera de Cardós
Art romànic
Situació Aspecte actual d’aquesta important església, separada del nucli de població, que ha estat restaurada fa pocs anys J Tous L’església parroquial de Ribera de Cardós, centre de la vall de Cardós, és als afores del poble de Ribera, entre el nucli urbà i el riu, al costat del cementiri JAA Mapa 34-9 182 Situació 31TCH548142 Història Les notícies històriques que podem considerar relacionades amb l’església de Santa Maria de Ribera de Cardós es confonen, en molts dels documents més antics, amb les notícies genèriques sobre la vall de Cardós Aquest fet planteja un greu problema d’…
La moneda vescomtal de Cardona-Calaf
Art romànic
Notícia històrica Segell de la família vescomtal de Cardona amb la figura del vescomte a cavall I amb llança, motiu semblant al que trobem en la moneda vescomtal de Cardona A M Balaguer L’allunyament respecte dels sobirans carolingis i la independització en definitiva dels comtats catalans, un procés que es produí al llarg del segle X, feu aparèixer tot un estol d’encunyacions monetàries comtals i episcopals i una sola de vescomtal la del vescomte de Cardona Cal recordar que aquest vescomte ho era del comtat d’Osona, però en adquirir la senyoria sobre el castell de Cardona el 986, el nom de…
Llibre Saltiri glossat (ms. 51)
Art romànic
Foli 1 del ms 51, on hi ha la caplletra B, de la paraula Beatus , que encapçala aquest saltiri glossat ECSA - J Colomé És un llibre * elaborat en pergamí Els folis són de 282 × 207 mm, mentre que la caixa d’escriptura és només de 210 × 160 mm El text és escrit a plana sencera malgrat que el cos de glosses ocupi, aproximadament, la meitat exterior de cada foli El nombre de línies és de 27 per foli El total de folis és de 163 reunits en 21 quadernets, molt regulars, de vuit folis La numeració és posterior, feta amb llapis i en xifres aràbigues Es considera pertanyent al segle XII Cal dir que,…
Els antecedents i les primeres mostres de vidrieres narratives
Art gòtic
Detall d’un vitrall de la nau de l’església del monestir de Santes Creus, de vers mitjan segle XIII La decoració geomètrica s’enriqueix amb petits elements vegetals i decoració amb grisalla dibuixada a mà AIEC – RRoca L’origen del vitrall cal buscar-lo en terres orientals i és anterior a l’imperi Romà, i potser coincideix amb l’origen del vidre pla A Europa, les restes més antigues que se’n coneixen es van trobar a Ravenna i han estat datades dels segles VII-VIII Tot i això, els conjunts de vidrieres europeus més antics conservats in situ pertanyen ja al pas del segle XI al XII A Catalunya,…